F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
TREBALLS PUBLICATS

El retorn (rocioylucia28)
COL·LEGI GUADALAVIAR (Valencia)
Inici: La cosina gran (Laura Gost )

El retorn de la Tina va sacsejar la tranquil·litat del nostre petit poble amb la mateixa intensitat torbadora que la seva desaparició havia provocat dos anys enrere. La invitació a les seves noces que alguns antics veïns i familiars havíem rebut feia tan sols un parell de dies no va fer altra cosa que incrementar les expectatives i la sorpresa que ens produïa aquella inesperada reaparició.




Capítol 1:  El retorn

El retorn de la Tina va sacsejar la tranquil·litat del nostre petit poble amb la mateixa intensitat torbadora que la seva desaparició havia provocat dos anys enrere. La invitació a les seves noces que alguns antics veïns i familiars havíem rebut feia tan sols un parell de dies no va fer altra cosa que incrementar les expectatives i la sorpresa que ens produïa aquella inesperada reaparició.



Era desembre, i s'acostava l'època en la qual Martina, tornava al seu poble on havia passat la majoria de la seua infància, però aquesta en concret, tenia alguna cosa d'especial, perquè durant l'any, a la seua ciutat, havia conegut a un xic anomenat Pau, que va canviar tots els seus plans, i ara, havia de donar la notícia més gran de la seua vida als seus pares i a tots els amics del seu poble, no sabia com, ni en quin moment havia passat tan ràpid l'estiu, però en un dels seus grans viatges, quan ja portava un temps eixint amb Pau, est li va demanar matrimoni abans de tornar a la seua ciutat, no sabia com li ho diria als seus pares quan arribara al seu poble, ni com organitzaria la seua boda, estava espantada però també molt emocionada. Però el que no s'esperava, era que la seua vida canviaria tant després de donar eixa gran notícia.



El dimarts 22 de desembre Tina, va agafar el tren que li deixava al seu poble, no sabia quants dels seus amics serien ací, ni tan sols sabia si es recordarien d'ella, perquè l'anterior nadal només havia anat per a veure a la seua família i als seus amics molt pròxims, però ara havia de donar-los la invitació a tots els de la seua infància. Especialment es recordava d'un, Aleix, sempre havien sigut millors amics, eren els que millor s'emportaven i els pares de tots dos s'emportaven molt bé, per això passaven quasi tot el nadal i els estius junts, però no sabia si estaria en eixa època o si voldria anar a la boda, perquè quan ténia 16 anys deixe d'anar al poble, la seua mare li deia a Martina que era perquè ja havia fet amics a la seua ciutat i ell no volia, Martina es va posar molt trista i des d'ací no es van tornar a veure, ara que ja és major tot el nadal té l'esperança que aparega i puguen retrobar-se, però no ho fa.



Quedaven 20 minutos per a arribar, ni tan sols havia planejat com dir-li als seus pares que s'anava a casar, no coneixien a Pau perquè no s'havia donat l'oportunitat, encara que ella estava segura que si ho hagueren conegut l'hagueren acceptat, era una persona molt bona i graciosa. Quan es va baixar del tren, va veure que la mare d'Aleix estava esperant a un tren, es va sorprendre molt que ella fora ací així que es va acostar a ella i li va dir:



-Que sorpresa veure't ací Ana, A qui esperes?

-Hola Martina, m'alegre molt de veure't, encara que ha sigut difícil enguany, he aconseguit que Aleix s'anime a vindre al poble



Martina es va sorprendre en escoltar eixa notícia, no s'esperava que Aleix anara a tornar després de tant de temps. Al lluny va veure una figura que li resultava molt familiar, semblava Aleix, però aquesta molt canviat, havia passat l'etapa de l'adolescència i Martina no anava a negar que havia millorat molt físicament. Però quan desvie la seua mirada cap a la dreta, va veure que no estava sol, li acompanyava una xica que semblava ser la seua núvia, li va semblar rar, ja que ningú al poble, havia esmentat res sobre la seua núvia. La seua mare va dir:



-Mira Aleix ja és ací, que sorpresa, no sabia que anava a vindre Clara

-No sabia que tenia núvia- va dir Tina Abans que la seua mare poguera respondre, Aleix es va acostar

-Hola mamà, quant temps sense veure't, se'm va oblidar avisar-te que vindria Clara, però la seua família es va anar de viatge ahir i no tenia amb qui passar el nadal



La seua mare va acceptar encantada, perquè ja hi havia coincidit diverses vegades amb Clara i li semblava una xica estupenda. Aleix va girar la seua mirada i es va adonar que la seua mare no estava sola, estava la xica que li havia agradat des de xicotet, Martina, no l'havia vista des de fa molt temps, però mentiria si diguera que s'havia oblidat d'ella, sempre li havia semblat una xica molt amable, era graciosa, però mai van arribar a ser més que millors amics, no va haver-hi ocasió perquè Aleix li confessara a Martina i al final va entendre que no anava a poder ser, i la seua única solució va ser allunyar-se, ací està el motiu pel qual es va anar als 16 anys i no va tornar. La salutació entre ells dues, va ser bastant sec, no van compartir més que un hola. La mare d'Aleix li va explicar a Martina que la seua mare estava esperant en el cotxe i que s'anaven tots junts, així que van ser cap al cotxe, Martina salude a la seua mare i es van asseure Clara, Aleix i Martina, darrere, la qual cosa va ser bastant incòmode per a tots, durant el trajecte només parlaven les mares i quan van arribar, Martina i la seua mare van baixar del cotxe i es van acomiadar, a Martina no li va agradar la primera trobada que va tindre amb Aleix però esperava que la situació poguera millorar amb el temps.
 
rocioylucia28 | Inici: La cosina gran
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Organitza:
Amb el suport de:

[Web creada per Duma Interactiva]
[Disseny Platanosnaranjas.com]