Després d'haver esperat una bona estona, la por s'apodera d’ell mateix, quan decideix anar-se'n corrent sent una veu que li sembla familiar, però no aconsegueix saber el que diu, i veu en una sala negra el seu pare desfent-se de dues persones i no creu el que acaba de veure, es trenca en llàgrimes i de sobte s'aixeca i s'adona que és un malson. Frustrat i aclaparat no sap si és una predicció o un somni qualsevol, pensa que el seu pare mai podria fer tant de mal. Escolta el seu pare trucant-li per ajudar-lo a muntar un moble, quan està anant, s'adona que li han enviat al mòbil del seu pare un missatge una mica estrany posant: “Esmola els ganivets...” Aclaparat i estressat, mai podrà tornar a veure igual al seu pare i que ha viscut els 17 anys amb un assassí, el seu pare li que posa esmola els ganivets que avui hi ha barbacoa a casa meva i el pare li diu que està convidat amb uns amics a sopar a casa del seu oncle i li deixa anar un somriure fals, el fill se'n va a la cuina a agafar una mica de menjar. El pare li truca al seu suposat oncle i li diu que no li torni a enviar missatges relacionats amb aquest tema que el pot veure, el seu fill es posa molt nerviós perquè el seu fill gairebé descobreix la seva segona cara. Una hora després, el pare li comunica al seu fill que finalment no hi haurà barbacoa per diferents motius, quan el fill li pregunta: Quins motius? El pare li adverteix que se’n vagi a la seva habitació i que no és el seu assumpte. Quan el protagonista se’n va a l'habitació, sobrepassa i es fa diverses preguntes al seu cap un pèl maliciós sobre el seu pare. De sobte la porta s'obre i entra el pare, perquè el seu fill no continuï sospitant entra a presentar-li les seves disculpes per haver-li renyat. Li diu que estava enfadat per la feina i que no tornarà a passar, el fill l’ha perdonat, però en el fons del seu cap es queda amb una miqueta de dubte. Una setmana després, el pare se'n va de viatge de feina i el deixa sol durant el cap de setmana. Al primer dia des que se n'ha anat, no nota res estrany fins que fosquejava, però escolta alguna cosa sonant a l'habitació, però no aconsegueix entrar, ja que aquesta tancada amb clau, la curiositat li juga una mala passada i es diu que no pot rebentar la porta, pel fet que no té ni la força ni vol que el seu pare sospiti a la tornada, intenta buscar altres maneres. No troba cap manera i es diu que encara li falten dos dies per obrir aquesta porta, ple de nervis decideix sortir amb un amic seu per relaxar-se un mica. Esta fora amb el seu amic, l'amic el convida a casa seva, però els seus pares no estan a casa i l'amic li truca al seu pare com obrir una porta, ja que el seu pare és manyà li diu d’agafar un clip d'obrir-lo i ficar-lo al pany i aconsegueix obrir-lo, estan els dos molt feliços, però ell està més de què normal, ja que sap com obrir un porta. Fingeix una trucada del seu pare per anar-se'n a casa, pel fet que ningú sap que el seu pare no està a casa per por dels lladres perquè si saben que està sol a casa podrien venir, es va corrent a casa passant a un basar a comprar clips per intentar-ho fa la compra i quan està davant de casa seva veu una carta que posa el seu nom no el mira, però se l'emporta a la seva habitació. Intentar copia els moviments del seu amic, però després de molts intents fallits no ho aconsegueix. Intenta l'última vegada, s’obre... un somriure apareix, busca el mòbil, no el troba, però tampoc una cosa sospitosa surt de l'habitació i torna amb la carta.

“Avui a les deu de la nit en l'hospital central, t’espero”.

Observa la carta pensant que és una mala broma, la cosa primera que fa és trucar al seu amic dient-li que si ha sigut ell, li diu que no ha escrit res. Es fica nerviós, no sap si és veritat o alguna broma.