Hi va estar donant-li voltes tota la estona, se sentia sola, trista i a la vegada enfadada; per un moment s’havia parat a pensar, estava en blanc, desprès de aquella contestació per part dels seus progenitors ja no tenia més ganes de viure, la vida ja no tenia sentit desprès d’aquella situació, no sabia que fer, es trobava desesperada.
La relació amb els seus pares no era gens bona, sempre s’enfadaven ja que ella sempre sortia de festa i els hi tenia odi i rancor, i més ara desprès del que havia succeït, el que tenia clar era que no podia aguantar més allà.
Va donar un vol per tota la ciutat per intentar oblidar el que havia passat. Va caminar per tot arreu junt amb el seu equipament; pel centre, carrerons, les afores, assegut en bancs mentre rumiava... Finalment, desprès d’una bona estona pensant per molta pena que li fes, va anar-se'n a les afores, però encara no tenia clar on exactament.
L’únic que sabia era que tenia que fer un canvi gran perquè la seva vida cada cop anava pitjor, a partir d’allà el seu viatge va iniciar.
Es va adonar compte que amb els diners que tenia no arribaria gaire lluny. Va agafar un taxi i es va anar cap a una ciutat que no coneixia, lluny de casa seva. Ja s’havia gastat la meitat dels diners amb el cotxe, per això es va assabentar que tindria que començar a treballar per poder avançar.
Només arribar a la ciutat va agafar el primer motel barat que va veure on pogués passar la nit, morta de gana va anar a la màquina expenedora per agafar-se una bossa de patates amb els pocs diners que li quedaven.
A la Tina no se li va ocórrer un altre cosa que preguntar-li a la senyora del hotel si podia treballar allà.
-Hola perdoni li podria fer una pregunta? - Va preguntar la Tina.
-Si clar! - Va exclamar la recepcionista.
-Miri... no tinc diners i estic sola en aquesta ciutat, li voldria demanar si em deixaria treballar aquí- Va dir la nena.
-Però tu quina edat tens? - Va preguntar la recepcionista.
-Bueno... tinc 16 però estic a punt de fer-ne 17, et prometo que jo treballo bé - Diu la Tina.
-Necessito gent amb més experiència - Va comentar la recepcionista.
-I no em podria ficar ni que sigui de netejadora - Va dir la adolescent.
-No puc - Va dir la recepcionista.
-Va per favor que necessito els diners - Va dir trista.
- Que no nena, que no puc - Va esmentar la recepcionista enfadada.
-I a part, no crec que els teus pares et deixin fer això, que per cert a on estan? - Va preguntar la senyora.
La Tina en escoltar això no va respondre i se'n va anar a donar un vol per la ciutat per Veure si trobava alguna feina. Va entrar a bars, restaurants, botigues... però res, ningú volia a una nena treballant a la seva feina, fins i tot li va preguntar a una senyora del carrer si volia que li cuides el nen.
Cada cop estava més desesperada, ja que veia que no podria treballar i que es quedaria sense diners, però no es va rendir i va seguir buscant, fins que de repent va trobar una oportunitat, ella era conscient de que no era gran cosa però per començar no podia demanar més, era un restaurant de menjar ràpid. La tina s’ho va pensar un petita estona ja que veia que no era un bon treball, però seguidament va en recordar-se'n dels diners i va acceptar el treball.
Va arribar el dia on la Tina començaria a treballar, anava una mica nerviosa ja que ella mai havia treballat, només arribar allà el cap i dos ajudants seus li van dir el que havia de fer, havia de començar netejant unes olles que estaven brutíssimes. La Tina amb cara de fàstic i a punt de vomitar va començar a netejar-les, al acabar va anar corrents a netejar-se les mans. Quan va finalitzar li van donar un paperet de les feines que havia que fer avui, pràcticament es va passar el dia fregant. Al acabar tota la seva feina va anar a parlar amb el cap.
-Ja he acabat, però abans de marxar voldria parla amb tu - Va dir cansada.
-Doncs acompanya’m i anem a seure- va contestar el cap.
-Miri jo només li volia preguntar quant em pagarien? - Va preguntar la Tina.
-El primer de tot no em digui cap, diguem Manel que és com em dic; i segon aquesta pregunta les persones normalment no la fan en el seu primer dia de treball - Li va aclarir en Manel.
-Ja ho sé però el que passa és que necessito els diners el més aviat possible... - Li va respondre la noia.
-Tenint en compte que estàs treballant unes 4 hores et podríem pagar uns 600€ - Va dir en Manel.
-Que, 600€ només! Miri tinc coses que costen més que això, en necessito més! - Va començar a cridar i alterar-se.
-Mira el millor que pot fer és calmar-te, perquè tu no vindràs aquí a cridar-me! I menys en el meu restaurant! I si no li sembla bé llavors ja sap el que ha de fer, anar-se'n! - Va contestar el cap ben enfadat.
-I perquè vols tu ara 600€ sabent que tens els teus pares? - Va preguntar en Manel.
-A vostè no li importa el que faci amb aquest diners - Va respondre la Tina.
-Això ja ho se, però jo t’estic preguntant per la teva família - Va esmentar el superior.
-Miri, no s’hi fiqui en els meus assumptes familiars – Va dir ella.
La Tina estava a punt de marxar quant de sobte escolta que la criden...
-Tina! - Va cridar.
-Que vol ara?- Va contestar molestada.
-Demà tornaràs, oi? - Va dir qüestionar el Manel
-Clar que tornaré, necessito els diners – Mentre ho comentava sortia de l’establiment.
El següent dia va tornar a la feina, i d’aquesta manera van anar passant els dies fins que per fi a la Tina li van pagar el seu primer sou, estava molt emocionada i orgullosa ja que ja havia començat a tenir diners.
Els seus pares cada cop estaven més preocupats per ella ja que no sabien a on havia anat o que li havia passat, tampoc la podien trucar perquè havia deixat expressament el mòvil a casa per a que ningú sàpigues cap informació.
Va passar un altre dia, I la Tina tornava a treballar de nou, era una noia molt rebel, irresponsable i mandrosa; així que a la més mínima de feina es frustrava i s’enfadava. Va arribar al local, i en Manel li va ficar moltes tasques, i li va comentar que li hauria de baixar el sou ja que sinó no podia mantenir el lloc. Bevia i fumava molt i era força agressiva, i per això en escoltar-ho va començar a tirar les coses per terra i fer-ho tot malbé, ell en veure-ho la va acabar fent fora i no li va pagar res, així que en Manel s’estaria jugant el seu treball per temes legals.
Ben enfadada va marxar, pràcticament ja no li quedaven estalvis, s’ho havia gastat tot en un sac de dormir, menjar, aigua, cigarros... Va intentar buscar per tot arreu feina, però res, així és que va decidir anar-se'n a les afores de la ciutat perquè ja no li trobava sentit a la vida, estava totalment perduda. Va començar a amagar-se el sol, va agafar el sac i es va ficar a dormir de la son que tenia. Es va quedar ben dormida, a les afores de la ciutat enmig del bosc tota sola, el seu destí pintava molt malament...
