F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
TREBALLS PUBLICATS

Enveja d’ella (danielaand )
IES Santa Maria D'Eivissa (Eivissa)
Inici: L'assistenta (Freida McFadden)
Parla'm de tu, Millie.

Nina Winchester s'inclina cap endavant en el seu sofà de pell color caramel, amb les cames plegades per a ensenyar just els genolls, que sobresurten sota la sedosa faldilla blanca. No sé molt de marques, però salta a la vista que tota la roba que porta Nina Winchester és brutalment cara. Em venen ganes d'allargar el braç per a notar el tacte de la tela de la seva brusa color crema, encara que això reduiria a zero les meves possibilitats de ser contractada. En honor a la veritat, no tinc cap possibilitat, de totes maneres.



Capítol 1:  La trobada del diari.

Quan na Nina em pregunta sobre mi, sento una sensació estranya, ella no actua del tot normal, sento fred al cos, em sento massa observada, com si un fantasma m'hagués tocat. Però prefereixo ignorar-lo i començo a parlar sobre mi.



Nina pareix estar encantada amb això i decideix ensenyar-me la meva futura habitació, perquè per ella ja estic acceptada, encara no m'agrada l'ambient de la casa, però a qui li importa un ambient quan pot viure a una casa tan grossa i plena de vistes a la mar?

Quan arribo a l'habitació, tot és perfecte, sembla que aquesta habitació és tal com ho he somiat tota la meva vida. Amb un llit enorme, un armari que té tant espai com roba que vulguis utilitzar, una finestra amb vistes de la mar, tot amb la tonalitat de la mar. Sempre he desitjat això, està clar que em quedaré!



Començo a investigar a fons la meva habitació, no trobo res, revis cada esquina perquè estic segura de que algú m'ha parlat, era una veu femenina, això em fa pensar que ha estat na Nina qui m'ha cridat, així doncs, baixo les escales, i de nou, res. No hi ha ningú baix, com es posible?

Vaig decidir que pensar que havia estat un somni era la millor opció.



Aquella nit, torno a escoltar aquella veu femenina parlant, pero tracto d'ignorar-la, em resulta impossible, començo a prestar atenció al que diu, s'escolta només una paraula: “Diari”.

Baixo les escales amb un immens silenci, son les quatre del matí, si algú dels Winchester em troba passejant a aquestes hores, estic convençuda de que aquest treball acabaria d'immediat.



Quan arribo dalt, començo a buscar la maldita llibreta, on era? No record on la vaig posar, de fet, pensava en tirar-la, no servia per res, però recordo que no m'havia desfet d'ella encara, tenia que trobar-la com fossi.

Per sorpresa meva, hi havia un candat a la llibreta, el candat tenia un nom gravat, posava “Helen”. Helen? Qui era ella? I perquè havia un diari d'ella?

<span style="&quot;background-color:transparent;" color:rgb(0,="" 0,="" 0);="" font-family:arial,sans-serif;="" font-size:11pt;="" font-variant-alternates:normal;="" font-variant-east-asian:normal;="" font-variant-emoji:normal;="" font-variant-numeric:normal;="" font-variant-position:normal;="" vertical-align:baseline;="" white-space-collapse:preserve"="">Quan vaig tractar d'obrir-lo vaig sentir a na Nina cridar-me, vaig llançar tot baix el llit perquè escoltava a na Nina pujar, em vaig fer la dormida.
 
danielaand | Inici: L'assistenta
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
segons la política de privacitat
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Organitza:
Amb el suport de:
Amb la col·laboració de:
Avís Legal   Política de privacitat   Política de cookies
Gestiona les teves preferències de cookies

[Web creada per Duma Interactiva]
[Disseny Platanosnaranjas.com]