Títol: La ciutat invisible

Per què he triat aquest llibre?

He triat La ciutat invisible perquè combina aventura, misteri i fantasia, tres elements molt

atractius per a lectors joves. El contingut tracta sobre un adolescent que descobreix una

ciutat secreta amagada dins la seva pròpia ciutat, cosa que desperta curiositat i intriga.



L’estil narratiu és àgil i descriptiu, amb frases clares però evocadores, que permeten

imaginar fàcilment els espais i les emocions dels personatges. El lèxic és ric però entenedor,

amb camps semàntics relacionats amb la ciutat, la llum, el silenci i el misteri. A més a més,

la narració combina diàlegs, monòlegs interiors i descripcions, fet que la fa dinàmica i

expressiva.



Capítol 1: La porta que ningú veia

Aquell vespre, el carrer semblava diferent. No hi havia res de nou, però alhora tot semblava

estrany. Les llums dels fanals tremolaven com si tinguessin por, i el vent arrossegava papers

vells que xiuxiuejaven secrets incomprensibles.



En Nil caminava de pressa, amb les mans a les butxaques i el cap ple de pensaments.



—Sempre arribo tard —va murmurar, sense saber ben bé a què.



De sobte, va sentir un soroll. No era fort, però sí persistent, com un cop suau contra el

metall. Es va girar i va veure una paret grisa que havia vist mil cops. Però aquella nit hi

havia alguna cosa diferent: una línia fina, gairebé invisible, travessava els maons.



“Segur que m’ho estic imaginant”

, va pensar. Tot i així, s’hi va acostar.



—Hola? —va dir en veu baixa.



La línia va brillar lleument. En Nil va sentir un calfred recórrer-li l’esquena. Va allargar la mà i

va tocar la paret. En aquell instant, el món va canviar.



La paret es va obrir lentament, com si fos una porta antiga que feia segles que esperava ser

oberta. Darrere hi havia un passadís il·luminat per una llum blavosa. L’aire era fred i olia a

pluja.



—Això no pot ser real…

—va xiuxiuejar.



Però els seus peus ja havien fet el primer pas.A dins, la ciutat era diferent: carrers estrets, edificis transparents i ombres que es movien

soles. En Nil va sentir una veu suau.



—Has arribat tard, però encara ets a temps.



Es va girar, però no hi havia ningú.



En aquell moment va entendre que la seva vida ja no seria mai més la mateixa.



Opinió personal

M’ha agradat molt imaginar aquest capítol perquè permet jugar amb el misteri i la fantasia,

però també amb les emocions d’un personatge jove que descobreix un món desconegut.



Crec que una història així enganxa perquè tots, alguna vegada, hem sentit que hi ha coses

amagades que només alguns poden veure. A més a més, escriure aquest text m’ha fet

sentir com si jo mateix entrés en aquella ciutat invisible, i això fa que la lectura sigui més

viva i emocionant