Ningú s'esperava aquella carta a la bústia, menys, dos anys després de la desaparició d'aquella noia.

Els pares no entenien què passava. Com que la seva filla es casava si en teoria estava desapareguda?

Jo estava amb ells quan va arribar la carta i tots dos es van posar blancs de cop en veure-la i més quan van veure amb qui era el casament. Ningú sabia qui era el noi, un tal "Mark". L'Esther en veure aquella invitació es va començar a marejar i finalment es va desmaiar. Jo els entenia, devia ser fort que la teva filla desapareguda, de la qual no sap res d'ella durant 2 anys, te n'adones que està viva només per una simple invitació.

Uns dies després, a la tarda, jo estava a casa mirant la novel·la quan de cop em truca en Joan molt nerviós, plorant, tartamudejant que quasi no se l'entenia:

- Ca-ca-carme, vi-vi-vine ra-ra-rapid, la-la-la Ti-ti-tina ha-ha-ha tor-tor-tornat -Deia el pare.

No m'esperava aquella trucada per res del món i em vaig quedar bocabadada.

- Joan tranquil, relaxat i ara vinc -Vaig dir jo

Un cop vaig arribar a la casa, els dos estaven abraçats a la Tina. Tots dos tenien una barreja de sentiments inexplicables. Sentien felicitat per tornar a veure a la seva filla, però estaven molt confosos i sense entendre res.

Veia a la Tina molt confosa i descomposta, estava molt canviada, ja no era la nena riallera i entremaliada que era abans de desaparèixer. Sabia que hi havia alguna cosa que no anava bé. Aquella nit no vaig parar de pensar i d'intentar trobar la solució d'aquest gran enigma.

El matí després vaig anar a casa de la Tina a parlar amb ella a veure quina informació podia treure de tots aquells dos anys desapareguda.

Li vaig preguntar coses sobre el seu futur marit: qui era, d'on era, d'on es coneixien, quan portaven junts... però la Tina no parava de canviar-me de tema i això em va semblar molt sospitós, perquè no voldria parlar una noia a punt de casar-se del seu marit? Però ja havia de marxar, ja era hora de dinar i havia quedat amb sa mare per dinar i que es desfogués.

Durant tot el dinar no podia parar de pensar perquè la Tina no volia parlar del seu futur marit. Vaig veure que alguna cosa no anava bé i algo no era com es creia. Aquell matrimoni no era tan feliç.

Ho vaig intentar, de debò, però era impossible treure-li informació a la Tina, de cap forma.

Unes setmanes després, l'actitud de la Tina no havia canviat, continuava apagada i molt seria, no eren actituds d'ella, que s'em podria escapar?Durant tot aquell temps no vaig parar de donar-li voltes, no dormia quasi pensant en la Tina i aquella maleïda boda.

Fins que un dia, que quedaven 2 setmanes per la boda arriba un home una mica estrany per molt atractiu, tenia ulls verds, alt, corpulent i cabell marró mel a preguntar-me si sabia on estava la Tina urgentment. Era alguna cosa sospitosa, no sempre preguntaven per a ella, no era una noia de molt amics. Li vaig dir que la Tina estava entrenant i que li devia quedar una mitja hora i li vaig dir que si es volia esperar fins que arribes a casa meva a veure si li podia treure una mica d'informació, però no va resultar res.

Fins que vaig veure a la Tina per la finestra i em vaig trobar a noi sospitós marxar corrents de casa meva cap a ella i fer-li un petó. Em vaig quedar bocabadada. La Tina no semblava molt a gust del qual acabava de fer aquell sospitós noi, però van entrar cap a casa seva agafats de la mà.