Els ulls deLouestavenmeravellatsper la bellesa que desprèn aquell camp de màgia, ambocells de diferents mides i colorspel terraespècies maivistes.
SegonsBelleroseaquest lloc és on havia estat vivint durant tants anys, aquíli van ensenyar tot el que sap de la màgia,peròno tot era color i alegriaBellerosecomençà a explicar que la raóperquèli havia portat a aquestsorprenentmón, no era per poderensenyar-lion havia viscut ell, sinó queVillaTutis,elnom d'aquell lloc estava en perill d'extinció.
Belleroseexplica quedes defa molts anys viatja per tot el mónintentantsolucionar aquest gran problema que està posant en perill a totaquestagent deVillatutis.
Louintrigat i una micanerviósfinalmentpreguntà quin era aquell gran problema queestavasuccinten aquell moment.
-Bé ho diré, aixòés una mica incòmode però...
El silenci va envair el cap deLouesvaimaginar totes aquelles coses que podria estar passant.
-El nostre problema són les escombraries!, millordit les vostres escombraries
-Què?A quèet refereixes quan dius les nostres escombraries?
-Vulldir que totala vostra brossava a parar aquí aVillaTutis
Bellerosedesprés de tants anys d'estudi perquèpassavaaixò va comprovar que totes escombraries de la terra que no estaven a la paperera anaven directament aVillaTutis.
Ningú sabiaperquèpassavaaixòperpassavaid'algunamanera shaviade parar elmésràpidpossible.
Louestranyatva dir:
-Peròsíels humansllencemtot a les escombraries és clar.
Bellerosevacanviarla cara esvaquedar mutmirantaLouseriosament idesprésd'uns30 segons molt inquietants va dir
-Acompanyem,Lou.
-A onanem?
Belleroseno va dir res i va començar a caminar durant 45 minutsBelleroseva estarcallatsensequasipertànyer,mentre que perdarreres veia a unLoucansat amb més preguntes que respostes i quea poc a pocanavaagafant-liuna mica de fàstic això de lamàgia.
Finalment,van arribar al nuclid'aquestproblema a la part central de tot això que poc estavad'esvaintaVillaTutis, una muntanya de quilòmetres i quilòmetres feta completament de la brossa dels humans.
-Ara ho veusLouhemestat aguantant totsaquest anyamb muralles detota menade màgia.
Però amb elpasdel temps seenfonsarai noaguantaràmésd'1any, és per això que ara esticdemanant-teajuda.
-Però, perooo... que vols que faci jo soc un simple humà de 8000 milions im'hande fer cas ami? Hodubto molt la veritat.
-Ja sé que és complicat, perònecessitoque ho intentis, perVillaTutis permi, pensaen totesaquellesfamílies quesofrirensi nofasres.
-Bé... hointentaré amb totes les mevesforces, peròdes d'aradiré queseràla cosa més complicada que hi hagi almón.
-De veritat penses queéstan complicat agafar la brossa il'encallaa lapapereraencontresdea terrao al mar? Miraque vosaltresels humans...noméspenseu en vosaltres mateixos, nousheu parat a pensar en tots alsanimalsque esteu fent malbé?
-A veure si ho diusaixí...
-Com ho dic, és la veritat.
-Tens raópodríemesforçar-nosuna mica més i tenir una mica més de cura
-Béi ara que ja hem parlat,em potsdir que he de fer?
|