Aquesta és la història de la filla de l’emperador Constantí, primer emperador de Roma, que va ser tan injust que va manar a dos escuders que matessin la seva filla perquè no volia jeure amb ell.



L’emperador governava Roma amb mà dura i tothom li tenia por, fins i tot la seva pròpia filla, que es deia Sofia.

Sofia era una jove bona, educada i molt amable. Havia crescut dins del palau amb moltes riqueses, però mai havia estat realment feliç, sobretot perque es va veure obligada a viure una infància molt dura.



La seva mare havia mort quan ella era molt petita i des d’aquell moment, el seu pare havia canviat durant els anys. L’emperador Constantí es va tornar més fred que abans i més agressiu després d’aquesta situació, es va tornar molt més injust amb els seus esclaus i els maltractava molt.



Un dia l’emperador li va proposar a la seva filla una proposta terrible. Sofia va sortir plorant després de sentir aquelles paraules sortir de la boca del seu pare. Ningú sabia què estava passant, era molt confós, els esclaus es preguntaven que hi havia passat, a ningú se li va ocórrer el que l’emperador li podria haver dit a la seva filla després que sortís en aquell estat de la sala. El seu pare li va demanar una cosa que no estava bé, que cap pare li demanaria a la seva filla. El pare després d’aquesta resposta es va sentir molt furiós i humiliat, per tant, porta a dos escuders que la castiguin deixant-la tancada dins del palau en un soterrani.



L’emperador va tancar la seva filla durant una setmana sense aigua ni menjar, ella per sobreviure s'alimentava d’insectes i ratolins morts. Per hidratar-se s'havia de beure la seva pròpia orina.

Un dia un dels esclaus de l’emperador estava darrere de la porta quan de sobte va escoltar com es va trencar un vidre a dins del soterrani on estava Sofia.



Per curiositat de l'esclau, va decidir preguntar a Sofia d’on venia aquell soroll. Quan es va apropar per preguntar-li, va notar com Sofia l’amenaçava silenciosament que es retallaria les venes amb un vidre i es llevaria la vida si no li obria la porta, perquè quedési en llibertat. L’esclau després que escoltés l’amenaça va decidir deixar-la en llibertat perquè no volia problemes amb l’emperador. L’esclau sabia molt bé que s’estava jugant la vida.



Sofia amb l’ajuda de l’esclau va aconseguir sortir sense que ningú la veiés. Ella estava molt malament físicament i mentalment després de tot el que havia passar en aquell soterrani. Va començar a córrer a tota velocitat pel bosc intentant buscar la sortida que per ella resultava impossible.



L’emperador al principi no va notar res ni tampoc hi havia sospites. Però al cap d’unes hores va notar com que els seus esclaus estaven molt nerviosos a l'hora de parlar amb ell. Els esclaus tenien temor quan pensaven en quant de terrorífic seria quan l’emperador s’adonés del que estava passant.



L’emperador després de les sospites va decidir preguntar a l’esclau gran, el que manava tots els altres. Li va preguntar si tot anava bé amb el tema de la Sofia. Però per sort l'esclau gran era un home que coneixia molt bé la situació. L'emperador es va quedar tranquil després de parlar amb l’esclau gran.



Sofia quan va veure que no podia més però que almenys s’havia distanciat una mica del palau va decidir quedar-se a dormir en una cova fins a l’endemà per agafar forces i poder seguir el dia següent.



L’emperador al dia següent es va preguntar com és que ahir no va escoltar cap crit de la Sofia, perquè es passava el dia cridant i demanant ajuda. Va decidir baixar al soterrani per veure si tot estava bé perquè en el fons sabia que estava passant alguna cosa estranya Quan va baixar al soterrani, va obrir la porta i no hi va trobar la Sofia… Continuarà.