F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
TREBALLS PUBLICATS

La presó de l'ànima (Albatf)
IES Sant Vicent del Raspeig (Sant Vicent del Raspeig)
Inici: La bruixa blanca (Shelby Mahurin)
Capítol 1. El Bellerose

Lou

Hi havia alguna cosa inquietant en un cos tocat per la màgia. La majoria de les persones notaven primer l'olor: no la pudor de putrefacció, sinó una dolçor asfixiant en el més profund del seu nas, un gust intens a la llengua. Pocs percebien també un calfred en l'aire. Una aura flotant sobre la pell del cadàver. Com si la mateixa màgia encara estigués present d'alguna forma, observant i esperant.

Viva.


Capítol 1:  El cos desaparegut

Hi havia alguna cosa inquietant en un cos tocat per la màgia. La majoria de les persones notaven primer l'olor: no la pudor de putrefacció, sinó una dolçor asfixiant en el més profund del seu nas, un gust intens a la llengua. Pocs percebien també un calfred en l'aire. Una aura flotant sobre la pell del cadàver. Com si la mateixa màgia encara estigués present d'alguna forma, observant i esperant.



Viva.



L’ambient es tornava tosc i l’olor impregnava l’habitació, l’aura que desprenia el cos no semblava quotidiana. Estava clar que una força sobrenatural havia influït en aquell cos que estava tirat a terra. El primer que van pensar tots era que segurament durant alguna de les pràctiques habituals, Jhyades hauria tingut un accident que li hauria provocat la mort. Però això és justament el que el nostre gran enemic Corcolius volia que es pensara. Jo sabia que alguna cosa extranaya estava passant, però encara no tenia proves per a demostrar-ho. Les contínues confrontacions entre els bàndols predominants de l’escola de màgia eren cada vegada més freqüents, però aquest incident era massa greu fins per algú com Corcolius.



Encara estàvem impactats amb el que hi havia passat, quan vam veure que el director havia arribat per a retirar el cos que tots estàvem contemplant.



La gent va anar eixint de la sala, i anaven comentant la situació pels passadisos. Jo em vaig dirigir cap a la meua habitació, i em vaig anar al llit.



Quan va arribar el dia següent, tots ens vam preparar com de costum i vam anar a les classes habituals. Tot estava com sempre, excepte el silenci que era clarament notori. Hui la tasca que havíem de fer era fer volar uns objectes que hi havien damunt de la taula. Jo estava immers en la meua tarea, quan van anunciar que estava produint-se un incendi en l’escola i havíem d’abandonar el centre. Ens van deixar al pati, mentres observàvem com les flames s’apoderaven cada vegada més d’aquella que havia sigut la nostra escola. De sobte el director va aconseguir apagar-lo, i vam tornar dins per a veure els danys rebuts. En primer lloc les sales de la part exterior havien quedat totalment destruïdes, juntament amb la infermeria. Mentrestant, nosatres ens vam ficar a les classes que havien quedat en un bon estat i vam continuar amb les nostres classes habituals. Ja quasi havia aconseguit fer volar l’últim objecte quan vam escoltar un comunicat del director per la megafonia. L’escola havia sigut destruïda quasi per complet i amb ella, les proves del incident de Jhyades, ja que el seu cosa havia quedat reduït a cendres. Ens va dir que havíem de tindre cura amb el que féiem, per a evitar tragèdies com la que havia succeït no fa més de 24 hores. La ràbia em pujava per dins perquè sabia que no havia sigut un accident, i ara sense cap prova no podíem demostrar la veritat, ja no es podia dur a terme la investigació forense. Però jo no vaig perdre l’esperança i vaig deixar per un moment de pensar en l’incident. Ara el que calia fer era revisar les gravacions de les càmeres de seguretat per esbrinar els fets. Jo sabia que les gravacions eren contingut confidencial, doncs vaig idear un pla per a aconseguir les proves de què Corcolius havia sigut l’implicat en l’accident. El que vaig fer, va ser utilitzar la màgia i els conjurs que hi havia aprés per a causar un accident que em permetera anar al despatx del director i trobar les gravacions. Vaig agafar la vareta màgica i vaig convertir a un dels meus companys en un porc amb ales. Va ser un conjur que el deixaria transformat en un animal durant 24 hores. De manera immediata, el director va eixir per a veure el que hi havia passat i em va fer anar al seu despatx, em va interrogar mentres jo mirava on podien estar les cintes de gravació. De sobte les vaig veure en un prestatge situat darrere de la seua taula, per tant no vaig poder agafar-les i em vaig marxar castigat. Vaig pensar que jo sol no podria aconseguir-ho, per tant vaig deduir que necessitaria ajuda i ho intentaria en una altra ocasió.

