Capítol2 :
Quant van baixar van veure una ciutat molt estranya, molt futurista. Van al·lucinar molt, es pensaven que era un somni. I van decidir d'amagar la nau al fons d'ungaraigabandonat que hi havia. Després d'una estona que van passejar per la ciutat per investigar-la.
Es van adonar que aquella ciutat era la seva però més futurista.Mentresestaven comprant per alimentar-se de sobte els hi va aparèixer una persona que els hi va preguntar que si havien vist una nau misteriosa. I ells ho van negar rotundament, però en realitat ells ho sabien que potser era la seva nau, després d'aquesta situació el Daniel es va preguntar que si aquesta ciutat era la mateixa que la seva i volien intentar saber si era el que ells suposaven.
I llavors van anar cap a una biblioteca a buscar informació, però no van trobar res i el final del dia van anar a sopar tots junts, i llavors se'n van anar a dormir algaraigon hi havia la màquina, no tenien molt espai per van dormir a sobre d’unes caixes i paper que hi havia per allà.
Al dia següent es van llevar i el Xavier i la Valentina van anar a buscar recursos que necessitaven , quan van tornar van intentar tornar a encendre la màquina per tornar a casa, però llavors no els hi va funcionar, tots es van espantar i es van sorprendre molt. Més tard el Carles es va adonar que el mineral (Travekio) composssavaa l'etiqueta, s’havia trencat, i per això no anava la màquina i havien de trobar una solució.
Llavors van anar a una exposició que feien sobre tots els minerals més importants en aquell moment i van començar a parlar delTravekioque els hi deien que era un mineral molt difícil de trobar perquè no es trobava a la terra sinó a l’espai, però quan va arribar el moment d'ensenyar-ho estava el vidre trencat i se l'havien robat, de sobte el Xavier va sortir de l'edifici i va començar a corre ...
Va veure que l'home que els hi va preguntar sobre la màquina era qui va robar el mineral, i va perseguir-lo en Xavier, però va escapar. Al dia següent van idear un pla per a quan el tornessin a trobar agafar-li el mineral per tornar a casa.
L’endemà, tots estaven molt cansats però també decidits a recuperar el mineral. Van passar hores pensant com podrien trobar aquell home misteriós. Van decidir separar-se per buscar millor per tota la ciutat. El Daniel va anar cap al centre, la Valentina va explorar la zona del port espacial i el Carles i el Xavier van vigilar els carrers més antics, on hi havia molts llocs amagats.
Després d’una bona estona buscant, el Xavier va veure una ombra que li va semblar coneguda. Es va amagar darrere d’un contenidor metàl·lic i va observar com aquell home entrava dins d’un edifici vell, sense fer soroll va anar a avisar els altres. Quan van arribar tots, van decidir esperar que sortís per seguir-lo.
Van passar hores amagats darrere d’un mur trencat, fins que finalment el van veure sortir amb una motxilla a l’esquena. El van seguir per uns carrers plens de cotxes voladors que passaven tan de pressa que feien molt vent. Quan van arribar a un magatzem abandonat l’home va deixar la motxilla en una taula i va marxar.
Sense perdre temps, el Carles va córrer fins a la motxilla i la va obrir. Dins hi havia elTravekio, però també unes eines estranyes que semblaven d'un laboratori futurista. El mineral brillava amb una llum blava molt intensa. El van agafar i van marxar ràpidament abans que ningú els veiés.
Quan van arribar algaraig, el Daniel va col·locar el mineral dins la màquina amb molt de compte i la màquina va donar un compte de 3 minuts el Daniel va avisar a tots quepujessin, els motors s’encenen a falta de 2 min, tot el que hi hagués al voltant de la plataforma dellançamentes rostiria en un tancar i obrir d’ulls, estava a punt de engegar-se la màquina però...
