L’Ahmed i els seus nous amics van a anar a donar una volta per el poble, ja que els hi volien ensenyar una mica com era ja que l’Ahmed era la primera vegada que vistaba aquesta ciutat i li feia bastanta ilusio.. Van estar una bona estona caminant fins que es van cansar i van a anar sentar-se a un banc a la vora del riu. Van estar un bon rato xerrant i rient mentre observaven els ocells que volaven per sobre l’aigua del riu. Tambe es van estar banyant un bon rato durant la tarda. Fins que de sobte, van escoltar la melodia d’unes trompetes que s’apropaven a la zona on estaven.Van anar a mirar a la cantonada de la plaça i van veure molts guàrdies reials que segurament estaben buscant l’Ahmed. No podien quedar-se gaire temps allà perquè si els guàrdies reials veien a l’Ahmed el detindrien i el portarien amb el rei. Van escapar ràpid cap a un conjunt de cases antigues i en ruïnes. Es van amagar dins d'una casa en ruïnes que segons en Nasim i la DIna alla era impossible que els trobessin. Al cap d’un bon rato que van estar a alla a dins esperant van decidir sortir d’aquella casa. Tot semblava normal, no hi habia cap guardia ni ninguna amenaça. Quan van sortir ja era fosc, l’Ahmed tenia previst tornar a casa abans de que fos de nit, perque el camí que habia de recorrer per anar fins al seu poble era bastant perillos. Al veure que ja era fosc l’Ahmed els hi va demanar al Nasim i a la Dina si es podia quedar a dormir a la casa d’algun dels dos i que dema a primera hora del matí marxaria. Al principi ningun dels dos ho tenien clar perque eren amics pero s’acavaben de coneixre en aquest mateix dia. Al final Nasim es va oferir en acollir a l’Ahmed durant una nit. Van anar els tres cap a casa en Nasim, pero el que ningu s’esperava es que al portal de la seva casa hi haguessin tres guàrdies parlant amb els seus pares. Una vegada que els vam veure vam donar mitja volta i vam anar a buscar algun lloc en el que passar la nit perque a casa d’en Nasim no hi podien anar ja que hi habien els guardies. Van passar la nit en un petit estable que van trobar a les afores de la població.A l’endema es van aixecar ven descansats ja que van dormir en un bon llit de palla. Al mitg mati l’Ahmed habia de tronar ja cap a la seva casa, peró despres de tot el que habia passat, en Nasim i la Dina no volien que anés sol perque li podria passar alguna cosa dolent. Així que van agafar un antic camí que passa per en mitg del dessert. Al principi l’Ahmed volia anar amb una petita barca per al riu que arribava a la seva població peró van pensar que al riu hi haurien molts guàrdies. I aixi van agafaar un altre camí, el que passaba per el dessert. Van començar la ruta per aquell cami de terra i ja no podien més per la calor que feia.Tot semblava que anaba be, els tres amics caminant per el mitg del dessert van començar a passar molta calor, pero per sort anaben amb uns barrets que els protegia del sol. Ja portaven un bon rato caminant quan de sobte a la llunyania es veien 4 guàrdies muntant a caball.Els tres amics es van posar nerviosos en veure el guàrdia al lluny. Aviat van començar a discutir sobre què fer. Ahmed es preocupa pel perill que representen els guàrdies, però Naseem i Dina estan decidits a protegir-lo.

-Hem d'amagar-nos. - va dir Nasim. "No pots deixar que t'atrapin i et portin a casa".

Dinah va assentir i va afegir. "Necessitem trobar un lloc on aquests guàrdies no es donin compte. Si ens troben, no sabem què poden fer.

Ràpidament van explorar l'àrea i van anar a buscar algun lloc per a amagar-se

Sense perdre temps, va anar fins allà i es va amagar darrere d'una roca.

Els guàrdies van passar sense veure'ls, però el grup va decidir no moure's fins a estar segurs que estaven fora de perill. Els va prendre un temps reunir el coratge per continuar el seu camí.

En arribar a un petit oasi, van decidir menjar, beure, relaxar-se i rejovenir. No podem seguir així. Nasim va dir preocupat. "Necessitem trobar una manera segura de portar-te a casa, Ahmed".

Potser podriem creuar el desert a la nit, quan la temperatura baixa i els guàrdies estan inactius", va dir Dinah. Ahmet va assentir amb cautela. "És arriscat, però sembla la millor opció. Fem un pla de què fer".

Van passar el dia preparant-se per a una llarga nit creuant el desert, esperant que aquesta vegada no es trobessin amb cap guàrdia i que Ahmed pogués tornar a casa sense més problemes.

