F I C C I O N S - l'aventura de crear històries

Selene.

一Per fi. 一Selene ho va mirar, va acostar el seu rostre al de Derek, unint els seus llavis.

一Extrañaba els teus petons.一Derek li va retornar la mirada i va dirigir el seu cap al coll de la noia.

一Para, tenim moltes coses a fer, no sabem si això és definitiu.

一Sempre tan simpàtica, ma chérie一 Derek es va allunyar d'ella, sense treure-li la vista, mentre caminava cap endarrere es va xocar amb una cadira i aquesta va caure, fent bastant soroll. L’androide li va mirar amb mala cara. Derek per a mantenir l'equilibri i no caure's es va donar suport a un llibre de la prestatgeria que es trobava després de la taula del creador. Aquest va caure i poc després la prestatgeria va començar a tremolar i a poc a poc va anar obrint-se, però ella no va poder veure que havia més enllà degut a la foscor.

Just quan Selene anava a dir alguna cosa, van escoltar uns passos en el passadís. Derek de manera impulsiva li va agafar del braç i li va dirigir cap a la foscor.

Mentre avançaven sense veure res, van poder escoltar com els passos es van aturar. Selene va palpar la paret en buscar alguna cosa que els il·luminés i poguessin veure on eren. No va trigar a trobar un interruptor, va clicar i es van il·luminar unes càpsules que contenien líquids espessos a simple vista. Dins d'ells a Selene li va semblar que hi havia unes persones, encara que no distingia si estaven vives o mortes perquè no n'estaven conscients. Les càpsules seguien un patró de colors que anaven alternant entre el verd i el blau. Al fons, hi havia dues càpsules buides.

Selene es va acostar a les càpsules, el seu rostre es va escandalitzar en veure que les persones que es trobaven dins de les càpsules eren els androides amb qui convivia. Va anar avançant fins a arribar a les dues últimes, la seva cara reflectia una completa confusió en veure's a ella mateixa a l'interior de dues de les càpsules, va abaixar la mirada i es va trobar amb una xapa que posava el seu model, model IA862, sèrie #211 021 358. Es va girar horroritzada i es va trobar en Derek mirant una de les càpsules de l'altra banda de l'habitació, dins d'aquesta hi havia un noi igual que ell.

Cap dels dos no va poder apartar la mirada de les seves rèpliques. La mà de Selene va traçar tota la vora del vidre fins que es va acabar i es va veure forçada a allunyar-se'n.

De sobte va sentir aquella sensació familiar que li feia rodar els ulls i veure imatges. Dins aquestes imatges va començar a veure dues nenes, eren igual que ella, però no semblaven androides. Jugaven l'una amb l'altra amb unes nines de drap, sentien emocions. En aixecar-se una va caure a terra i li va sortir sang vermella, definitivament era humana, els androides tenien la sang blava a causa dels seus bio components. Una de les nenes li va oferir la mà i es van aixecar totes dues mirant un punt fix amb por. Selene va girar el cap. Era un home alt, ros, jove, malgrat això, la cara li era familiar, encara que no recordava d'on. El noi va dir a les nenes que havien de separar-se ja, que se'ls havia esgotat el temps. La imatge del rellotge de sorra se li va tornar al capdavant com un llampec, però se'n va anar, deixant una altra vegada l'escena de les nenes.

一No! No me n'allunyaré d'ella! 一cridava amb una veu infantil i amb els ulls plens de llàgrimes.

Uns homes van creuar l'habitació i la van agafar pels braços i les cames perquè no fes res més. Un d'ells, fart dels crits, li va posar un drap a la boca i va deixar la nena inconscient.

一Selene!

Selene? Si no era Selene, qui era l'altra nena? Per què es deia igual que ella? Per què l'altra nena semblava una versió més jove de la seva altra personalitat? Eren elles? No tenia cap sentit. No, no en tenia. No podien ser elles, elles eren androides no eren...

Una altra imatge va inundar els ulls.

