F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
TREBALLS PUBLICATS

LA REAPARICIÓ INESPERADA (AMNilAlba)
L' Ave María Col·legi (Manresa)
Inici: La bruixa blanca (Shelby Mahurin)
Capítol 1. El Bellerose

Lou

Hi havia alguna cosa inquietant en un cos tocat per la màgia. La majoria de les persones notaven primer l'olor: no la pudor de putrefacció, sinó una dolçor asfixiant en el més profund del seu nas, un gust intens a la llengua. Pocs percebien també un calfred en l'aire. Una aura flotant sobre la pell del cadàver. Com si la mateixa màgia encara estigués present d'alguna forma, observant i esperant.

Viva.


Capítol 1:  FAMÍLIA

El retorn de la Tina va sacsejar la tranquil·litat del nostre petit poble amb la mateixa intensitat torbadora que la seva desaparició havia provocat dos anys enrere. La invitació a les seves noces que alguns antics veïns i familiars havíem rebut feia tan sols un parell de dies no va fer altra cosa que incrementar les expectatives i la sorpresa que ens produïa aquella inesperada reaparició.


Aquesta és la història de la Tina, una nena de tan sols 16 anys que no sabia que fer amb la seva vida futura. L’únic que volia fer en aquells temps era sortir de festa i escoltar música, així es basava la seva vida. Era una xavala en plena adolescència que bevia alcohol i fumava per intentar oblidar-se de les seves preocupacions.


Un dissabte per la nit, va sortir de festa com feia habitualment, com cada cap de setmana. El que semblava una nit com qualsevol altre, es convertiria en el pitjor moment de la seva vida. Aquell dia, es dirigia al club nocturn amb els seus amics Marina i Joel. Només arribar a la festa el primer que va fer va ser veure una ampolla de Bacardí ella sola, ella deia que era per passar una millor estona, i cada vegada seguia fumant i bevent més. Al beure tant, es va començar a trobar malament i no passava una bona estona en aquell moment. Va decidir anar al lavabo perquè no es sentia bé, només arribar, es va quedar totalment inconscient i va caure i va donar un cop sec cap al terra. La van descobrir dues desconegudes, la van veure allà tirada i sola pel mig del lavabo, immediatament van trucar a urgències. Tothom veia com se l’emportaven, els seus amics en adonar-se que era la seva amiga van sortir corrents del establiment per veure cap a on anava i com estava el seu estat.


Les desconegudes van arribar a l’ambulància on estaven els para mèdics, i se la van emportar cap el hospital principal de la ciutat. El Joel i la Marina, van anar corrents cap a urgències i mentre esperaven a la sala d’espera van trucar als pares de la Tina. Els progenitors van arribar ràpidament i van entrar de manera desesperada i preocupats al centre. No els hi deixaven accedir a la habitació on es localitzava la seva filla, així que la seva angoixa augmentava més. Mentre esperaven, la mare li preguntava al Joel i la Marina que és el que havia ocorregut i van estar esperant més d’una hora. De sobte, el doctor va sortir de l’habitació i els hi va comentar als pares que la seva filla havia patit un coma etílic. En sentir això, el rostre dels pares va anar a pitjor del que ja estaven i es van ficar a plorar i agafar molts nervis. El metge els hi va dir que l’hi han fet un rentat d'estómac. La mare el primer que va fer va ser preguntar-li si la seva filla estava bé, seguidament, el doctor li va mencionar que sí, però que encara seguia inconscient. Més tard els hi van dir que la seva filla despertaria dintre de dues hores, i que podrien entrar a veure-la. Els seus col·legues, van haver de marxar perquè ja es feia tard i van a anar cap a les seves cases, van sortir del lloc sentint-se culpables de tot el que havia passat aquella nit de dissabte.


Eren les quatre i mitja del matí i la Tina ja es va començar a despertar, el doctor va observar que la Tina ja estava finalment desperta a les 5:00. Va anar cap a la saleta i els hi va dir als pares que ja podien passar. Van entrar a l’habitació més calmats i plens d’alegria amb moltes ganes d’abraçar a la seva filla, però la Tina tot el contrari, els hi va rebutjar l’abraçada, l’únic que va dir va ser “quan marxarem d’aquí!” i els pares desil·lusionats per la resposta van dir que encara no ho sabien. Es va formar el mateix silenci incòmode de sempre, ja que no hi havia bon rotllo, van romandre així durant deu minuts fins que va vindre de nou el doctor per avisar-los que dintre de poc podrien marxar.


La Tina havia tocat fons i era conscient de que s’havia equivocat, però no ho volia admetre perquè no li volia donar la raó als seus pares.


Durant el viatge cap a casa ningú es comunicava, l’adolescent només feia que mirar el mòbil. Van arribar a casa i ella va anar directament cap a la seva habitació sense parlar amb ningú. Els seus pares van intentar intervenir amb la seva filla, però la noia només feia que evitar-los, es va quedar dormida i es va despertar a les 12:30, a penes deixava la seva habitació. Els pares es dirigeixen a entrar a la cambra, la jove en veure´ls entrar els hi va avisar que marxessin immediatament del seu habitacle, finalment van optar per no fer-li cas, i parlar seriosament amb ella.


-Tina, hem de parlar- van dir els pares.


-No vull parlar amb ningú - va dir la noia.


-Que si! Hem de posar límits perquè això ha arribat massa lluny! - Van exclamar cridant i enfadats.


-Però que és el que voleu? - Contesta la filla.


-Mira Tina, això ja no pot ser, has passat del límit, cada dia estem més preocupats per tu – Va dir la mare intentant fer entrar en raó a la Tina.


-No vull que m’expliqueu la mateixa història de sempre, és millor que sortiu de la meva habitació d’immediat - Els hi diu la Tina.


-Dons ara ens escoltaràs, i és millor que callis perquè t’asseguro que això anirà a pitjor! - Van exclamar ben enfadats.


-Estem cansats de que sempre facis el que et dona la gana, que mai ens facis cas! - Exclamà la mare.


-Sabem que estàs passant per un mal moment i que no estàs bé, per això el teu pare i jo hem decidit que... - Es va callar la mare.


-Hem pensat en enviar-te en un internat, així quan tornis estaràs millor i no tindràs problemes – Va comentar el pare amb tristesa.


-No, no em podeu fer això a mi, jo estic bé i no necessito anar a cap lloc! - Va dir la filla.


-És el millor per tu - va dir la mare.


-Que no! Deixeu-me ja en pau! - La Tinaels va empènyer i els va fer fora.


La Tina es va quedar allà pensant en el que havia ocorregut, enrabiada només pensar en que els seus pares la volien fora de casa, però de repent...


-Si em volen fora de casa ja m'aniré jo mateixa, però no em dirigiré on ells volen, em buscaré la vida – La Tina va començar a fer la motxilla, va agafar tots els diners que podia i va sortir de casa seva silenciosament perquè no la veiessin.

 
AMNilAlba | Inici: La bruixa blanca
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Organitza:
Amb el suport de:

[Web creada per Duma Interactiva]
[Disseny Platanosnaranjas.com]