Em dic Isis i des de petita sempre m’ha interessat la història d’Egipte, segurament ja ho heu previst en veure el meu nom, Isis la mare dels déus, la mare de tots, la reina. Aquest nom me'l va posar el meu pare, un arqueòleg que es va passar la vida estudiant aquesta antiga civilització.
Abans de morir va deixar inacabat el seu més important projecte, la tomba de Seth, el déu egipci de la fúria, la guerra i el mal.
Ningú el va creure ni el va ajudar, i la veritat és que els entenc. Trobar la tomba d’un rei és difícil, però la d’un déu? Impossible. Segurament us preguntareu per què. Primer de tot aquests déus es preveu que van existir entre el 6000 i el 3500 aC, molt de temps. I segon que no hi ha cap prova física que demostri que hagin existit de veritat, només creences religioses.
El meu pare sempre estava al seu estudi investigant, submergit en els seus papers antics. Cada nit m'explicava les seves aventures com històries per a dormir i jo em quedava fascinada, per això ara mateix estic vivint aquest viatge.
Tot va començar una tarda d’estiu molt avorrida, estava asseguda al sofà i vaig decidir ordenar la casa. Mentre estava traient coses d’un calaix del saló vaig trobar una clau amb una forma molt peculiar, era molt gran i tenia forma de trèvol de quatre fulles, això segurament significava una cosa molt difícil de trobar.
Una endevinalla, molt típic d'ell, sempre estava amb els seus jocs.
La primera cosa que em va venir al cap va ser l’armari secret de l’estudi del meu pare, ell em va prohibir saber el que tenia allà guardat i com sempre havia tingut curiositat era el moment perfecte per investigar.
Vaig pujar corrents les escales per arribar a l'habitació, i vaig localitzar l’armari, ja posada la clau, de cop i volta va sonar un pany obrint-se i va donar lloc a un munt de documents i llibres. Entre tot el que hi havia em vaig adonar d’un diari vell amb una coberta de color granatós, no només el vaig agafar per la manera en què destacava entre tots aquells papers sinó perquè l’havia vist abans.
Era el diari d’aventures del meu pare, el mateix llibre del qual sortien totes les seves suposades històries per dormir.
Sabia que estava malament llegir-lo, però la curiositat em va matar. A les primeres pàgines hi havia moltes localitzacions, escrits i jeroglífics sobre molts reis i déus d’Egipte. La majoria ja les coneixia pel que em va explicar el meu pare, però l’última història va ser la que més em va cridar l’atenció, no només perquè no la coneixia, sinó perquè era l’única inacabada.
Després de descobrir allò vaig estar tota la setmana tancada a casa estudiant el llibre i els documents del meu pare, començava a entendre el perquè li agradaven tant aquestes coses i no era l’únic, jo podia passar-me hores observant i traduint jeroglífics, cosa que m’havia ensenyat ell des de petita, com si fos una altra llengua qualsevol.
De cop i volta va caure un paper de la coberta, estava amagat perquè no es veiés. El vaig agafar i en mirar-lo em vaig quedar de pedra, eren totes les localitzacions dels seus descobriments, entre aquells números hi havia una que estava subratllada de color groc i ja es veia que era de l’última història, la que m’havia fet agafar mal de cap tota la setmana, però amb aquesta localització podria acabar el que el meu pare va deixar per fer.
Vaig posar els números al meu ordinador i directament em va portar a un lloc remot a prop del riu Nil, a Egipte.
Estava molt convençuda i amb moltes ganes de descobrir la història d’aquest déu i la seva tomba, i el primer pas que havia de fer per aconseguir-lo era comprar-me un bitllet d’avió cap a Egipte.
El dilluns al matí em vaig aixecar molt d’hora per preparar totes les coses, vaig començar amb la maleta. Primer roba, perquè estàvem a l’estiu i allà fa molta calor, encara que alguna jaqueta no anirà malament, per si de cas fa fred.
I per acabar, a una altra motxilla el diari i els papers amb la informació important.
En sortir de casa vaig agafar un taxi i em va portar a l'aeroport. A la porta d’embarcament em vaig penedir, era una bogeria, però al final em vaig armar de valor i vaig pujar, ara m’esperava un llarg i avorrit viatge de set hores.
A l’arribada havia de contactar i trobar a una persona que podria saber sobre la tomba de Seth.
Faria tot el possible per poder parlar amb el fill de l’antic senescal d’Egipte.
|