Havia arribat el dia del concurs de màgia on els alumnes d’últim curs havíem d’ajuntar les nostres forces i les nostres habilitats per a competir contra el bàndol enemic, el dels Guarrington. Vam parlar entre tots i finalment vam decidir que el que faríem seria fer una còpia del professor, que fos exactament igual. Teníem moltes esperances de guanyar ja que vam preparar tots els materials i els conjurs necessaris per a fer el truc a la vesprada i guanyar als nostres legítims enemics. Arribada l’hora ens vam endinsar al saló d’actes i va donar per començat el concurs. Primer van exposar el seu truc el bàndol dels Guarrington. Van fer el mateix de tots els anys, i que havíem vist moltes vegades;fer desaparèixer un conill en un barret. Mentres els actuaven, nosaltres vam pensar que teníem moltes oportunitats de guanyar, o almenys això era el que pensàvem abans de saber que un dels Guarrington ens faria perdre a propòsit. Era el nostre torn, de manera que ens vam apropar i vam començar a elevar la vareta que faria replicar al nostre professor, que va pujar a l'escenari sense saber el que ocorreria. Mentres jo subjectava les paraules que componien el conjur, un dels meus companys estava realitzant el truc. De sobte, el nostre professor es va duplicar, però aquesta no era una còpia com la que volíem fer. Presentava un comportament agressiu, fins i tot va començar a agredir a alguns dels que ens observàvem. Era una còpia fosca i molt allunyada del que volíem, que ens va fer perdre. Derrotats i avergonyits, ens vam retirar cap a les nostres habitacions mentres parlàvem i tractàvem d’esbrinar que era el que havia eixit mal. Vam revisar el conjur i ens vam adonar de què l’última paraula estava canviada, fet que havia provocat que s’haguera produït un desastre que donaria mala imatge i no ens permetria participar en cap torneig de màgia. Tots ens sentíem furiosos perquè una vegada més, els Guarrinton ens havien fotut. Cansats de la situació, un dels meus companys, Jeremy , i jo vam decidir traçar un pla que ens permetria venjar-nos dels Guarrington per la derrota del concurs i pel possible assasinat d’un dels nostres. El pla era similar al que jo havia intentat sense èxit l'última vegada. L’objectiu era fer sonar l’alarma d’incendis. Mentres que Jeremy parlava amb el director per la confusió de l’alarma, jo tornaria al seu despatx per agafar les gravacions que havia vist en la meua passada estada.

Va arribar el dia següent i tot va eixir com esperava. Amb un incendi vam fer sonar l’alarma , Jeremy distreia al director i vaig anar al seu despatx. Ràpidament vaig agafar les cintes i vaig trobar un llibre en què posava: Assumpte salvador, amb les inicials C.K. (G). En aquell moment em van resultar familiars, però no sabia per què , doncs vaig agafar les cintes i el llibre i els vaig ficar a la meua habitació abans de què el director tornara. Quan vaig acabar, vaig eixir al passadís per veure como anava Jeremy. Quan el vaig veure estava parlant amb el director, que de seguida va tornar al seu despatx. Ja teníem el que volíem , una prova de què els Guarrington estaven contra nosaltres. Jeremy i jo vam acordar que ens veuríem a la nit en la meua habitació i observaríem les cintes .La resta del dia va transcorre amb total normalitat, fins que va arribar la nit. Jeremy va arribar a la meua habitació i vam començar a veure les cintes detingudament. Les gravacions eren del mateix dia de l’accident i no vam veure res rar fins que vam veure entrar a Jhyades a l’aula 2, que és on s’havia produït l’accident. Seguidament van entrar Corcolius i el director.La gravació només enfocava la porta d’entrada , per tant encara que es veiés com eixen Corcolius i el director sense Jhyades, no seria suficient per a provar que no eren innocents, a més , les cintes eren confidencials hi havien sigut robades del seu despatx. De mode que de moment no ens servien per a res, solament per a apropar-nos a la veritat i saber que el que jo pensava era cert.Vaig decidir que conservaria les cintes i el llibre en un calaix tancat amb cadenat per si de cas en el futur resultava útil.Si volíem demostrar que els Guarrigton estaven en contra nostra, havíem de trobar més proves.

Una tarda d’hivern, en què plovia fortament, i l’època d'exàmens havia acabat, vaig decidir que començaria a organitzar els calaixos de l’habitació. El vaig obrir i vaig veure el llibre que havia agafat del despatx del director fa unes setmanes. El vaig obrir pel primer full i vaig veure que estava en blanc. Vaig decidir que el deixaria obert i prendria la llum de la tauleta de nit. Quan vaig encendre-la, vaig veure una cosa massa estranya. Les fulles que abans eren blanques, ara estaven plagades de paraules que es veien de manera borrosa.Vaig agafar-lo i el vaig apropar a la llum, de sobte les paraules es feien més clares i podia llegir-les sense dificultat.

 
Albatf | Inici: La bruixa blanca
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
segons la política de privacitat
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Organitza:
Amb el suport de:
Amb la col·laboració de:
Avís Legal   Política de privacitat   Política de cookies
Gestiona les teves preferències de cookies

[Web creada per Duma Interactiva]
[Disseny Platanosnaranjas.com]