F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
TREBALLS PUBLICATS

Un misteri del temps (AMStevenOleguer)
Col·legi l'Ave Maria (Manresa)
Inici: La creadora de records (Jordi Sierra i Fabra)
El compte enrere era a menys de tres minuts.
I un sol segon podia ser la diferència entre la vida i la mort.
Des de la base de la plataforma, en Daniel va mirar l’estructura de la nau, alçada gairebé cinquanta metres per damunt del seu cap i estesa uns altres dos-cents a banda i banda del lloc on es trobava.
Els motors s’encendrien quan faltessin dos minuts. Els injectors s’activarien quan en faltés un. Els propulsors dispararien l’enorme artefacte cap a l’espai a les zero hores zero minuts de l’enlairament. Tot el que hi hagués a la base de la plataforma de llançament es rostiria en un tancar i obrir d’ulls. Tot el que no es trobés dins de la carlinga principal o bé subjecte a aquesta es desprendria per la fricció. I al cap d’uns segons, quan la nau travessés el cel lunar, les condicions del viatge farien la resta.



Capítol 1:  Capítol 1

Un dia el Daniel i els seus amicsmentressortien delcol·lea les 14:30 van anar junts al parc a donar un vol tots, els amics d’en Daniel es deien Marta, Carles, Xavier, Valentina i Nil. Daniel era el ‘’líder delgrup’’iquasi sempre està content, la, Marta era tímida, però amb moltintel·ligent, en Xavier era el més despistat i amb molta energia, Carles erael que sempre tenia ideesi era peculiar, la Valentina era molt amigable i sempre escolta a tothom i per últim, però no menys impostant el Nil que era molt tranquil i baixet.


Ells eren uns amics que els agradaven molt els misteris i llavors sempre estaven molt atents de tot, des'obtevan sentir que el mig del bosc hi havia un tipus de nau... . Ràpidament van anar a casa del Daniel, com sempre la mare d’en Daniel els va rebre amb acolliment i els va oferir berenar després van anar a l'habitació d’en Daniel per planificar-ho tot com: Els objectes necessaris, com es dividirien en grups de 2 que serien Daniel-Xavier, Marta-Valentina, Carles-Nil per intentar trobar la nau que tant important era, quan ja se n'anaven cadascun a casa seva van dir de quedar que l'endemà (dissabte) anirien tots junts a investigar.


L’endemà a les 7 del matí es van trobar tots al bosc com havien acordat, cada un havia portat el necessari. Llavors en grups es van posar a buscar la nau i van estar fins a les 11, el Daniel i el Xavier van anar a la part central del bosc, la Marta i la Valentina cap a la dreta del bosc i per últim el Carles i el Nil van anar capa l’esquerra del bosc, però no van trobar res.


Després de 4 hores de recerca a l'espai central on estaven en Daniel-Xavier van escoltar un soroll llunyà i li van dir al resta de grup. L'endemà van tornar al bosc a mirar aquell soroll i a intentar trobar la nau. A l'intentar trobar el que ha fet el soroll es van trobar amb unes senyals molt rares que portaven a un lloc subterrani a sota d'un pon de les vies d’un tren on hi havia la nau. La boira cobria tota la vall, com si volgués amagar algun secret molt gran. Els nens que estaven molt nerviosos, es van acostar a poc a poc a la nau.


El metall era molt brillant i una mica sota el sol per això cremava en tocar-lo, com si encara estigués en marxa. L’aire feia una olor rara, com d’alguna cosa que no era d’aquest món. De sobte, la porta es va obrir i una llum, els va deixar mig cecs durant uns segons. Quan la llum es va apagar, van veure uns plànols que creien que era per fer funcionar la nau. I llavors van decidir portar els plànols a casa del Xavier per investigar com anaven els plànols per intentar encendre la nau.


L’endemà, després de moltes hores intentar trobar la manera de resoldre els plànols, van trobar una espècie de enllaç i ho van buscar i van trobar que aquells plànols estaven formats per investigar els universos .Després de 3 dies es van reunir tots per anar al lloc de la màquina i a l'arribar es van trobar que ja no hi era la nau. I resulta que quan van arribar al lloc on hi havia estat la nau, només van trobar un gran forat a terra, la Marta va ser la primera a fixar-se en unes marques a terra. Eren com petjades, com si algú hagués caminat per allà.


Tots van començar a mirar al seu voltant, intentant seguir el rastre. Les marques s’amagaven entre els arbres, però al cap d’uns metres desapareixien. Amb el cap ple de preguntes, van decidir tornar a casa per revisar els plànols que havien agafat. En tornar-los a obrir, van notar uns símbols petits que abans no havien vist. Després d’estudiar-los durant una bona estona, es van adonar que formaven una mena de codi. Amb l’ajuda d’una aplicació, van descobrir que aquells símbols corresponien a unes coordenades. El punt marcat era a la muntanya, a uns trenta quilòmetres del poble. Aquella nit gairebé ningú va poder dormir pensant en què podrien trobar-hi. L’endemà, amb la mateixa curiositat de sempre, van emprendre el camí cap a les coordenades.


A mesura que s’apropaven al lloc, el bosc es tornava més fred i silenciós. Quan finalment van arribar, van trobar una mena d’entrada amagada entre les roques, coberta com si fos una base secreta. Van entrar i van trobar la Nau, però estava en funcionament, junts i ràpidament van pujar tots i la van posar en marxa, van notar una gravetat molt forta i quant van baixar de la nau...

 
AMStevenOleguer | Inici: La creadora de records
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
segons la política de privacitat
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Organitza:
Amb el suport de:
Amb la col·laboració de:
Avís Legal   Política de privacitat   Política de cookies
Gestiona les teves preferències de cookies

[Web creada per Duma Interactiva]
[Disseny Platanosnaranjas.com]