Han passat dos dies d'ençà que vaig fugir de casa. A cada parada que fèiem, en Shuji m’entrenava amb la catana i m’ensenyava a guanyar més agilitat. Encara ens faltava un dia i mig per arribar-hi. Vam decidir que feiem un descans en una posada vella, ronyosa i amb mala olor, almenys tenia banys tèrmics i podíem descansar sota d’un sostre per ara. Després d’un temps vam sortir dels banys tèrmics i tornàvem al nostre camí, ens faltava encara setanta quilòmetres per arribar-hi i, a més d'això, ens estàvem quedant sense menjar.



Vam fer vint quilòmetres i ens vam quedar sense menjar. En Shuji va decidir que ens paràrem per caçar i així tindríem de menjar i també em podria ensenyar com fer utilitzar l’arc. En Shuji em va fer un arc amb pals i una corda flexible que tenia en la seva motxilla, va aconseguir fer-me ràpidament també unes fletxes per a poder ferir els animals i llavors perseguir-los. Primer em va dir que disparàs a un dels tots arbres que estava almenys a deu metres de mi. Vaig apuntar, estirar de la corda amb la fletxa amb tota la meva força i la vaig deixar anar. La fletxa que pensava que aniria directament a l’arbre, va anar directe cap al costat, cap a les ombres del bosc. En Shuji va riure i em va donar una altra per disparar, també va dir-me que no estirés amb tanta força, no feia falta tanta. Vaig tornar a estirar, més tranquil que la darrera vegada i vaig aconseguir donar-li a l’arbre en el centre. Aquesta vegada Shuji no es va riure de mi, sinó que em va felicitar i estava molt sorprès.



El següent pas era aconseguir donar-li a un ocell que estava en un arbre. Li vaig confesar que no creia que podria fer-ho, llavors em va mirar i va dir-me:

-Sí que pots, has de confiar en tu mateix.



Vaig tornar a estirar, apuntar i en el moment de deixar anar, em va entrar por. Em vaig a girar cap a en Shuji i vaig tornar a dir-li que no ho podia fer. Va mirar-me una altra vegada, però aquesta volta estava seriós, pensava s’havia enfadat amb mi per no tenir la valentia per fer-ho i de sobte, em va dir:



-En aquest món, si tu no pots matar, el món et matarà, especialment si vols anar a la guerra. Has d’estar preparat per llevar-li la vida al teu adversari, llevarà la teva… Pensa el que t'acabo de dir i quan estiguis preparat, dispara l’ocell i llavors et diré què has de fer.



Vaig quedar-me una estona pensant en el que em va dir en Shuji, i tenia tota la raó. Si no superava aquesta por, em matarien amb facilitat. Va vindre a seure amb mi i em va donar de menjar, però li ho vaig negar i vaig dir-li que jo menjaria només el que jo caçaria. Vaig agafar l’arc i aixecar directament; vaig anar-me lluny per trobar un ocell i llavors caçar-lo. En el meu camí, em vaig trobar un cérvol menjant alguna cosa que hi havia a terra. Llavors em vaig adonar que aquest animal ens seria suficient per a tot el camí que ens faltava per arribar a la reclutació. Vaig posar l’arc apuntant cap a la bèstia, vaig estirar de la corda amb la fletxa puntiaguda, amb suficient força per tal que li pogués fer mal. No se’m va anar la punteria i vaig deixar anar la fletxa directament cap al costat de l’animal salvatge. El cérvol es va posar a saltar de l’ensurt i anar-se'n corregent, el vaig perseguir amb alegria i amb la catana que em va donar Shuji, al meu costat. Vaig arribar a ell i, sense pensar-ho dues vegades, li vaig tallar el coll. La sang es va disparar per tot arreu i, sobretot, a sobre meva. Vaig tornar a on estava Shuji amb l’animal mort en la meva esquena i em va somriure amb pura felicitat que hagi pogut portar aquesta bèstia. Li hem tallat totes les extremitats i em va donar el cap del cérvol per felicitar-me pel meu èxit.



Després d'haver menjat, vam conservar un poc de carn per al nostre camí abans de partir. Vam enterrar la resta del cérvol i vam posar el seu cap damunt la seva tomba.