Després de rebre el missatge, Lola es va dirigir amb pressa a la cafeteria, va demanar això de sempre i es va anar directa al seu cotxe. Una vegada dins, es va posar a rellegir el missatge per si trobava alguna pista de qui podria haver-li escrit, però no va trobar res. Va cridar als seus amics i els va preguntar si li havien fet alguna broma, però li van dir que no de manera seriosa, la qual cosa li va posar encara més nerviosa.

Li van preguntar que li ocorria però Lola va decidir callar-se i no espantar-los per si de cas, no era necessari va pensar. Va conduir fins a la seua casa i va decidir prendre's el dia lliure per a descansar, l'assumpte del missatge anònim la posava massa nerviosa, després d'una llarga migdiada algú va cridar al seu timbre. Lola es va alçar i va obrir la porta, no hi havia ningú. “Que rar!” va pensar dins seu, però no li va donar importància.

Va decidir llegir una estona, però de sobte li va arribar un missatge que li deia “Sé que mai et podràs oblidar del meu, encara que m'intentes substituir per un altre”. Eixe missatge era de la mateixa persona anònima que li havia escrit al matí, al principi, però després la ràbia es va apoderar d'ella. Estava segur que era Juan, “S'ha d'avorrir molt per a estar tot el dia turmentant-me, fins i tot després d'haver passat de mi quan li vaig escriure i vaig cridar” va dir enfadada. Per tant, Lola va decidir escriure-li des del número que tenia agregat i pel qual havien parlat per a quedar. A continuació li va dir, “Que sàpies que els teus missatges anònims fa gens de gràcia, si vols la meua atenció no serà així, perquè després de la cita, parle amb tu i vas passar totalment de la meua. Així que ja et pots anar oblidant d'escriure'm amenaçant-me o hauré de prendre mesures”.

Van passar dos hores, Lola no entenia res fins que li va arribar un missatge de Juan. Este li demanava disculpes per no haver-li escrit, i li demanava que quedaren a la nit, ja que li havia de parlar d'un assumpte molt important. Lola va accedir com sempre i a les dotze de la nit li estava esperant en un parc dels afores de la ciutat.

Li va esperar deu minuts i va pensar que li anava a donar plançó, però Juan va acabar semblant, amb amb cara de por. “Eres un imbècil Juan” va dir Lola cridant, ell li va dir que baixara la veu, Lola li anava a replicar però la cara d'angoixa de Juan el va preocupar. “M'explicaràs que està passant?” va preguntar Lola, Juan va respirar i li va comptar l'ocorregut. Juan estava molt content amb com havia eixit la cita amb Lola, va tornar a la seua casa amb la idea d'escriure-li per a una segona cita, però quan va obrir la porta, va trobar un sobre. En el sobre hi havia un missatge anònim que deia que s'apartara de Lola, perquè ella mai li correspondria, perquè corresponia a un altre, i si intentava qualsevol cosa amb ella, hi hauria conseqüències molt greus. A més, va començar a tindre missatges anònims en el mòbil, amenaçant-li perquè ell no intentara contactar amb Lola. Per això, Juan no li va respondre, malgrat el molt que volia estar amb ella i tornar a veure-la.

Després d'escoltar això, Lola va sentir un calfred, es tractava clarament del seu ex-xicot Manuel, el qual era molt tòxic i havia deixat per les seues conductes tòxiques i masclistes.

Lola li va demanar perdó a Juan i es va posar a plorar, li va comptar la seua relació passada amb Manuel, i li va demanar disculpes per haver-li insultat tantes vegades. Juan la va perdonar i li va dir que ell l'anava a protegir passara el que passara. Lola es va adonar del bon xic que era Juan, per fi havia trobat a un xic bo. Però en eixos instants el que més el preocupava era on es trobava Manuel i com podien parar-li els peus entre ella i Juan. Quan de sobte van escoltar uns sorolls al lluny, els dos van callar i la por es va apoderar de l'ambient. Que podria ser?, Seria Manuel?