Nina Winchester s'inclina cap endavant sobre el seu sofà de cuir color carmel, amb les cames doblegades, mostrant només els seus genolls, que sobresurten sota la seua falda de seda blanca. No sé gaire sobre marques, però és obvi que tot el que porta Nina Winchester és extremadament car. Em dona la sensació que voldria tocar el teixit de la seua blusa de color crema, tot i que això reduiria les meues possibilitats de ser contractada a zero. Per ser sincera, de tota manera, no tinc cap opció. Ella té un petit quadern i un bolígraf i de sobte em comença a agafar tensió; la manera com escriu tot el que dic em posa nerviosa, però potser forma part de la prova.



‘’Llavors, què et fa qualificada per a aquest treball? Què et fa millor que les altres?’’ Em pregunta mentre el seu mirar crema el meu, d'una manera que em fa dubtar de mi mateixa.



M'obre els ulls com si sabés... com si sabés tots els meus secrets.



‘’Bé... tinc experiència en les tasques domèstiques i...’’

‘’No, estimada, no vull que em diguis la informació ben memoritzada del teu currículum. Necessito saber si ets diferent, i si ho ets, com?’’ Estic confusa i començo a entrar en pànic perquè, què em fa diferent de les altres dones que han sol·licitat aquest treball? Què vol saber?

‘’No sé com respondre aquestes preguntes, senyora’’ admeto avergonyida mentre miro a terra.



Bé fet, Josephine, has aconseguit tornar a fer el ridícul.

‘’Deixa'm fer-ho més fàcil per a tu, estimada. Series amiga de tu mateixa?’’ em pregunta, el bolígraf tocant el quadern, preparant-se per escriure la meua resposta.



‘’Uhm... probablement no, de vegades puc ser massa’’ dic amb una petita rialla, esperant un somriure de la seua part, però el que rebo és un gest amb el cap i més escrits al quadern.



Després d'un moment, se sent un soroll, algú que baixa les escales, i quan miro per veure qui és, veig un home, un home familiar, però no aconsegueixo recordar d'on el conec. Porta un vestit net, el seu cabell castany està perfectament pentinat cap enrere. És alt, amb les espatlles amples i podria ser descrit com a atractiu. Miro com agafa una maleta que ni tan sols m'havia adonat que estava al costat del meu seient. La seva mirada fosca i familiar es creua amb la meua durant un segon, aquell segon em sembla una eternitat, però el meu estat somiador es veu interromput pel seu accent britànic;

‘’Bona nit’’

I això és tot. L'única paraula que surt de la seua boca abans de besar el front de Nina i desaparèixer per la gran porta d’entrada.



Em sorprèn que no m’hagi preguntat qui sóc ni què estic fent a casa seva, però suposo que Nina ja li ha dit que estaria buscant una nova criada. Després d'escriure alguna cosa, finalment Nina alça la vista del seu quadern i diu;

‘’Estic contenta d'ofertar-te la posició’’ però la seua veu la va trair, perquè el seu to no sonava exactament satisfet, però decideixo no fer-li cas per ara.



‘’Vine amb mi, et mostraré on està la teva habitació’’ diu amb un somriure suau.



Mentre caminem més endins a la casa, observo tots els quadres i les estàtues tan cares que tenen, però el que em va cridar l’atenció va ser una foto que semblava un retrat familiar, el seu marit, l'home sever que acabo de veure, estava somrient mentre agafava Nina per la cintura, i ella també somreia mentre sostenia un pomeranià, no un somriure fals sinó un gran somriure brillant. Davant d'ells hi havia dos bessones adolescents, cadascuna vestida amb un vestit llarg i blanc amb un patró floral, mentre Nina portava un vestit groc com un llimó fet de cashmere, probablement més car que tot el que tinc. I, per descomptat, el seu marit portava un vestit negre afilat que ajustava les seues espatlles amples i el feia semblar encara més fort i guapo.



Pronto arribem a una porta blanca de fusta i, mentre Nina l'obre, revela una habitació bonica amb un llit de mida queen i el seu propi bany. El llit té un edredó de seda blanca i coixins amb estampat d’animal. El marc del llit sembla d'una pell cara i ben cuidada, i al costat de cada banda del llit, dues tauletes de nit, cadascuna amb una bonica làmpada que emet una suau llum groga en l’habitació totalment fosca. A sobre del marc del llit hi ha diversos quadres amb paraules com ‘’Fashion’’ escrites en lletres negres i gruixudes, o ‘’Coco’’, probablement de la marca Coco Chanel, i al costat d'aquests, una foto del rostre de Nina. Es veu més jove i encara més bonica. A pocs peus del llit, hi ha una taula de maquillatge amb un mirall rodó amb llums, com els que tenen a Hollywood. I la cadira sota la taula és una petita cadira rodona blanca, segurament feta de pell cara també. Però el que més m'agrada és la catifa amb estampat d'animal, que té la forma de l'animal mateix.



‘’Gràcies, és preciosa’’ dic mentre deixo la meua maleta pesada a terra. Em prenc un moment més per admirar l'habitació, és increïble.



‘’De res, quan acabis d' desempacar pots baixar a l'escala, les instruccions i tasques estan al taulell de la cuina. He de marxar a la feina’’ diu mentre desapareix sense preocupar-se d’ensenyar-me si tinc cap dubte.



‘’Casa, dolç casa’’ murmuro mentre em deixo caure sobre el llit de mida king, la seda suau contra la meua pell em dona una sensació de confort.