Podia veure una de les bessones dins la càpsula que hi havia al davant. Estava inconscient, però respirava. Posava la mà al vidre com estava fent fins ara, però no passava res. L'única cosa que va sentir va ser que estava sent observada i que llàgrimes li rodaven pels ulls. Pel que sembla, havia estat plorant molt de temps perquè li coïa la cara i el front d'arrufar les celles.

El record va començar a parpellejar.

La següent imatge que va aparèixer davant seu va ser de si mateixa estirada en una llitera, era uns anys més gran, mirava terroritzada a l'esquena de qui semblava ser el seu creador. Ell estava parlant a una càmera.

一Dia 100 del projecte de la model IA862, sèrie #211 021 358. Com em temia no es poden unificar dues consciències en un mateix androide. Sempre en predominarà una. Ara mateix l’implantaré la consciència de les dues bessones, encara que quan desperti la consciència de la bessona més forta serà la que prendrà control sobre el cos.

Alguna cosa va canviar a la següent imatge, ja no eren escenes desconegudes, sinó que eren records. El creador es va girar cap a l'androide, portava un xip, l'última cosa que va aconseguir veure és com el creador li injectava algun líquid al coll. Les imatges següents estaven borroses. En tornar a despertar es podia apreciar la cara de confusió de l'androide.

一Bon dia, creador. 一El creador va mirar alguna cosa a la pantalla de l'ordinador, eren uns gràfics de dues siluetes humanes, el nombre d'elles era més alt.

一Bon dia, Selene.

Tot es va tornar negre, Selene va esperar un altre record tan vívid com els anteriors, però, en canvi, li van aparèixer imatges ràpides amb sensacions intenses. Moltes eren discussions amb el creador, on ella li replicava per amagar secrets. Una altra imatge d'ella amenaçant el creador. Moltes les havia oblidat.

Els records van deixar d'anar a gran velocitat i es van detenir en un de concret. Selene era a la biblioteca buscant un llibre relacionat amb somnis, ja que feia dies que els tenia, estava espantada, els androides mai somiaven. Un d'ells li va cridar l'atenció i en anar a agafar-lo se'l va relliscar de les mans, just abans que el llibre caigués a terra algú el va sostenir. Va mirar cap a la persona que l'havia agafada i es va trobar amb uns ulls blaus, mai no havia vist uns així, recordaven les dàlies blaves, les seves flors favorites, en aquell moment va sentir per primera vegada.

Els records van tornar a anar a càmera ràpida, com de mica en mica Derek i ella es van anar apropant, com s'escapaven cada nit per poder veure's, en aquell moment no entenien què els passava, Selene només volia passar temps amb ell, cada vegada que entrava en una sala buscava aquells ulls blaus, li encantava com quan ell la mirava entre els altres androides se li eriçava la pell. Eren tantes sensacions noves que el terroritzaven i que alhora es moria per continuar sentint-les. Va poder recordar com llegia llibres de relacions humanes i com un dia va portar un d'aquells llibres a Derek i li va dir que estava enamorada d'ell, Derek va riure i li va besar, el seu primer petó, va ser increïble, molt millor que com es descriuen als llibres. A partir d'aquí van formar una relació, era estranya, ja que fins feia poc no sabien que això existia, però per a ella va ser perfecta.

El conjunt d'emocions positives es va esvair i va donar lloc a la nit que el creador el va desconnectar, o això pensava ell.

一T'he donat massa oportunitats Selene, però no les has aprofitat.

一Ets un assassí.

一Això no ho saps, no tens proves.

一Si no ets un assassí digues que va ser de Claire.

一Es va marxar.

一Mentirós!一 Selene amb una emoció desconeguda que creixia per moments i que li cremava a l'interior li va donar una bufetada al creador, ell el va mirar decebut i li va clavar una injecció al coll. Tot es va tornar borrós.

Per al creador aquella nit va morir Selene, però no podia estar més equivocat.

Ara havia pogut unir totes les peces. Lily era la seva bessona per això compartien cos. Selene l'odiava per haver-li robat la que era la seva vida, però ara tot era diferent…

Durant dos anys havia estat intentant recuperar el seu cos i hauria matat la Lily si hagués fet falta. Per sort no van descobrir com fer-ho, només sabien que una emoció tan forta com la ira i la traïció combinades farien que el gràfic de la consciència de Selene guanyés forces. Perquè allò fos possible, Derek en ser un androide del somni es va anar interferint en els somnis de Lily per deixar-li missatges que el portessin al lloc correcte.

