En el camí a casa, Lola no podia evitar somriure. La nit havia anat molt millor del que havia imaginat. I tal vegada, només tal vegada, el món de les cites en línia no era tan horrible després de tot. Potser només havia sigut un xic amb el qual compartia més del que pensava.

Després de diversos dies sense resposta de Juan Lola es va començar a estranyar, igual no li ha agradat la cita, va pensar Lola. Però eixa idea no li convencia perquè Juan si que semblava content en la cita i quan van acabar li va dir que li agradaria repetir-la. Lola no volia atabalar-ho enviant-li missatges, però li va semblar un xic tan guapo i misteriós que finalment va decidir escriure-li.

Li va dir, sent Juan està tot bé? He fet alguna cosa que t'ha molestat? O simplement estàs molt ocupat? El que em digues, ho deia perquè m'ha estranyat veure't tan desaparegut i m'agradaria quedar una altra vegada amb tu. Passaven les hores i Juan no contestava.

Lola es va enfadar, “que maleducat!” pensava, però tampoc podia fer res si ell ni li contestava. Un dia anava passejant cap a la seua cafeteria favorita quan va notar una figura que reconeixia observant-la molt lluny, era Juan? Igual m'estic tornant boja, va pensar, estic obsessionada amb ell. Li va semblar estrany, però de sobte li va aparéixer un missatge d'algú.

Qui sería? Quan ho va obrir un calfred va recórrer el seu barb, era número desconegut que li deia,

T'estic veient Lola... Després de tot, no podia estar tan segura de res. Havia sentit massa històries sobre cites que acabaven malament, i no volia ser una més en eixe recompte.

Després de tot, no podia estar tan segura de res. Havia sentit massa històries sobre cites que acabaven malament, i no volia ser una més en eixe recompte.

A més a més, no podía ser Juan, "no no no pot ser" pensava Lola.

També pensava que la conversa amb Juan va fluir des del primer moment. Ell no era un boig ni psicòpat. Els dos parlaven de tot, del seu treball, d'amics en comú, a pesar que mai havien coincidit, tots dos semblaven tindre cercles d'amistats similars, i dels seus plans futurs.

Tenia por per si algú l'estava assetjant, però també li horroritzava la idea que Juan sí que estiguera boig i la perseguira, intentant cridar la seua atenció mitjançant missatges i anomenades no contestades que tant havien molestat a la pobra Lola. De veritat em meresc això? Pensava Lola, igual és algú o un amic gastant-me una broma, sàvia que no podia confiar en les webs de cites, però ho va fer perquè no creia que passaria gens dolent.

Com acabaria la història de l'anònim que li escrivia? I on estava Juan? Eren moltes preguntes que es feia Lola