A mesura que passaven els anys, la comunitat màgica que Lou havia ajudat a construir es va florir. Les escoles màgiques es van multiplicar, connectades a través de llaços invisibles creats per la saviesa que es compartia. La Llàgrima Estel·lar va romandre com un símbol de responsabilitat i poder, custodiada per la nova generació de mags.
No obstant això, un dia, una nova amenaça va emergir. Una força desconeguda va començar a pertorbar la Llàgrima Estel·lar, provocant pertorbacions màgiques en tot el món. Lou, tot i que en la seva vellia, va intuir que una nova missió l'esperava.
Convocant els seus aprenents més fidels, va compartir les seves preocupacions i va emprendre un nou viatge cap a l'origen de la misteriosa pertorbació. El grup va viatjar a través de terres desconegudes, enfrontant-se a nous reptes i desenterrant secrets enterrats durant segles.
A mesura que s'apropaven al centre de la pertorbació, van descobrir un ésser màgic molt antic que s'alimentava de la pròpia essència de la Llàgrima Estel·lar. Era una entitat que s'havia alimentat de la màgia dels mags caiguts en oblit i que ara amenaçava amb sumir el món en la desolació.
La batalla que es va lliurar va ser més ferotge que mai. L'ésser màgic lluitava amb una determinació desesperada per mantenir la seva font de poder, però Lou i els seus aprenents no es van aturar. Va ser una lluita entre la llibertat i la voracitat de l'oblit.
Amb el coratge i la saviesa acumulats durant moltes dècades, Lou va trobar una manera d'arribar al cor de l'ésser màgic. Va parlar amb empatia, recordant-li la importància de la llibertat i la coexistència amb la màgia. Poc a poc, l'ésser va començar a retrocedir, i la pertorbació màgica es va dissipar.
Amb la pau restaurada, Lou va comprendre que la màgia era una força viva, canviant i evolucionant. La seva missió no era simplement mantenir-la congelada en el temps, sinó guiar-la cap a un futur de creixement i comprensió.
De tornada a casa, Lou va decidir que era hora de passar el relleu. Va anunciar que els seus aprenents assumirien un paper més actiu en la custòdia de la Llàgrima Estel·lar i en la protecció de la màgia. Va assegurar-se que la saviesa que havia acumulat fos compartida amb les noves generacions.
Lou va viure els seus últims dies amb la satisfacció de saber que la seva missió estava completada. Va veure la màgia com una força benevolent, guanyant resistència a través de l'experiència i la col·laboració. Mentre la seva presència es desvania, la seva llegenda perdurava com un far que il·luminaria el camí per a tots aquells que buscaven comprendre i respectar la màgia. Així, Lou es va convertir en part de la teixidura màgica que connecta generacions, una llegenda que continua inspirant els qui busquen la veritat i la llibertat dins la màgia.
Amb el pas del temps, la història de Lou es va convertir en una llegenda venerada pels mags de tot el món. La seva escola màgica va prosperar, essent un far d'aprenentatge i saviesa. Els seus aprenents, ara mestres en el seu propi dret, continuaven la seva obra, transmetent els valors i els coneixements que havien rebut.
Un dia, quan els primers rajos del sol es filtraven entre les cortines de la seva cambra, Lou va experimentar una darrera visió. Va veure la seva escola, plena de vida i d'aprenents amb la passió per la màgia. Va veure com les llaors de la Llàgrima Estel·lar continuaven ressonant com un cant de llibertat.
Amb un somriure als llavis, Lou va tancar els ulls per última vegada, deixant enrere un llegat ric en saviesa i amor per la màgia. La seva ànima es va integrar amb la substància màgica que permeava tot l'univers, convertint-se en part de la força vital que nodria els futurs mags.
La notícia de la seva passada va fer que l'escola s'omplís de respecte i recordança. Els aprenents van decidir crear una celebració anual en honor a Lou, una festa que recordaria les seves ensenyances i la seva dedicació a la màgia.
A cada generació, els mags continuaven la tradició de la Llàgrima Estel·lar, assegurant-se que la seva màgia fos utilitzada per il·luminar les tenebres i no per submergir-los. Les històries de Lou es van transmetre d'una generació a l'altra, fins que la figura de Lou va esdevenir una llegenda immortífera, recordada com el guardià que va conduir la màgia cap a un futur radiant.
Així, la màgia va continuar la seva marxa, canviant i creixent amb cada nou mag que s'unia al llegat de Lou. I, mentre els anys passaven, la Llàgrima Estel·lar seguia brillant com una estrella guia, recordant a tots que la veritable màgia no només rau en el poder, sinó en la capacitat d'utilitzar-lo amb responsabilitat i amor.
