Una vegada llegit el diari, van descobrir que l'única forma per a poder tornar a la normalitat era derrotant la gran bruixa blanca, la qual resideix en una cova misteriosa amb un accés peculiar.



Quan varen tancar el llibre aquest es va elevar i moure's cap a una direcció en concret. Ells, estranyats, van decidir seguir-los i després d'una llarga i complicada travessia pels senders de Tavertet on gairebé no hi arribava la llum , el llibre va deixar de moure's. En Lou , estranyat, va començar a fer voltes amb l’objectiu de trobar alguna pista.



Després d'estar una estona pensant i fent voltes, na Paula es va fixar que hi havia tres arbres exactament idèntics amb les mateixes proporcions i amb uns forats molt singulars que estaven obrint-se i tancant-se, a més, en una de les branques gruixudes dels arbres hi havia gravat amb lletra minúscula una endevinalla que deia:



Es presenten davant teu els tres arbres del saber, cadascun et portarà a un destí diferent. Un cap a la mort, un altre a l'al·lucinació, i únicament un, cap a on veritablement et vols dirigir. Cadascun de nosaltres diu la veritat o diu mentides.



En Lou, després de llegir-ho en veu alta i meditar-ho amb na Paula va decidir continuar cap endavant i va acceptar l'endevinalla. Després d'uns minuts tot el bosc es va quedar completament en silenci i començaren a sentir sorolls.



En primer lloc, l’arbre de l'esquerra deia: ”L'arbre del mig porta a la bruixa”.

En segon lloc, l’arbre de la dreta va dir: “L'arbre de l'esquerra no porta a la mort”.

I en darrer lloc l’arbre d’enmig digué: “Jo menteixo i el camí de la dreta no porta a l'al·lucinació, només hi ha una resposta correcta. Quin arbre triaràs?”.



En Lou va estar pensant i es va adonar que l’arbre del mig confirma ser un mentider, llavors el que va esmentar era una mentida, és a dir, que deia la veritat. Llavors el camí de la dreta no podia portar a la bogeria.

Si el primer arbre digués la veritat, llavors el segon pot ser que també la digués, la qual cosa era impossible, ja que un d'ells havia de mentir. Per tant, el camí segur no podia ser el del mig. Així doncs, en Lou va deduir que l'arbre segur era el de l'esquerra i va preguntar a l’arbre de la dreta si el camí del mig portava a la bruixa blanca i un vent fort va respondre, en efecte que no, confirmant la seva hipòtesi.



En Lou va decidir agafar na Paula i sense pensar-s'ho dues vegades i ben confiat es va ficar de cap al forat on durant una estona no hi varen veure res. Al cap d'una estona va començar a veure, al fons, una llum que cada vegada es veia més a prop fins que varen caure a terra, dins una cova, però decorada com si fos una mansió amb cristalls, llums...



A partir d'aquí no hi havia marxa enrere, el camí es va tancar i només hi havia una única direcció, en baixar unes escales de pedra una porta enorme els va impedir el pas. A en Lou no se li va ocórrer millor idea, en ple territori enemic, que començar a tocar a la porta i fer soroll. Efectivament, això va provocar que s’obrissin, però a l'altre costat li esperaven diversos mags poderosos que protegien l'entrada a l'habitació on es trobava la bruixa blanca.



Cada batalla va ser una prova de l'habilitat màgica d’en Lou, però amb l'ajuda de na Paula, sumat a cada oponent derrotat, la seva confiança va augmentar. Cada combat era més complicat i el cansament va començar a augmentar, però això no va ser excusa per a rendir-se. En Lou encara no estava emprant tot el seu poder màgic ja que volia reservar-lo i guardar-lo per al combat final. Malgrat ser de rang E, en Lou va demostrar ser un oponent formidable, utilitzant la seva intel·ligència i astúcia per a superar cada mag que s'interposava en el seu camí.



Finalment va derrotar a tots els mags poderosíssims de la sala i es va dirigir cap a l'habitació de la bruixa. La batalla estava a punt de començar.