La mare d'Aleix, va deixar a Martina a la seua casa, ella estava nerviosa, s'acostava el moment de dir que s'anava a casar amb un xic al qual ni coneixien. Va entrar a casa i li van rebre molt emocionats, Martina els va contar la seua nova vida fora del poble, i va nomenar a Pau, un xic que va conéixer a la ciutat. Els pares, que coneixien a la seua filla, sabien que alguna cosa estava apagant amb eixe xic, per com parlava d'ell i pel nerviosa que estava.



Llavors Martina els va contar que portava eixint amb l'un temps, i que fa poc li va demanar matrimoni, els pares es van alegrar i li van abraçar. No s'esperaven aquesta notícia però tenien moltes ganes de conéixer-li en persona.



Va passar el dia, i la mare de Martina li va dir que tenien sopar amb la família d'Aleix, com tot el nadal, però ara de tornada amb Aleix, i evidentment, també va aparéixer Clara. La salutació entre els dos, va ser bastant més incòmode del que s'esperaven, perquè entre ells mai havia existit cap mena d'incomoditat, però semblava que cada vegada que es veien, es refredava més la seua relació.



En el sopar, va haver-hi alguna cosa que va desconcertar a Martina, veia molt feliços i rient-se a Clara i Aleix, i això li hauria de posar feliç, perquè era el seu amic i semblava que estava molt bé amb ella, però al contrari, li va provocar un sentiment de gelosia que no s'esperava. No entenia perquè li estava passant això, estava promesa i mai havia pensat la possibilitat de deixar a Pau. Aleix, que semblava que estava submergit en la conversa amb Clara, s'estava fixant en com estava reaccionant Martina, així que va veure una solució arriscada però igual encertada, parlar-li pel mòbil, perquè aquesta situació tan freda amb ella no li estava agradant.



Quan va arribar el primer missatge, ella va pensar que era Pau, però el va sorprendre que anara Aleix intentant saber perquè estava així. Ella no li ho va dir, perquè no tenien la suficient confiança, i a més, no podia dir-li que era per la seua núvia. Però van continuar parlant i van arribar al tema que a Martina li causava inquietud:

- Per què et vas anar de la ciutat? Per la teua núvia? -Pregunte Martina espantada per la resposta - Què? Quina núvia? -Aleix va respondre confús

- Com que que núvia? Clara -va dir Martina segura

- Jajaja, no és la meua núvia, és només una amiga, ha vingut perquè els seus pares estaven de viatge i no

ténia un altre pla -Aleix va respondre

- Ah, perdó, havia suposat que seria la teua núvia, feu bona parella -Martina va dir sabent que

pensava el contrari



En eixe moment, va haver-hi una interrupció, la mare d'Aleix, que s'havia assabentat que Martina es casaria perquè la seua mare li ho havia comptat, li va preguntar il·lusionada:

- Martina! M'han contat que et casaràs, encara no m'ho crec, amb el xicoteta que eres fa

poc, encara em recorde de quan jugaves amb Aleix al jardí imaginant que et casaries amb ell.



Martina es va quedar paralitzada, però més encara Aleix en assabentar-se de la gran notícia, Martina pensava explicar-li-ho amb temps i fins i tot convidar-li, però no sabia si el voldria anar i ara s'havia assabentat així de ràpid i sense explicacions. Martina va contestar a la mare d'Aleix molt incòmoda per la situació i va observar atentament la reacció d'Aleix.



Aleix no li ho podia creure just quan estaven reprenent la seua amistat s'assabenta que Martina es casarà, no dona crèdit al que acaba d'escoltar i li comença a recórrer una ira que intenta dissimular al més prompte possible. Martina en estar observant-ho s'adona d'això i pensa perquè Aleix a actuat d'aquesta manera. Tots feliciten a Martina però ella no es veu molt feliç ja que segueix confosa tant per la conversa amb Aleix com pel seu comportament en assabentar-se del seu casament.



Va acabar el sopar i cadascun es va anar a la seua casa, estaven confosos els dos, però Martina sabia que tindria tot el nadal per a explicar-li-ho, si bé encara no sabia com. Es van anar a dormir esperant tornar a veure's.