ENTRE JO I LA FI

En veure el que estava a punt de succeir, vaig començar a córrer cap a ell cridant-li que no ho fes. No podia permetre que es tirés precipici avall. En escoltar els meus crits, es va sorprendre i de cop i volta, amb els ulls plorosos va escopir la primera frase. Me'n recordo perfectament d’ella; “Tranquil·la, només estic mirant les vistes”, mentre feia dues passes enrere. Com que jo no soc gens ximpleta, sabia que ell no em deia la veritat. En els seus ulls plorosos i brillants, hi veia frustració i incomoditat. Em vaig veure obligada a preguntar-li per què plorava ahir, però va decidir no pronunciar-se, va romandre en absolut silenci. Fins que amb una veu tremolosa i mentre li continuaven caient les llàgrimes em va començar a explicar tota la veritat. Va començar dient que des de feia cinc anys sentia que la seva orientació sexual havia canviat i sentia coses cap als homes. La seva família és molt tradicional i ell no sabia com explicar-los. Va estar els cinc anys en silenci. Les paraules li fluïen de la boca fins que, de cop i volta, un pensament li va tallar el corrent. Els seus ulls es van omplir d’un mar d’incertesa i, com que una fulla d’arbre que es va deixar portar pel vent, va caure a terra sense resistència. Però després, com una onada que retorna a la riba, va començar a moure’s de nou. Amb mans tremoloses, es va recolzar a terra, els seus ulls, lluents de llàgrimes brillaven com estels a punt d’apagar-se van inspirar amb dificultat, i amb la veu trencada pel plor, va murmurar: acabo de recordar el pitjor instant de la meva vida; quan la meva família em va esborrar de la seva vida fa vuit dies. En aquell instant, em vaig quedar de pedra, el vaig començar a abraçar amb totes les forces mentre notava com el seu cos tremolava sota el pes d’un dolor que no es podia veure, però se sentia com un crit sord. En aquell instant, ell estava en un estat de tristesa màxima. No m’agradaria estar en cap moment en la seva situació, en la que la teva pròpia família no t’accepta a causa de la teva orientació sexual. Quan l’estava abraçant, vaig notar un sentiment d’alliberament que va desprendre després de tot el que havia passat. Tot seguit, com que vaig veure que se sentia insegur de si mateix i sense ganes de continuar amb el seu dia a dia, em vaig veure obligada a proposar-li que vingués una estona a casa per poder desfogar-te i anar guanyant confiança a poc a poc. Seguidament de llençar-li la proposta, es va quedar rumiant-s'ho, fins que al cap de cinc segons em digué que sí, balancejant el cap amunt i avall. Com que ja es feia tard, li vaig comentar que ens havíem de posar d’acord en quina hora quedàvem a casa. Li vaig escopir diverses opcions, però a ell no li va semblar adequada cap. Després d’assabentar-me que no li anava bé cap d’aquelles opcions, li vaig donar l’última, que va ser a dos quarts de vuit a la porta del meu portal. Finalment va acabar cedint i va acceptar.



Aquella nit em va costar molt dormir a causa de la meva preocupació cap a ell. Vaig dormir només una hora i em vaig aixecar del llit. Tot i que encara quedessin unes hores per trobar-nos, estava molt nerviosa, semblava que el cor se’m sortís per la boca. Anàvem passant les hores, però semblava que un minut, en realitat era per mi una hora. Abans que ell vingués, vaig contactar amb una psicòloga que pogués parlar amb ell de millor forma. Es deia Anna, una noia rossa amb ulls blaus i molt alta. Ella és una de les millors psicòlogues dels Estats Units i li podria servir de gran ajuda. I ara només calia esperar. Ja s’acostava l’hora i estava tan nerviosa que em tremolaven les cames i les mans, no era capaç de caminar. Fins que l’espera va acabar, va sonar el timbre i amb molta incertesa de tot el que podria passar vaig anar a obrir la porta.