Finalment, havia arribat el moment de la batalla final. En Lou estava molt a prop d'aconseguir el seu objectiu de posar fi a la màgia per alliberar el poble de Tavertet de les mans del govern. D’altra banda, trobem la bruixa blanca, la font de poder de tota la màgia, la seva existència era la responsable que hi hagués màgia a tot el poble.

En Lou va travessar la porta i va caminar en línia recta cap a la bruixa i tots dos varen iniciar una conversa. La proposta de la bruixa era simple, volia que en Lou formés part de la seva elit de mags d’alt rang que unirien forces per imposar el seu poder i dominar el món.

En Lou es va negar rotundament, ell defensava que la màgia no va ser més que un error que només ha provocat problemes al poble. A més, és qüestió de temps que la barrera màgica que envolta el poble s’esgoti. Si la barrera cau, el govern podrà experimentar amb els tavertencs sense saber quins mètodes poden emprar.

La conversació es tornava de cada vegada més tensa i cap dels dos tenia la intenció d’acceptar la voluntat de l’altre. En aquell moment fou quan arribà na Paula que s’havia quedat enrere. No obstant això, la bruixa blanca no volia una lluita de dos contra una, així que va crear una barrera que limitava l’espai, on només hi eren en Lou i ella.

A l’exterior de la cúpula no es podia veure res i na Paula angoixada va cercar formes d’entrar, però sense èxit. Ara amb la bruixa blanca i en Lou tot sols i sense res més que debatre la batalla va començar.

Tot el temps que en Lou havia dedicat a millorar i cercar formes per acabar amb la màgia agafarien sentit amb aquesta batalla. Les campanes donaren les dotze del migdia quan va esclatar el primer xoc de punys.

Era una batalla molt renyida, quan un rebia un cop l’altre contraatacava amb un altre encara més fort. Els xocs de poder entre ells dos feien tremolar, no tan sols el poble, sinó tot el món. Fora i dins el poble es preguntaven qui o què estava causant tot això.

En Lou només pensava a lluitar, però amb el temps la seva màgia s’esgotava mentre que la bruixa blanca estava augmentant el seu poder de cada vegada més. Fou en aquell moment que en Lou va adonar-se del que estava passant. La bruixa blanca tenia l’habilitat d’absorbir la màgia de la persona amb la qual lluitava.

La bruixa blanca li va propinar una bona pallissa fins que en Lou va quedar sense màgia i sense cap mena d’energia. A més a més, la bruixa blanca confiada per la seva més que possible victòria, va començar a transmetre per tot el món la seva batalla amb en Lou per demostrar el que passa quan algú la desafia.

Es disposava a posar fi a la batalla amb un atac final, mentre en Lou, mirava cap al sòl. I de sobte, quan tot pareixia perdut, en Lou va recordar a tots els seus amics, a na Paula, el camí de superació constant en què havia treballat i el motiu principal pel qual volia acabar amb la màgia, la mort de la seva mare.

I de cop i volta, en el moment que estava a punt de rebre el cop, va desaparèixer de la seva vista i va aparèixer darrere de la bruixa blanca. Aquesta darrera, confosa i sorpresa pel que havia ocorregut, va tornar a atacar múltiples vegades. Tanmateix, en Lou esquivava tots els atacs fàcilment, com si el seu cos es mogués per voluntat pròpia.

En aquell moment, va contraatacar amb un cop de molta duresa que va deixar la bruixa blanca ressentida. De sobte, els ulls i cabells d’en Lou es tornaren d’un color platejat i va dir les següents paraules: ‘La vertadera batalla comença ara’.

Els xocs de poder tornaren a començar, però la bruixa blanca estava perdent terreny, la seva tècnica d’absorció de màgia no funcionava. Això és a causa que el poder que desprenia en Lou no era cap mena de font màgica d’energia, ja que tota la seva màgia havia estat absorbida abans. Es tractava d’un poder misteriós que feia que el seu cos actués sense pensar.

En Lou, sabent que no aguantaria gaire en aquell estat, va decidir acabar amb la batalla. Ambdós utilitzaren tot el seu poder i es va produir un gran xoc d’energia que va acabar amb una explosió i la destrucció de la barrera de màgia que havia creat abans la bruixa blanca.

En Lou es trobava dret i la bruixa blanca ja no es podia moure. En un acte de desesperació la bruixa blanca va revelar la seva vertadera identitat. En Lou va quedar de pedra, la persona que volia conquerir el món i la font d’energia màgica del poble era la seva mare Aura.

La mare d’en Lou era una famosa investigadora que treballava en un laboratori amb l’objectiu de crear nous experiments. Un dia en la investigació d’un cadàver va trobar una matèria inusual mai vista abans, la màgia. L’experiment es va tornar inestable i va produir una gran explosió que va posar fi a la seva vida.

En Lou no sabia com reaccionar, havia dedicat tots aquests anys a entrenar i millorar per acabar amb la màgia que havia provocat la mort de la seva mare. Malgrat això, fou la màgia la que havia salvat la vida de la seva mare. Si acabava amb la màgia, també acabaria amb la seva mare, però si no feia res podria conquerir el món i el govern experimentaria amb la gent del poble.

Va entrar en un moment de crisi, no sabia què fer, na Paula va anar ràpidament on era en Lou i li va obrir els ulls. Aquella dona ja no era la seva mare, era un ésser irracional dominat per la maldat de la màgia que era al seu interior. Les paraules de na Paula arribaren al cor d’en Lou i va prendre una difícil decisió, acabar amb la màgia definitivament.

Va cometre el seu atac i va acabar amb n’Aura entre llàgrimes. La seva mare ja no hi era, i en conseqüència la màgia havia desaparegut. En Lou no va enfonsar-se, tampoc va plorar, ja que la seva mare li va ensenyar que quan ens acomiadem d’algú que estimem el millor que podem fer és somriure.