L’Ahmed estava molt confós pero preferia seguir al noi que havia alliberat de quatre guàrdies que quedar-se alla sense fer res. Van començar a correr tots dos per els carrers del Caire i no van tardar gaire els guàrdies en assabentar-se del que havia passat i a perseguir-los. Van estar corriguents i corriguents pero als guàrdies no els perdien de vista. Van arribar a una petita placeta en la que hi havia una immensa font al mig la qual es podrien amagar molt fàcilment pero els guàrdies estaven a la entrada de la plaça i no els perdien de vista. Els tres guàrdies van acorralar als dos nois en una vora de la plaça en la que no hi havia sortida. Estaven molt nerviosos i no sabien que fer, i de sobte es va tornar a escoltar la veu que s’escoltava a dalt de la teulada. Al fons de la plaça van aparèixer una noia amb unes trenes immenses acompanyada d’un gos bastant pelut que feia molta mala cara. Els guàrdies es van quedar mirant a la noia i el gos que anaven corriguent cap a ells, van posar-se els tres en fila fent una barrera separan’t-los de la noia i el gos. Però de sobte es va escoltar a la noia cridar “ATACAA!” un segon després el gos es va llançar a sobre dels guàrdies i els hi va marcar les dents a tots. La noia tot darrera anava amb una paella amb la qual va començar a colpejar als guàrdies. Ells dos no es van quedar quiets, el noi i l’Ahmed van agafar una corda que hi havia penjada en la entrada d’una casa i ràpidament van lligar als tres guàrdies junts amb la corda. Tot seguit van marxar tots corriguent cap un carreró per la part sud de la plaça. Quan ja es van allunyar prou l’Ahmed els hi va començar a fer unes quantes preguntes.

- Qui sou?

- Hola, jo sóc en Nasim i ella és la Dina, els dos vivim aquí al Caire.

- Hola Nasim i Dina, jo sóc l’Ahmed i visc en un petit poble a prop del Caire, perquè m’heu ajudat a escapar-me d’aquells guàrdies?

- Bueno, per si no ho sabies, poseeixes una reliquia sagrada de l’antic egipte i tot el poble ja se n'ha assabentat. Si aquells guàrdies t’aguessin portar amb el rei, te'l hagués tret per a les bones o per les -dolentes, perquè es una persona molt egoista que ho vol tot per ella. A i per cert, aquesta relíquia val més de tot el que ell et pugui oferir així que crec que per les bones no l’aconseguiria.

- Espera espera, m’estàs dient que a les meves mans tinc una reliquia sagrada de l’antic Egipte?

- Si! És impressionant oi?

- Ostres si, estic al·lucinant ara mateix. I que hauria de fer? Perquè suposo que quan el rei s’assabenti de que m’he escapat fara tot el possible per arrebatar-me’l, baja n’estic segur.

- Si vols pots ser el nostre amic i et podem ajudar amb el que necessitis, ens coneixem el Caire perfectament i amb nosaltres dos pots estar segur.

- Ostres doncs si no es gran molèstia us ho agrairia molt.

- Cap problema Ahmed, pots comptar amb nosaltres.

- A i per cert, si tu et dius Nasim i tu et dius Dina, el gos com es diu?

- Es diu Odie, és molt bo i molt carinyós tot i que a vegades per la cara no ho sembli però sí que ho és.

- Val doncs si no us fa res, em podrieu ensenyar una mica el poble?

- Si Ahmed sense cap problema, som-hi!