El retorn de la Tina va sacsejar la tranquil·litat del nostre petit poble amb la mateixa

intensitat torbadora que la seva desaparició havia provocat dos anys enrere.



La seva família ho havia passat molt malament tot i que l’haguessin fet mal psicològicament, no podien suportar el fet de que no hi fos, havien passat 2 anys, havien posat cartells, però, ja els quedava poca esperança.

Va arribar una carta.



“Estimada família, soc la Tina, amb gran alegria i emoció us envio aquesta carta acompanyada de la invitació per acompanyar-nos a nosaltres el dia més especial de les nostres vides. Hem decidit unir-nos en matrimoni i ens agradaria que assistíssiu al casament.



Esperem comptar amb la vostra presència en aquest dia inoblidable.”

En acabar de llegir-ho, van començar a plorar immediatament i a pensar en la resposta, tot i que tenien molta por que fos mentida o algun tipus de broma. No els semblava lògic que tornés com si res i d’aquesta manera després de 3 anys. Les paraules de la carta de la Tina van ser un bàlsam per a les ferides que havien anat cicatritzant al llarg dels anys.



Van passar els dies, les setmanes, i finalment va arribar l’esdeveniment.



Estaven tots molt nerviosos, i quan van arribar, es van trobar a la noia completament sola, asseguda en l'únic banc que hi havia, despentinada i amb una roba aparentment vella.



Van caminar fins al banc de la plaça de l’església, on era ella esperant, i li van demanar amb tanta delicadesa com era possible com era que estigués allà després de tot aquell temps.

La Tina va mirar-los amb uns ulls plens d'història i va començar a explicar com havia estat capturada per un home, en Pablo Lociono, la causa de la seva desaparició. La van mantenir en un lloc tancat i fosca durant molts mesos, sense cap mena de contacte amb el món exterior, se la va emportar al seu soterrani i la va tenir vivint allà, maltractant-la i fent-la fer totes les feines brutes (passar droga, robar, etc.).



Va perdre la noció del temps, no sabia quan era de nit i quan de dia, creia que es tornaria boja.



Fins que va arribar un dia, que li va dir que la deixaria sortir a fer un volt i tornar.

La seva família, tot i estar inicialment sorpresa i confusa, va acollir-la amb els braços oberts i amb llàgrimes de felicitat als ulls i la Tina, va descobrir com la seva família mai havia perdut la fe en la seva tornada. Més tard, els va explicar per què ella havia decidit inventar-se la boda, va ser perquè si el mafiós per qualsevol cosa arribava a veure les invitacions i ella posava que necessitava ajuda no la deixaria sortir, i la seva família ho va entendre perfectament.



La família de la Tina va decidir que el millor que podien fer era anar-se'n a casa amb ella per posar una ordre d’allunyament i denúncia. Llàstima que tot no hauria acabat allà, en Pablo no es donaria per vençut, però almenys la Tina estava a casa amb la seva família.

La petita població va acollir el seu retorn com un miracle, i tots van celebrar junts la reunió d'aquells que mai havien perdut l'esperança i el poble va continuar amb la seva vida, ara amb una història de retorn inesperat que es va convertir en llegenda local.



Després d'unes quantes reunions amb les autoritats i la policia, van decidir que el millor seria que la família de la Tina estigués col·locada sota protecció especial mentre s'organitzava un pla per enfrontar-se a en Pablo.