Amb el pas del temps, Malvat esdevingué una figura mítica, una ombra astuta que es movia amb agilitat entre les fronteres de la llei i la moralitat. La gent començava a dubtar si mai seria capturada i si la justícia podria ser realment servida. Ramsès III, malgrat la seva determinació, es va veure frustrat pel seu adversari. Les conspiracions de Malvat van continuar, arribant fins i tot a armar rebel·lions a regions recòndites de l'imperi. El rei va patir la crítica del seu poble i la pèrdua de confiança al seu govern.



Amb el temps, les esperances de capturar Malvat van començar a esvair-se. Les històries de les seves al·lusions es convertien en llegenda, passant de boca a boca i transcendint les generacions. El nombre de Malvat esdevingué sinònim de traïció i astúcia, una llegenda que la gent relatava en contes i llegendes per educar sobre les conseqüències de l'engany. Ramsès III, malgrat la seva desil·lusió, va continuar governant amb integritat, esforçant-se per reparar els danys causats per Malvat. Va implementar reformes i va buscar restaurar la confiança en el lideratge. Tot i això, la fugida de Malvat va deixar una empremta indeleble en la història d'Egipte, una cicatriu que recordava la fragilitat del poder davant la perfídia.



Ramsés III va decidir posar fi a aquest joc. Ramsès va reaccionar amb una determinació renovada per acabar amb la farsa que havia arrossegat el seu regne cap a la desestabilització. Va convocar una reunió d'emergència amb els seus generals, consellers de confiança i experts en seguretat per fer una estratègia per capturar Malvat. Primerament, va intensificar les mesures de seguretat a tot el regne. Va ordenar l'augment de patrullatge als punts d'entrada i sortida de les ciutats, així com als camins i passatges més freqüentats. Es va establir un sistema de control rigorós, amb inspeccions minucioses i interrogatoris en els viatges sospitosos.



Ramsès també mobilitzarà les forces militars i els agents especials per acorralar cada racó del regne. Va utilitzar informants locals per obtenir informació sobre possibles paradors de Malvat i va oferir recompenses generoses per a aquells que ajudessin a la seva captura. Les ciutats es van posar en alerta, amb els ciutadans instruïts per informar immediatament sobre qualsevol sospita.



A més, el rei va ordenar la creació d'una unitat especialitzada de caça a Malvat, formada per guàrdies reials amb coneixement avançat dels passadissos i l'arquitectura dels palaus. Aquesta unitat va rebre la missió de seguir les pistes de Malvat amb precisió i perseverança.



Tot i aquests esforços, Malvat va demostrar ser un mestre de l'engany i dissimulació. Utilitzant el seu coneixement profund dels passadissos secrets del palau i les xarxes d'espionatge, va aconseguir evitar els seus perseguidors amb habilitat. Va deixar pistes falses, va utilitzar identitats falses i va canviar constantment la seva ubicació, frustrant els intents de captura.



Aquest joc del gat i el ratolí entre Ramsès III i Malvat es va convertir en una cursa de resistència i astúcia.



Després de setmanes d’intensa persecució i moltes vicissituds, els agents especials i guàrdies reials van seguir les últimes pistes de Malvat fins a una antiga ciutat abandonada, envoltada de densos boscos i velles runes. La intel·ligència recopilada suggeria que Malvat havia buscat refugi en aquest lloc com a part del seu elaborat pla per evadir la captura. Les forces de Ramsès III van envoltar la ciutat, prenent posicions estratègiques i tancant totes les possibles vies de fugida. La tensió omplia l'aire, ja que els homes del rei sabien que aquest era el moment crític per posar fi a la fugida de Malvat.



Amb precaució, van avançar pel que havia estat un carrer ple de vida i comerç. Entre les ombres de les cases en runa, van trobar Malvat, vestit amb parracs i amb una mirada astuta als seus ulls. Sabia que el temps s'havia esgotat.



Ramsès, amb determinació i ràbia continguda, es va acostar a Malvat amb la seva guàrdia personal. Va parlar amb veu ferma, condemnant les accions traïdores i el caos que havia provocat al regne. Malvat, malgrat el seu aspecte desfet, va mantenir la seva actitud altiva, intentant mantenir la semblança fins al final.



Tot i que Malvat va intentar negar la culpa i justificar les seves accions, els testimonis que havien patit a causa de les seves conspiracions i enganys no deixaven cap dubte de la seva responsabilitat. Van portar Malvat fins a l'ajuntament del poble. Envoltat de gent, van decidir treure-li la bossa que duia al cap. L'única cosa que es va sentir en aquell moment va ser el crit desesperat de Ramsès.