Decideix anar per curiositat, però sap que aquesta curiositat que li pot portar prejudici. No sap si anar sol o trucar-li al seu millor amic perquè vagi amb ell, però decideix anar-hi sol perquè al millor no el deixessin entrar a dos quarts de deu surt de casa, ja que està una mica lluny de casa. Amb molts nervis i coratge travessa la porta de l'hospital i s'asseu al sofà de l'altre dia i li diuen que de ben aviat l'atendran uns cinc minuts després ve una persona vestida de blanc amb benes blanques i sense parlar-ne li indica una porta, quan s'apropa de la porta s’obre automàticament, entrant els dos junts a una sala blanca molt gran amb dues cadires blanques s’asseuen junts i comencen a xerrar junts durant una bona estona, pensa que aquella persona no li vol fer res de malament. Aquella persona es fica una miqueta rara dient-li coses personals que no hauria de saber ‘’ Perquè aquella marca a la cama et fa tanta vergonya ‘’ es fica molt nerviós perquè és un trauma que es va fer de petit i li fa molta por, després li pregunta sobre el seu pare, ja que sentia un comportament estrany de part seva i li respon a continuació que aquell home no és la persona que li sembla ser i que no confiï molt en ell. Quan li torna a insistir sobre el seu “pare” Li diu que no pot dir més informació no obstant les coses anirien malament. Després d’això la recepcionista diu que s'ha acabat el temps i no poden parlar-ne més, el protagonista torna a casa sobretot amb dubtes i curiós d'aquella persona en l'hospital que no li va poder aclarir les seves pròpies preguntes. A casa, es fica al sofà com sempre, però escolta el mòbil un altra vegada a l’habitació del seu pare, entra a l’habitació i escolta el mòbil en un caixa forta amb codi intenta la data de naixement del seu pare, però sense resultats i ho deixa esta. Ding-dong “va sonar la porta” va anar a obrir la porta pensant que és el seu amic, ja que sap que està sol i no el sorprendria que fossi ell, obra la i no veu ningú, però veu una carta a terra “com l’altre dia, ara tindràs més temps“Arriba la nit després del sopar és l’hora d’anar a l’hospital. Una vegada en l'hospital, torna a entrar a l'habitació, s'asseu i espera. Quan ve la persona li diu que ja sap que sospites una mica sobre el teu pare, després d’aquella intervenció, hi ha un silenci sepulcral i el protagonista pregunta coses sobre el seu pare i com sap allò que fa i sent en el moment, la persona desconeguda no contesta, torna a insistir sobre el tema d’una manera més agressiva i no obté cap resposta. El protagonista creu que és millor anar-se'n d’aquell lloc, però la persona li diu un patró de números i surt de la sala “8022”. Al primer instant es diu que aquells números podien encaixar perfectament amb la caixa forta. Després li arriba un missatge del seu pare dient-li que li falta poc per arribar a casa, sabent això, corre a casa per saber que era cosa que estava ocultant el seu pare. L’entrevista es veu que ha durat molt més que previst, ja que quan ha entrat a l’hospital era de nit i quant ha sortit gairebé de dia. Una vegada en casa, s’afanya i prova posa el codi de la caixa forta Clac “s’obre la caixa”, troba documents de planificació, però no sap allò que significa exactament perquè està escrit en una altra llengua O una mena de frases indescriptibles. Remenant una mica més sobre els papers que hi havia es troba una fotografia d’una família amb dos pares i un fill, el nen que sembla que és ell mateix de petit, però no està segur. De sobte escolta al seu pare entrant a casa i no té més remei que deixar els documents no obstant el pare el pillaria, tanca la caixa forta i la porta d’aquella habitació discretament i se’n va a la cama per fer- se el dormit, ja que encara és d’hora i el pare podria sospitar que el seu fill sigui tan matiner.