F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
TREBALLS PUBLICATS

Amor Parisenc (38danyy)
INS Bisbe Sivilla (Calella)
Inici: Nosaltres a la lluna (Alice Kellen)
Capítol 3:  La despedida

Després de molts anys junts, Anna i el seu amant van viure moltes aventures junts, van créixer i madurar, i van compartir moments dolços i amargs. La seva relació va ser forta i intensa, però com totes les coses, va arribar el moment en què van haver de dir adéu.



Va ser un adéu dolorós, però necessari. Després de moltes converses i reflexions, Anna i el seu amant van comprendre que havien arribat a un punt en què ja no podien continuar junts. La vida els havia portat per camins diferents, i havien de deixar anar per seguir endavant.



Anna va saber que, tot i que ja no estaven junts, el seu amant havia deixat una empremta indeleble en la seva vida. Els moments que van compartir, les rialles, les llàgrimes, les aventures i els somnis, tot això havia fet d'ella una persona diferent.



Anna va continuar la seva vida, explorant nous camins i fent nous records. Va conèixer altres persones, va viure noves aventures i va créixer com a persona. I tot i que mai va oblidar el seu amant, va saber que havia de seguir endavant.



I en un dia assolellat, Anna va caminar pel carrer i va sentir un to familiar. Va mirar al seu voltant i el va veure. Allà estava ell, amb una bossa de la compra a la mà i una somriure al seu rostre. Ell també havia canviat, havia crescut i madurat, però la seva essència era la mateixa.



Van parlar durant hores, van compartir records i van riure junts. I després d'un temps, van dir adéu, però no va ser un adéu dolorós. Va ser un adéu ple d'amor, de respecte i de gratitud. Perquè tot i que ja no estaven junts, el seu amor havia transformat les seves vides per sempre. I tot el que havien viscut junts, tots els records i les emocions, sempre els acompanyarien en el futur.



Anna va caminar pel carrer, sentint el sol a la seva pell i amb una sensació de pau al seu cor. Sabia que la vida li deparava moltes coses més, però també sabia que tots els seus records i les seves emocions estaven ben guardats al seu interior. Perquè això era l'amor: una empremta que es quedava per sempre en la nostra vida, un record que mai no s'oblida.
 
38danyy | Inici: Nosaltres a la lluna
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Organitza:
Amb el suport de:

[Web creada per Duma Interactiva]