Quan va caure la nit, els tres amics van començar a caminar pel desert. Van portar aigua i menjar per al viatge, així com una brúixola per ajudar-los a trobar el camí en la foscor. Caminaven amb cuidado, buscant constantment senyals de perill.

El fred de la nit va ser atenuat per la calor del dia, però el desert seguia sent un lloc immens, ple de perills desconeguts. Ahmed, Nasim i Dina caminaven tranquil·lament i observaven tots els sons i moviments al seu voltant.

Després de caminar durant hores, van començar a notar els primers signes de cansament. Els seus passos es van tornar pesants i les seves cames van començar a tremolar. Però estaven decidits a superar els obstacles que van enfrontar i seguir endavant. De sobte van escoltar com si els hi seguis algú. Es van començar a fer-se paranoies de que si portaven a un guardia al darrere perquè no estaven preparats per sortir corriguents a amagar-se dels guàrdies. Però quan van veure la font del so, van donar un sospir d'alleujament. Només eren els animals que habitaven al dessert que s’escoltaven desde molt lluny. Van continuar el seu camí fins a arribar als afores de la població en la que vivia l’Ahmed. Els primers raigs de sol van començar a il·luminar l'horitzó, assenyalant el final del llarg viatge nocturn.

Ahmed, Nasim i Dina es van abraçar i van celebrar l'exitosa conclusió de la seva perillosa aventura.Tot sapiguent que ja habien arribat, sabien que la seva tasca encara no havia acabat. Ahmed encara havia d'arribar a casa seva sense ser detingut. Amb compte, van començar a planejar el seu pròxim moviment. "Ens hem d'assegurar que ningú ens vegi en apropar-nos a la teva casa, Ahmed," va dir Nasim amb seriositat. "Podríem intentar passar desapercebuts, aprofitant les mantes del viatge i els arbres per ocultar-nos, va suggerir Dina. Ahmed va assentir, agraint la seva ajuda. Junts, van avançar amb precaució, mantenint-se ocults i vigilant cada moviment al seu voltant. Habien arribat molt lluny com perque ara quatre guàrdies que passaben per alla els arrestessin i perdessim tot el progres que tenien. Estaben atemorits perque eren conscients que el més petit error podria posar-los en perill. Finalment, van arribar a la vora de la seva casa sense haver estat detectats. Ahmed va poder veure les llums de la seva casa desde les afores de la ciutat. Amb molts nervis, es va adreçar cap a la seva casa, acompanyat de Nasim i Dina, els seus amics que el van ajudar en aquesta aventura perillosa. Quan van arribar a les portes de la seva casa, van fer una pausa. El cor de Ahmed bategava amb força mentre mirava cap a la seva finestra, preguntant-se com seria la reacció dels seus pares en veure'l. Nasim el va intentar animar fent-li copets a l'esquena. "Estarem aquí per tu, Ahmed. Tot anirà bé."Amb un respir profund, Ahmed va obrir la porta i va entrar a casa seva. Va ser rebut per la mirada sorpresa i l'alegria dels seus pares, que no podien creure que el seu fill hagués tornat a casa sencer i estalvi. Les llàgrimes d'emoció van caure dels ulls d'Ahmed mentre es reunia amb la seva família, sentint-se molt agraït per haver superat els obstacles i tornar a casa amb la seva familia i els seus amics .Mentrestant, Nasim i Dina es van esperar a fora de la casa, donant a Ahmed el moment d'unió amb la seva família. Fora de la casa, es van abraçar, sabent que havien aconseguit mantenir el seu amic fora de perill i portar-lo de tornada a casa."Estic tan orgullós de nosaltres, de tot el que hem aconseguit junts," va dir Dina amb un gran somriure. Nasim va somriure i va assentir. Finalment Ahmed es va despedir dels seus amics i l’Ahmed i la Dina van tornar a creua tot el dessert per anar a les seves cases del Caire. Ahmed va parlar amb tota la seva família i els hi va explicar tot el que els hi habia passat amb la joia. A base d’explicar-li a la seva família es va anar difunguent tot el que va passar amb el rei i els guàrdies i el rei sobretot va ser molt criticat pel seu acte d’egoisme cap a un jove. A causa de les protestes contra el rei que es van generar, el rei va ser desterrat de la ciutat del Caire i va perdre el poder de la realesa. Va volguer tenir_ho tot i al final es va quedar sense res. Al cap de dos anys despres de que passes tot aquest tema, Ahmed va ser proclamat el nou rei del Caire, cosa que li va cambiar completament la vida perque es va omplir de riqueses, es com si hagues estigud visquent una nova vida. Nasim i Dina tambe van ser proclamats com els ajudants del rei. I aquesta es la historia d’un noi que va aconseguir una reliquia i cause d’un acte d’egoisme per part del rei del Caire, una persona sobrada de diners es va quedar sense res.