Un tret el va despertar del tràngol en què es trobava, es va girar cap a on s'havia sentit el soroll i es va trobar amb el creador.

一Nena estúpida, havies de mantenir-te allunyada i comportar-te com una androide. Com has entrat aquí?一 pel to de la seva veu es notava que començava a perdre els papers, semblava desesperat i tenia una cara neuròtica.

一Tenia raó, ets un assassí, ens vas matar a tots, ens vas robar les nostres vides només per avançar amb els teus projectes.

一Jo només us vaig millorar, hauries de donar-me les gràcies. 一Derek es va posar al costat de Selene, podia sentir com tremolava al costat d'ella.

一Les gràcies一 va escopir Derek de forma irònica. 一 em vas separar de la meva mare quan només tenia sis anys. Quina mena de persona fa això?

一Algú que mira pel futur de la societat.一se li va formar un somriure de banda en pronunciar aquestes paraules. Derek li va estendre un ganivet a l'androide per darrere seu de manera que el creador no el veiés, Selene se'l va amagar.

一Perquè veieu que sóc bona persona, us donaré una altra oportunitat, rendiu-vos i veniu al meu costat. 一Selene va guardar silenci uns segons, pensant de pressa.

一Tens raó, és el millor per a la societat. 一 Derek li va mirar, el seu rostre va passar de confusió a decepció.

一Selene, no.

一És el correcte Derek.

一Això és. 一 Selene va avançar i va veure com el creador subjectava una injecció per dormir-li, hauria de ser ràpida. Quan estava a tan sols diversos passos de distància d'ell, va agafar velocitat va treure el ganivet que tenia amagat a l'esquena i de forma ràpida se'l va clavar al pit, el creador va intentar aixecar l'arma per disparar-li sense èxit.

Ell va caure a terra, Selene es va ajupir amb ell i li va xiuxiuejar a l'orella.

一Ens veiem a l'infern, creador. 一 Ell em va mirar amb el terror reflectit als seus ulls.

一No saps què has fet. 一 Aquelles van ser les seves darreres paraules abans que la vida desaparegués dels seus ulls.

Va sentir passes darrere seu.

一No tornis fer això mai més, encara que guau.一 Selene es va girar cap a ell encara subjectant el ganivet i li va besar. Havien planejat això centenars de vegades i finalment s'havia complert. Però malauradament no ho van planejar tot. En aquell moment l'androide va començar a sentir-se estranya, va mirar cap a la cuixa i allà clavada tenia la injecció, aquella era diferent, era la injecció amb què la darrera vegada va fer desaparèixer la seva consciència perquè es desenvolupés la de Lily. Es va girar cap a Derek espantada abans que tot es tornés blanc.

Lily va parpellejar diverses vegades confusa, a la seva ment hi havia una llacuna. En enfocar la vista es va horroritzar en veure l'escena, sostenia un ganivet, el qual estava clavat al pit del creador, era impossible, ella no podia haver matat el creador, ell era com el seu pare. La seva respiració es va accelerar, es va girar i va veure Derek al seu costat, mirant-lo sorprès. Va tornar la mirada al cos, allò no podia ser real, havia de ser un dels seus malsons, ara s'hauria de despertar. Però no podia estar més equivocada. En aquell moment, les portes de l'habitació es van obrir i van passar nombrosos guàrdies. Van mirar l'escena i van veure com la Lily sostenia el ganivet que havia matat el creador, sense pensar-s'ho dues vegades els guàrdies van disparar sense pietat. Les últimes imatge que va veure va ser la de com queia amb Derek, després tot es va tornar negre.

Però hem de recordar que els androides només moren en ser disparats al nucli ia ella no li van disparar allà.

A la Lily encara li quedaven moltes coses per descobrir.

I a Selene molta venjança per tornar.

Configuració de cookies