En arribar a l’aeroport m’esperava un cotxe petit i una mica vell. Al costat m’esperava el conductor, un home d’uns 40 anys que portava un cartell amb el meu nom. Em vaig acostar i es va presentar.

- Hola, em dic Shakir. Com ha anat el viatge senyoreta Iris?

- Bé, gràcies.

- M'alegro. Preparada?, anem.

Va posar el cotxe en marxa i vam començar el viatge. A mesura que ens allunyàvem de la ciutat, es donava pas a un solitari desert. A continuació vam arribar a un petit poblat.



Abans de acomiadar-lo, en Shakir em va dir:

- No confies en ningú i té molt de compte. Espero que tinguis sort.

Després d’això no vaig poder preguntar-li a què es referia, però no podia perdre el temps, ho vaig deixar passar i em vaig aproximar a una de les cases. Vaig picar a la porta i es va sentir una veu greu.

- Qui és?

- Hola, em dic Isis i vinc a parlar amb el senyor Abasi, és molt important.

L’home es va negar i em va dir que me n'anés. Tot aquest viatge no havia sigut per res, era la clau per trobar la tomba. Així que vaig decidir anar directa al gra, no me'n podia anar.

- Vinc perquè tenia un cita amb el meu pare, sobre la tomba de Seth.

Es va sentir un silenci i al moment com s’obria la porta, que deixava veure a un home d’uns 75 anys. Portava una barba llarga i blanca, que el feia veure més gran.



Em va obrir la porta i em va dir:

- Recordo al teu pare, vaig parlar amb ell fa uns mesos. Per què no ha vingut?

- El meu pare va morir fa tres mesos. Va ser una mort inesperada.

- Ho sento, no sabia res. Vols passar i parlem?



L’Abasi em va explicar la seva història familiar. Es veu que durant generacions, de pare a fill s’explicaven la història de com un dels seus avantpassats va ser el senescal de Seth.

Aquell passat era molt proper al déu, el seu assessor, ajudant i amic durant molts anys. Pensareu que això no és rellevant, però no és així.

Abans que Seth moris li va confiar la clau de la vida. Una creu ovalada amb forma de llaç, en la que contenia la ubicació de la seva tomba i la de més faraons. Era la clau que protegia el nom dels faraons i el parador de les seves tombes, on deixaven riqueses de valor incalculable.

Malauradament, la va perdre fa molts anys en un intent de robar-la, encara que els atacants no la van aconseguir. Segons Abasi està amagada en algun lloc del Vall dels Reis.



Penso que no m'ho estava explicant tot, hi havia alguna cosa que no volia que jo sabés. A més de les seves advertències de què hauria d’abandonar aquest projecte.



Com que veia que no deixaria de buscar-la, va oferir-me hostatjar-me a casa seva, i vaig acceptar.

L'endemà em vaig aixecar d’hora i vaig preparar totes les coses per començar a buscar per tot el Vall dels Reis.



Cada vegada m’acostava més a descobrir on estava la tomba de Seth i perquè el meu pare estava tan obsessionat amb ell. Començava a entendre’l.



Durant els següents dies estava perduda. Havia estat observant cada detall que hi havia al Vall, des de petites roques fins a totes les estàtues que hi havia, però no hi trobava res.

De cop i volta, em vaig recordar d’un faraó que mencionava el meu pare al seu diari. No qualsevol faraó, Tutankamon un dels més coneguts i importants. Com no se m’havia acudit abans!, el seu nom és Tut-anj-amòn, i estàvem buscant la clau de la vida, també denominada “Anj”.



Em vaig posar en marxa, en direcció a la mastaba de Tutankamon, on estava la seva tomba. Quan ja estava dintre vaig poder admirar-la.

A continuació vaig començar a interpretar els jeroglífics. Com havia mencionat abans, el meu pare em va ensenyar des que era petita.



A una de les pintures es podia observar un simbol molt petit, quasi no m’havia adonat. Me'n vaig apropar més i vaig veure un diminut dibuix de Seth, es notava que havia estat dibuixat d’aquesta manera, perquè passes desapercebut.

Cada vegada m’anava apropant més…



Mentre anava de camí vaig pensar en el senyor Abasi. S’havia portat molt bé amb mi, m’havia oferit quedar-me a casa seva.

M’agradaria explicar-li tot el que havia descobert, em sentia en deute, però per alguna raó sento que encara no hi puc confiar. Crec que he de tenir en compte les paraules d’en Rashid. No confiar en ningú i anar amb compte.



Estic molt a prop de la clau…