Així és com es troba el meu cos adormit permanentment sota la màgia, però viu. Tot va començar amb la cerimònia dels Jocs Imperials on els cinc regnes de Padimius lluiten cada cinc anys per ser el regne suprem i més prestigiós durant els pròxims anys.

Aquests cinc regnes són flotants i pertanyen a Padimius, un lloc desconegut i remot format per espècies de totes les classes. Els meus pares, Solan i Pyrla, són els reis d’Egalia on tots els habitants tenen la capacitat de controlar un dels quatre elements: terra, aigua, foc i aire. En canvi, el fet que jo, la princesa, pogués controlar els quatre elements, preocupava als altres éssers de Padimius, sobretot als pertanyents d’Umbrion. Això feia que haguessin creat el nom de bruixa blanca per referir-se a mi. Tots els integrants del nostre regne estan caracteritzats per ser intel·ligents, socials, per realitzar el bé i la justícia. A més, les cases i estructures que conformen el terreny destaquen, ja que solen ser blanques, distintivament dels altres regnes i la gent es troba sempre alegre.

Per altra banda, els altres regnes estan formats per grups d’éssers diferents. A Umbrion la població és molt misteriosa i tots són fetillers o mags. Les poques vegades que es deixen veure es presenten amb roba de tons obscurs i abrics que els arriben per davall dels genolls. Tots els altres regnes sempre hem intentat mostrar-nos més distants a ells, ja que ningú de nosaltres ens arribem a fiar de com són. És intimidant com els carrers es troben silenciosos i que els habitants només es reuneixen per crear i practicar encanteris. Són persones estratègiques, egocèntriques i mai es pot saber el seu pròxim moviment.

Dracan és l’imperi amb més diversitat d'espècies des de licantrops i vampirs fins a dracs, sirenes i tritons. Al llarg de la història, han tingut problemes a l'hora de la convivència entre tots ells, però als últims anys, no han tingut gaire inconvenients. Tenen construïts pocs edificis i és dels territoris més naturals de Padimius. Aquest regne sempre ha tingut una bona relació amb el de les fades, àngels, elfs voladors i dracs lluminosos, anomenat Alat. Els éssers pertanyents a Alat són coneguts com els més perfectes físicament i les seves ànimes estan compostes per llum. També rarament es troben a terra, ja que es caracteritzen per estar sempre volant.

En últim lloc, a Gigantum quasi tot està destrossat i desordenat a causa dels gegants, orcs, ciclops que hi viuen. Poden semblar estúpids o amb cap mena d'intel·ligència, però aquests éssers contenen una gran força física per poder defensar-se.

Temps enrere els cinc regnes de Padimius vàrem estar d'acord a formar un govern amb el qual poder establir unes normes i així mantenir la pau entre tots. Una vegada a l’any, tots els reis es reuneixen per actualitzar-se amb els darrers canvis que s’han produït i voten entre ells per arribar a un acord. Aquest mètode sempre havia funcionat per unir els imperis i viure d’una manera civilitzada fins als últims Jocs Imperials.

Tornant en aquesta cerimònia, l'últim dia de torneig, es va produir un atac que ningú s’esperava. Els regnes que ens trobàvem a la final érem Egalia, el meu regne, i Umbrion. La darrera prova consistia en la participació de tres individus de cada bàndol que s’havien d’enfrontar a diferents enemics i els que els derrotessin abans, guanyaven els Jocs Imperials. Jo era una de les participants d’Egalia, ja que m’havia esforçat els darrers cinc anys per poder representar el meu regne.

Les batalles estaven molt igualades, no obstant això, quan a nosaltres només ens quedava un enemic, els fetillers d’Umbrion, per evitar que aconseguíssim la victòria per tercera vegada consecutiva, em van realitzar un encanteri que em deixà adormida. Es tractava d’un encanteri que no tenia cap errada, ja que va ser molt efectiu i ràpid. Es podia observar que estava preparat de temps enrere, perquè així com van llençar l'encanteri van desaparèixer tots els integrants del seu regne.

Aquesta rebel·lió dels fetillers és el que ha ocasionat una situació anormal entre els regnes. Jo estic adormida per un temps indefinit i no em puc moure ni fer res al respecte. Els meus pares es troben molt preocupats per la meva condició i intentaran desfer l'encanteri.