F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
TREBALLS PUBLICATS

Junts contra l'univers (MarkusHoward)
Escolapies Figueres (Figueres)
Inici: Ales de Sang (Rebecca Yarros)
Capítol 2:  SOM EN UN INFERN...

Els Generals entren a l'habitació on dormim jo i altres persones, ens desperten a les 6:30 h i ens preparem. Ens vestim en menys de 5 minuts. Ens deixen esmorzar síndria i meló, dos aliments que ens aporten molta aigua. Ens van manar fer 20 km a la muntanya corrents. Els començo a fer. El trajecte és molt dur i intens i penso que mai s’acabarà. El meu GPS encara marca que en porto 10, així que vaig per la meitat.



Continuo i… en el moment que en porto 15, sona una alarma d’emergència, com si ens estiguessin atacant. La meva primera reacció en el moment en què sona la sirena és aixecar el cap mirant el cel. A la llunyania veig cucs gegants o, més ben dit, naus extraterrestres travessant l’escut protector del planeta Terra. Suposo que són d’Arrakis, el planeta enemic. Estic a 5 km de la base, desprotegit, rebentat i… m’estic adonant que m’estic marejant i caient a terra.







De sobte, amb els ulls pràcticament adormits, veient només un 20% del que veuria de normal, observo que arriba un cotxe, que s’apropa a mi. D’ell baixen 4 persones molt altes, possiblement d’uns 4 metres, i entre ells parlen un idioma molt estrany.



Em pugen al vehicle i comencem a ascendir cap al cel, com si una nau ens estigués abduint.



Jo, molt espantat, miro per la finestra i veig que està tot totalment destrossat, ple de foc, gent per terra morta, i la sirena sonant de fons. Estic pensant que això és la fi del món…

Acabem arribant a una de les naus enemigues, m’injecten una injecció i m’adormen.



Em desperto dins d'una cel·la freda i metàl·lica, amb un soroll monòton i constant que ressona a les parets. El cap em roda i amb prou feines puc moure el cos, com si la injecció encara fes efecte. Intento recordar què ha passat, però tot és boirós. L'única cosa clara és que soc presoner dels habitants d'Arrakis.



De sobte, una persona molt alta i intrigant entra a la cel·la, els seus ulls són d’un color vermellós, se’m queda mirant fixament i em genera inquietud.



Amb un moviment de mà per part seva, un holograma apareix a l'aire, mostrant imatges de la Terra en flames i exèrcits humans lluitant desesperadament. El meu cor s'encongeix. No sé si això és el que està passant ara o si és una amenaça del que vindrà. Estic paralitzat pel pànic i per la incertesa.



L'ésser alienígena fa un gest cap a mi i, de sobte, un dispositiu al meu coll s'activa. Un dolor molt fort arriba fins al meu cervell i la seva veu sona dins el meu cap en un perfecte català: -Ets important per a nosaltres, parla, volem treure molta informació de tu, et veiem molt diferent dels altres de la teva espècie, ets especial, molt especial.



Mentre intento entendre les seves paraules i donar una resposta, el dispositiu em deixa anar un altre impuls elèctric, fent-me cridar de dolor i aquesta vegada em diu: -Tu... ets clau per al futur de la teva espècie.

-Estic molt espantat, no sé què dir, però el que estic segur és que vull sobreviure i que acabem guanyant aquesta guerra sigui com sigui.



Ha arribat el moment de prendre una decisió: col·laborar amb ells per sobreviure, o resistir, encara que això signifiqui la meva fi. Però hi ha alguna altra opció? Podria trobar la manera d'infiltrar-me i obtenir informació per ajudar els humans? El temps corre en contra meva i he de trobar una solució.

 
MarkusHoward | Inici: Ales de Sang
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Organitza:
Amb el suport de:

[Web creada per Duma Interactiva]
[Disseny Platanosnaranjas.com]