Lou

Hi havia alguna cosa inquietant en un cos tocat per la màgia. La majoria de les persones notaven primer l'olor: no la pudor de putrefacció, sinó una dolçor asfixiant en el més profund del seu nas, un gust intens a la llengua. Pocs percebien també un calfred en l'aire. Una aura flotant sobre la pell del cadàver. Com si la mateixa màgia encara estigués present d'alguna forma, observant i esperant.

Viva.

A mesura que la dolçor asfixiant i el fred en l'aire s'intensificaven, els presents a l'habitació van començar a sentir una presència opressiva. La màgia semblava cobrar vida pròpia, com si estigués esperant el moment adequat per a revelar-se per complet. Els més valents es van acostar al cadàver, sentint com els seus cors bategaven amb força. Un d'ells, anomenat Sam, va decidir investigar més de prop. Va estendre la seva mà tremolosa cap al cos i, en el moment en què els seus dits van fregar la pell freda, una onada d'energia màgica va recórrer el seu cos. Un centelleig brillant va il·luminar l'habitació, encegant a tots per un instant. Quan els seus ulls es van adaptar a la llum, es van adonar que el cadàver ja no era allí. En el seu lloc, es trobava una figura misteriosa, embolicada en un mantell fosc que semblava oscil·lar entre la realitat i la màgia. La figura es va dirigir cap a ells, la seva presència emanava una aura poderosa i enigmàtica. Sense dir una paraula, va estendre la seva mà i va mostrar un antic llibre enquadernat en cuir. Les pàgines resplendien amb símbols arcans i lletres desconegudes. Amb una veu profunda i ressonant, la figura va parlar

- He estat alliberat del meu regne, el bellerose, i ara busco a aquells que posseeixen el do de la màgia. Aquest llibre conté coneixements antics i perillosos, però també el poder per a canviar el curs de la història. Qui entre vostès està disposat a enfrontar els desafiaments que la màgia els ofereix?

Els presents es van mirar els uns als altres, sentint una mescla de por i emoció. Sabien que aquesta era una oportunitat única en la vida, però també comprenien els riscos que implicava involucrar-se en la màgia. Qui s'atreviria a prendre el llibre i enfrontar-se als misteris que s'acostaven? La resposta estava per descobrir-se, mentre tots es preparaven per a endinsar-se en un món on la màgia i la foscor s'entrellaçaven perillosament.

-Per què t'hauria de creure? Vaig cridar i tots els ulls de les persones es varen posar en mi. La figura, ara més a prop de mi, i més gran, es podia veure amb claredat, era molt alt, el seu rostre està ocult sota una caputxa, deixant entreveure uns ulls brillants i penetrants, que semblen contenir un poder sobrenatural. La seva pell pàl·lida contrasta amb el mantell fosc que l'embolica, donant-li un aspecte encara més misteriós. Se m'acosto a cau d'orella murmurant

-No et faig por?

-ja volguessis.

-vaja, sembla que tenim una voluntària, algú més?, va dir tornant-se als altres.



-Jo! Va dir, el Sam que abans estava investigant més a prop, quasi no el coneixia, anàvem junts a la feina però poc més.

-Excel·lent. Va dir la figura alta i dos dels seus dits es van posar en el meu front i en el de Sam i quan em vaig voler adonar estava tombada en un estrany sòl al costat d'en Sam amb un mal de cap terrible i la gent havia desaparegut.



-On estem? Sam desperta't! Vaig dir, però ell era inconscient, i la figura alta va aparèixer enfront meu.

-Quin és el teu nom preciosa? Va dir, agafant-me de la barbeta, mentre em mirava als ulls.

-Lou, soc jo, perquè vols saber-ho, digues el teu nom també. Li vaig dir, em feia la dura però tenia por.

- Preciós, el meu, ja ho endevinaràs, no et preocupis preciosa. Va dir, i es va ficar dins una porta del que pareixia un castell.



-Sam!, per fi ets despert. Li vaig dir a en Sam que ja obria els ulls.

-on estem?

-No ho sé, aquella figura misteriosa… s'ha ficat allà. Li vaig dir apuntant, a la porta.

-Lou… ¿Què hem fet?