Amb el del temps, la distància, que al principi semblava una difcultat , es va convertir en una prova molt difícil per al Sergi i Joana. Tot i els esforços per mantenir viva la seva relació, els dies van començar a sentir-se que no tenien sentit , La connexió que un cop havien ja no hi tenien , i encara que s'estimaven , i la il·lusió que tenien abans cada cop hi havia menys .La Joana entrava al seu nou treball a Barcelona, ella cada vegada es trobava més cansada per les seves responsabilitats . Les llargues hores de treball i les noves amistats a la ciutat van començar a ocupar un lloc molt important en la seva vida. Encara que sempre intentava tenir temps per parlar amb Sergi, la intensitat de la seva relació es va anar esmicolant. En Sergi, per la seva banda, havia començat a sentir un buit que no podia omplir. Tot i les visites quinzenals, el fet de tornar a casa sol després de passar temps amb Joana li feia cada cop més mal.Va arribar un moment en què s'enfadaven per tot. Que discutien per coses tontes, però aquestes petites discussions es van anar fent més gran fins a convertir-se en un pes emocional. En Sergi sentia que lluitava sol per mantenir la relació, mentre la Joana, en el fons, començava a preguntar-se si en aquesta relacio tenia futur amb el Sergi. Encara que s’estimaven moltissim , cadascú vivia la situació de maneras diferents, i que cada com s’entenien menys Un dia, la Joana parlar amb el va ser una conversació difícil . Li va confessar que havia conegut algú al seu nou entorn, una persona amb qui havia connectat que se sentia molt millor . Tot i que no havia passat res més que una amistat, la Joana se sentia confosa i sabia que això significava que havia de replantejar-se moltes coses.En Sergi, amb el cor encongit, va escoltar sense interrompre, intentant contenir les llàgrimes. Sabia que aquella revelació era el principi del final.

Van decidir donar-se un temps en la seva relació per poder reflexionar sobre el que realment volien. Aquest temps separat es van adonar que no era com el principi que tots dos havien canviat com a persones i que ja no s’entenien es a dir que ja no sentina el mateix, El que un cop havia sigut un amor ple de passió i il·lusió, ara era una relació plena d’un dolor que els impedia avançar.El dia que es van despedir definitivament, es van trobar al seu lloc especial, aquell cafè amb vista al parc on havien estat en aquells moments important en la seva relació . Van parlar durant hores, recordant els moments feliços i i van parlar molt del havien après junts, no estaven enfadats, només hi havia una tristesa profunda i per un amor que ja no funcionava .La Joana va tornar a Barcelona amb la decisió de centrar-se en el seu futur, mentre que en Sergi es va quedar a Granollers, intentant trobar sentit a una vida sense ella. Amb el temps, cadascú van fer la seva vida, però sempre hi havia una part d’ells que mirava enrere i encara trababa a faltar aquella relació que tenien al principi , preguntant-se si les coses podrien haver sigut diferents.

Amb els anys es van perde de vista ,Ja quasi no tenien ni contacte , fins que només quedaven els records. tot i que mai cap del dos va oblidar l’amor que havien tingut, van aprendre que a vegades estimar algú no basta per fer-lo quedarr a la teva vida. En Sergi i Joana van aprendre una lliçó, I així,, un record trist , d’un temps en què dues persones van intentar que no importes la distància, només per adonar-se que el destí tenia altres plans per a ells. Tot i que mai van tenir el final feliç que esperaven, sempre portaran dins el seu aprenentatge d’una relació que, encara que no surts bé, va valdre la pena viure.