Ja era 24 de desembre i el següent dia arribaven els seus pares. Ingrid i Maria van quedar aquells dies juntes a casa de Ingrid ja que a casa seva hi havia el seu gat, Wilson, que no podia deixar tot sol. Aquells dies Maria es va sentir com una pelicula i es va adonar conta que a la vida no sempre es necessita un príncep blau, a vegades quan menys t’ho esperes, et surt una princesa. El matí del 24 van anar a fer compres nadalenques i es van comprar juntes un jersey que era igual per posar-se’l juntes el 25. van arribar a casa d’Ingrid i van començar a preparar el menjar per quan arribessin els seus pares, i Maria li va demanar que si els seus pares saben sobre la seva orientació sexual. Ingrid va respondre amb veu trista:

-fa dos anys, el meu nadal el vaig celebrar tota sola, morta de fred a una casa abandonada ja que els vaig explicar als meus pares, que eren catòlics, de la meva sexualitat i dons em van fer fora de casa seva dient que era una decepció de la família i que no havien criat a una noia perquè acabes sent com un noi. Des d'aquell dia, he començat a construir de nou la meva vida, i em fa molt de mal que els meus pares no estiguin amb jo. Però jo sóc jo i ningú em pot canviar.

Quan maria va escoltar això, va anar tot d'una cap a ela i la va abraçar ben fot i li va dir que a partir d'ara farien la seva vida juntes.

va arribar el gran dia, el 25 de desembre, el dia en que Maria els hi explicaria el seu major secret als seus pares. Maria es va vestir amb el jersei, uns pantalons blancs, dues trenes i unes botes amb plataforma. En canvi, ingrid anava amb una clenxa al cabell, el seu jersei, uns pantalons negres i unes sabates esportives i just quan estaven preparant la taula i l'habitació per els pares, van sentir uns tocs a la porta i quan Maria ho va sentir, se li va fer un nus al coll ja que ho hauria de dir en un tres i no res.

Va obrir la porta i es veu que no eren els seus pares, era el carter de correus que havien arribat uns paquets de amazon que va encomanar Ingrid i Maria va deixar anar tot l'aire dels seus pulmons amb cara d'alleujament fins que la cara se li va posar palida quan darrere el carter quan anava a tancar la porta van sortir els seus dos pares, Camila i Macià. Camila era una dona molt agradable, amb cabells marrons, aspecte fi, amb una roba molt ben neta i cuidada i amb un gran somriure. En canvi, Macià era un home ja major, amb cabells blancs, una gran barba, i anava vestit amb uns texans i una camia.

Maria els va anar a donar un forta abraçada pero se li veia la cara de por i de patiment, i la seva mare li va demanar que qui era aquella noia que l'acompanyava. Maria va sospirar i els va dir la veritat i va dir que ella era la seva parella.

Quan els hi va dir, els dos van quedar amb una cara sorpresa i la seva mare va dir que això només seria una etapa, que quan ja arribés als 30 anys, veurà que és millor ser una parella d’home a dona.

Ingrid els va dir que no era veritat, ja que el que sentien les dues era especial i era amor vertader i que a Ingrid li agradava Maria i a ella també, i que ho haurien d’acceptar la realitat encara que no ho volguessin.

Els dos pares es van mirar, van somriure, i van anar a abraçar a Maria, i després van agafar a Ingrid perquè es sentís com a la seva família. Van acabar de passar el 25 de Desembre tots junts i van tenir unes vacances de nadal precioses. Ingrid i Maria van viure a París durant una llarga durada de temps fins que un dia van decidir anar a viure a un altre lloc. Era una illa bastant petita anomenada Menorca i van comprar un pis, i els hi va agradar molt. Van decidir que farien una ruta de viatge amb autocaravana per Espanya, i així va ser, començant desde Barcelona fins a Bilbao i de Bilbao cap a Madrid, van estar en total durant 3 setmanes