Hi havia alguna cosa inquietant en un cos tocat per la màgia. La majoria de les persones notaven primer l'olor: no la pudor de putrefacció, sinó una dolçor asfixiant en el més profund del seu nas, un gust intens a la llengua. Pocs percebien també un calfred en l'aire. Una aura flotant sobre la pell del cadàver. Com si la mateixa màgia encara estigués present d'alguna forma, observant i esperant. Lou es va quedar parat, amb els ulls fixos en el cadaver del Bellerose. La paraula "viva" li va ressonar a la ment com un eco inquietant. No podia ser cert, va pensar. El Bellerose era conegut per la seva força i poders màgics incomparables.



Va examinar detingudament el cos de Bellerose, buscant alguna pista que confirmés o negués aquesta sorprenent revelació. El seu cor bategava amb força mentre la tensió s'apoderava d'ell en fixar-se en el cos de Bellerose.



Lou va detectar un lleu moviment en els dits de Bellerose, gairebé imperceptible però suficient per cridar l'atenció. Les seves pròpies mans tremolaven mentre s'acostava amb precaució al cos. Les llàgrimes es barrejaven amb el suor de la seva front mentre l'adrenalina el recorria.



Va estendre la mà amb dubtes i va posar els dits sobre el braç del Bellerose. La pell freda i pàl·lida li va causar un impacte. Va experimentar una corrent elèctrica que va recórrer el seu cos, com si la màgia que encara habitava en aquell ésser estigués reaccionant a la seva presència.



De cop, els ulls del Bellerose es van obrir. Eren uns ulls profunds i penetrants que semblaven amagar secrets ancestrals. Una aura màgica envoltava aquell instant, com si les fronteres entre la vida i la mort s'estiguessin esborrant.



Lou va recular, pres per una combinació d'angoixa i fascinació. El Bellerose es va aixecar amb una agilitat sobrenatural, com si la mort no l'hagués afectat. La dolçor asfixiant de la màgia omplia l'habitació, creant una atmosfera densa i carregada.



Lou va preguntar amb por qui ets mentre no podia deixar de mirar als ulls de Bellerose.



El Bellerose va mostrar un somriure enigmàtic, que reflectia misteri i una força incontrolable. "Sóc el Bellerose, qui ha desafiat els límits entre la vida i la mort. Aquell qui ha tornat per acabar el que va començar."

Lou es va quedar paralitzat, sabent que s'havia endinsat en un món ple de màgia i misteris que superaven la seva comprensió. La seva vida, ara lligada a la presència de Bellerose, es veia arrastrada cap a una aventura inimaginable.



Lou es va quedar paralitzat, amb la mirada clavada en el cos mort de Bellerose. La paraula "viu" li va ressonar a la ment com un eco inquietant. No podia ser cert, va pensar. Bellerose era famós per la seva força i poders màgics inigualables. Com podia ser que encara estigués viu?

Va examinar detingudament el cadàver de Bellerose, buscant qualsevol pista que confirmés o negués aquesta revelació sorprenent. El seu cor bategava amb força mentre la tensió s'apoderava d'ell.



Lou va percebre un lleu moviment als dits de Bellerose. Era gairebé imperceptible, però prou com per cridar l'atenció de Lou. Les seves pròpies mans tremolaven mentre s'acostava amb precaució al cos. Les seves llàgrimes es barrejaven amb el suor a la seva front mentre l'adrenalina el recorria.



Va estendre la mà amb dubtes i va tocar el braç del Bellerose. La pell freda i pàl·lida li va causar una sorpresa. Va experimentar una sensació elèctrica que li va recórrer el cos, com si la màgia que encara residia en aquella criatura estigués reaccionant a la seva presència.



De cop, els ulls del Bellerose es van obrir. Eren uns ulls profunds i penetrants que semblaven amagar secrets ancestrals. Una aura màgica envoltava aquell moment, com si les fronteres entre la vida i la mort s'estiguessin esborrant.



Lou va recular, atrapat per una combinació d'ansietat i fascinació. El Bellerose es va aixecar amb una agilitat sobrenatural, com si la mort no l'hagués afectat. La dolçor asfixiant de la màgia omplia l'habitació, creant una atmosfera densa i carregada.



Lou va preguntar amb por qui ets, sense poder treure la vista dels ulls de Bellerose.



El Bellerose va mostrar un somriure ple de misteri i un poder incontrolable. "Jo sóc el Bellerose, qui ha sobrepassat els límits de la vida i la mort. Aquell que ha tornat per acabar el que va començar."

Lou es va quedar immòbil, sabent que s'havia introduït en un món ple de màgia i misteris que superaven la seva comprensió. La seva vida, ara lligada a la presència del Bellerose, es veia arrastrada cap a una aventura inimaginable.



Lou va observar com l'habitació es desfonia amb una energia màgica que semblava desafiar les lleis de la natura. El Bellerose va aixecar la mà i, amb un gest majestuós, va fer aparèixer un feix de llum brillant al mig de la sala. Una porta dimensional es va materialitzar, revelant un món desconegut d'ombres i misteris a l'interior."Vine amb mi, Lou," va dir el Bellerose amb una veu que ressonava com una melodia màgica. "Hi ha secrets que has de conèixer i un destí que has de complir."Tot i la por que corria pel cos de Lou, una curiositat irresistible va despertar en ell. Va fer un pas vacil·lant cap a la porta dimensional, sense saber què l'esperava a l'altre costat. Amb cada pas, la màgia del Bellerose l'envoltava, commoguda per una força que no podia comprendre.Un cop dins la dimensió desconeguda, Lou es va trobar en un paisatge oníric. Arbres màgics brillaven amb llums fluorescents, i criatures fantàstiques dansaven en harmonia amb la màgia que impregnava l'aire. El Bellerose caminava amb confiança, liderant el camí cap a una destinació desconeguda."La teva vida ha estat entrellaçada amb el teu destí, Lou," va dir el Bellerose. "Has estat cridat a viure una aventura que transcendeix la comprensió humana. Només tu pots decidir com serà aquest viatge."Lou va absorbir cada paraula, sentint que el seu destí s'estenia davant d'ell com un llibre ple de pàgines per escriure. La seva por es va transformar en determinació mentre es preparava per abraçar l'inexplorat, acompanyat pel misteriós Bellerose, el mag que havia tornat de l'ombra de la mort.Així, Lou va començar la seva aventura cap a l'inconnegut, amb la màgia com a guia i el Bellerose com a mestre de les arts arcanes. Els secrets del seu propi passat i el futur de tots dos es desplegarien a mesura que es submergirien en un món on la línia entre la realitat i la màgia es desdibuixava.