F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
TREBALLS PUBLICATS

Amor Parisenc (38danyy)
INS Bisbe Sivilla (Calella)
Inici: Nosaltres a la lluna (Alice Kellen)
Ginger

És impossible saber quan coneixeràs a aquesta persona que posarà de cop el teu món del revés. Senzillament, succeeix. És un parpelleig. Una bombolla de sabó esclatant. Un llumí prenent. Al llarg de la nostra vida ens creuem amb milers de persones; al supermercat, a l'autobús, a una cafeteria o en ple carrer. I potser aquella que està destinada a sacsejar-te es pari al costat de tu davant d'un pas de vianants o s'emporti l'última caixa de cereals del prestatge superior mentre estàs fent la compra. Pot ser que mai la coneguis, ni us dirigiu la paraula. O pot ser que sí. Pot ser que us mireu, que ensopegueu, que connecteu. És així d'imprevisible; suposo que aquí està la màgia. I, en el meu cas, va ocórrer una nit gèlida d'hivern, a París, quan intentava comprar un bitllet de metro.


Capítol 1: 

És impossible saber quan coneixeràs a aquesta persona que posarà de cop el teu món del revés. Senzillament, succeeix. És un parpelleig. Una bombolla de sabó esclatant. Un llumí prenent. Al llarg de la nostra vida ens creuem amb milers de persones; al supermercat, a l'autobús, a una cafeteria o en ple carrer. I potser aquella que està destinada a sacsejar-te es pari al costat de tu davant d'un pas de vianants o s'emporti l'última caixa de cereals del prestatge superior mentre estàs fent la compra. Pot ser que mai la coneguis, ni us dirigiu la paraula. O pot ser que sí. Pot ser que us mireu, que ensopegueu, que connecteu. És així d'imprevisible; suposo que aquí està la màgia. I, en el meu cas, va ocórrer una nit gèlida d'hivern, a París, quan intentava comprar un bitllet de metro. Així doncs, allà estava ella, intentant comprar un bitllet de metro en una nit gèlida d'hivern a París. Era una noia petita i alegre, amb un somriure que feia que els seus ulls es lluminessin. Ell la va veure mentre esperava en una cua llarga i es va adonar que, en el fons, no li importava la seva espera; perquè ella era el seu sol. seva ment, recordant-li l'amor que existeix en aquest món.



Anna estava a la taquilla del metro, intentant aconseguir un bitllet per a la seva destinació final, quan es va topar amb ell. Era un home alt i atractiu, amb ulls de color blau intens i cabells castanys rebequillats. El seu accent francès la va deixar sense paraules i el seu somriure, encantador. Després d'intercanviar algunes paraules cordials sobre la inclemència del temps, van començar a caminar junts cap a la seva parada. Anna no podia evitar sentir-se atreta per aquest desconegut, i el seu cor bategava més fort amb cada pas que feien. Finalment, van arribar a la seva parada i es van despedir, però Anna no podia oblidar la sensació que l'home li havia deixat. Va intentar trobar-lo per les xarxes socials i els cafès de París, però mai més el va veure. Malgrat això, aquell moment breu a la taquilla del metro va canviar la seva vida per sempre. Va aprendre a valorar cada moment i a no prendre res per concedit, ja que mai es sap quan una persona que posarà el món de cap per avall es creuarà en el seu camí. Anna va aprendre que la vida és plena de sorpreses i que, sovint, les persones més importants de les nostres vides són aquelles que ens toquen la vida només per un instant.





Anna es va adonar que no importava si mai tornaria a veure aquell home, perquè ell li havia recordat la importància de viure el moment i apreciar les persones que tenim a la vida. Va aprendre a valorar les petites coses, les petites paraules i les petites accions que ens connecten amb els altres. Així, cada nit, quan es deia adéu a la nit, sabia que ell era allà, a la seva ment, recordant-li l'amor que existeix en aquest món.



Però tot va canviar un dia...
 
38danyy | Inici: Nosaltres a la lluna
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Organitza:
Amb el suport de:

[Web creada per Duma Interactiva]
[Disseny Platanosnaranjas.com]