Quan van retirar la bossa del cap de Malvat, tot el poble va quedar en silenci. Les expressions de sorpresa i horror es van estampar als rostres dels ciutadans. No era Malvat qui estava davant seu, sinó una figura desconeguda que semblava ser un doble perfecte. Les conseqüències d'aquell descobriment van desencadenar un gir inesperat en la història.

Ramsès III es va quedar parat, amb els ulls fixos en l'impostor que es feia passar per Malvat. La seva guàrdia personal es va posar en alerta, sense saber com havien caigut en aquesta trampa. Malvat, enmig de la confusió, va aprofitar l'oportunitat per escapar. Va aixecar la capa i, amb una agilitat increïble, va desaparèixer entre les ombres de la ciutat abandonada.

La persecució va reprendre amb més intensitat que mai. Ramsès III va comprendre que havia estat enganyat i que l'autèntic Malvat encara era fora del seu abast. Les forces reials es van dispersar per la ciutat, arrossegant al doble impostor als seus captors. La gent, incòmoda i desconcertada, es va quedar amb la sensació d'haver estat manipulada per una ment astuta que havia jugat amb les seves pors i creences.

Malvat, mentre tant, havia aprofitat la confusió per aprofundir encara més en el seu joc d'engany. Va teixir una xarxa de subterfugis i canvis d'identitat que deixarien bocabadats fins i tot als més astuts dels investigadors. Utilitzant disfresses i contactes secrets, es va convertir en una figura fantasmagòrica que es movia sense ser detectada.

Ramsès III, ara més que mai determinat, va emprendre una nova ofensiva per rastrejar el veritable Malvat. Va mobilitzar tots els recursos, va contractar caçadors de recompenses i va estendre la recerca més enllà de les fronteres del seu regne. Els aliats estrangers també van ser cridats per unir-se a la caça, convertint aquesta missió en una cooperació internacional per atrapar l'intrèpid fugitiu.

En una nit tempestuosa, amb trons que ressonaven com els grunyits d'una deïtat enfurismada, Ramsès III va rebre una carta anònima. El missatge afirmava conèixer la veritable identitat de Malvat i revelava la ubicació exacta de la seva base secreta. Amb prudència, el rei va decidir seguir aquesta informació, tot i la seva desconfiança, ja que cada vegada havia après a dubtar fins de la seva propia ombra.

Amb un petit grup de guerrers leials, Ramsès III es va aventurar cap al lloc indicat a la carta. Les muntanyes inexplorades i els boscos frondosos eren l'escenari de la darrera batalla d'aquesta saga interminable. A mesura que s'apropaven al lloc indicat, la tempesta es feia més intensa, com si la natura mateixa s'oposés a la confrontació imminent.

Arribant al centre d'una clariana envoltada de tenebres, Ramsès III va trobar-se cara a cara amb Malvat. La figura encaputxada es va revelar a la llum de l'esclat dels llamps, i per sorpresa del rei, no era un enemic desfigurat per la malícia, sinó una dona amb ulls plens d'una saviesa inesperada.

La dona, que es presentava com Astarté, va explicar la veritable raó darrere de les seves accions. Segons ella, tot havia estat part d'una estratègia per revelar la corrupció que s'amagava dins del mateix cor del regne. Les conspiracions, les rebel·lions, tot havia estat dissenyat per exposar la hipocresia i la fragilitat del poder de Ramsès III.

Ramsès III, atònit i confós, va escoltar les paraules d'Astarté mentre la tempesta rugia al seu voltant. Ella va revelar que les seves pròpies accions eren el resultat d'una lluita per la llibertat i la justícia, encara que havia estat percebuda com un malvat astut. Amb un somriure misteriós, va demanar al rei que reflexionés sobre les conseqüències de les seves pròpies decisions.

Aquesta revelació va deixar Ramsès III en un estat d'incredulitat. Mentre intentava processar tot el que havia après, la figura d'Astarté es va esvair en la boira de la tempesta, deixant Ramsès III amb més preguntes que respostes.

Amb la tempesta que es dissolia, el rei va retornar al seu palau amb una nova perspectiva sobre el seu propi govern i les forces que havien estat en joc. La llegenda de Malvat i les accions d'Astarté van quedar gravades en la història com un recordatori de la complexitat de la moralitat i la fragilitat del poder.

El regne va entrar en una època de reformes significatives, amb Ramsès III liderant amb una visió més comprensiva i humana. La gent va aprendre que les ombres poden amagar veritats sorprenents i que les llegendes poden ser més complexes del que semblen a simple vista.