Capítulo 1: Inexorable
Va intentar tancar els ulls esperant no somiar amb res, com els altres androides feien, però ella no era com els altres, ella somiava, sentia i amb el temps havia anant formant una personalitat això no ho feien els androides, els androides havien set creats per acatar ordres i per servir als creadors, feia temps que sabia que alguna cosa no estava bé amb ella, però no volia dir-ho a ningú, ni al seu creador, a ella li agradava sentir, li agradava ser més humana, tot i haver de passar per aquell somni cada nit, faria el sacrifici.
Es va moure en aquell petit llit, a poc a poc els seus pensaments van anar desapareixent donant pas a un somni que portaria un fi inexorable.
—-------------
Lily va obrir els ulls en aquell passadís blanc que tan familiar se li feia. Va mirar cap avall i va poder veure un camí format amb pètals de roses negres. L'androide estava programada per a saber tota classe de flors i els seus significats, o almenys això li ho va dir el seu creador: Kallyas. Va recordar en el mateix instant el seu significat: la mort.
Va decidir seguir el rastre, encara que coneixia el final, va intentar anar més de pressa que altres vegades. Tenia l'esperança d'entendre el motiu pel qual tenia aquest somni una vegada i una altra.
Va arribar a una sala completament blanca, il·luminada únicament per la llum de la lluna que es filtrava a través de les finestres. Una esgarrifança va recórrer el seu cos. Un cos inert es trobava enmig de la sala. Amb les cames tremoloses es va acostar. Era un home del qual no podia distingir el seu rostre. L'única cosa que podia veure amb claredat era una daga clavada en el centre del seu abdomen. De la ferida en comptes de sortir sang sortien pètals vermells. Va decidir agafar la daga per a veure-la més de prop i va llegir les runes que estaven gravades en ella:
‘’Mira darrera teu’’
Dubitativa, va girar el seu cap lentament, va veure com un noi aparentment de la seva edat veia l'escena petrificada. El cor de l'androide va començar a bategar més ràpidament, una emoció nova: por. En aquest instant, es va despertar.
—-------------
Va notar la suor freda en tot el seu cos, aquesta vegada havia presenciat una cosa nova. Aquell noi. Només podia recordar el terror en els seus característics ulls blaus, semblants a les petúnies.
Lily no va trigar a incorporar-se del llit, els raigs de sol es van posar sobre la seva esquena, permetent-li sentir una calor reconfortant. Disposada a seguir amb la seva rutina, es va aixecar del llit, de sobte, va sentir el so d'un paper fregant amb alguna cosa, es va girar i va veure com una targeta havia caigut a terra. Confosa, es va ajupir disposada a agafar-la, les seves mans van tremolar en llegir-la.
“Quan els onagres floreixin,
les respostes apareixeran”
Al costat de l'estranya frase hi havia un exemplar de l'exòtica flor. Va pensar en el significat de la flor, però no tenia sentit, aquella flor representava un amor silenciós, no tenia res a veure amb el missatge de la targeta.
Els seus pensaments es van veure interromputs quan el seu creador, Kallyas, va entrar a l'habitació. Vestia amb la seva habitual roba blanca, semblava més alterat que de costum.
一 Bon dia, estimada.
一 Bon dia, creador.一 Lily va assentir amb el cap, un gest automàtic.
一 Venia a saber el motiu pel qual t'estàs retardant per a l'esmorzar.
一 Ho sento, senyor. 一 Lily va pensar una excusa, mentre neguitosa movia la targeta darrere de la seva esquena. 一 De seguida vaig, aquest matí no em sentia molt bé.
一 Si aquest és el cas, sempre puc portar-te a revisió. 一 Lily va engrandir els ulls.
一 No serà necessari. Ja em trobo millor. 一 L'androide es va posar nerviosa en adonar-se que li estava portant la contrària, els androides no estaven programats per a fer això.
一 Nimietats, després de l'esmorzar vine al meu despatx, et revisaré.
一 Està bé.
Va esperar que surtis de l'habitació i va decidir amagar la nota sota el seu coixí.
—-------------
Lily va arribar al menjador replet d'androides, era esgarrifós el silenci que sempre abundava en aquell lloc, centenars d'androides i només podia sentir el soroll dels coberts xocar contra els plats.
Es va acostar al seu lloc assignat al costat de dos androides més. A la seva esquerra, Lulú, li va mirar de reüll, en veure que Lily no menjava li va murmurar:
一Lily, tot bé? Normalment, ets de les primeres a arribar a l'esmorzar. 一 Va pronunciar mentre s'emportava la forquilla a la boca. Els androides del voltant les van observar intrigats per la novetat de mantenir una conversa sobre el silenci sepulcral del menjador. Lily va mirar cap als costats, de forma dissimulada.
一 Si tot bé, una mala nit, això és tot.
一 Una mala nit? 一 Lily es va ofegar amb el tros de menjar que acabava d'emportar-se a la boca, guanyant-se diverses mirades tant d'androides com dels guàrdies que vigilaven la sala. No sàvia que li succeïa avui, per descomptat que els androides no passaven males nits.
一 Calma't, estic sentint els teus nivells de tensió amb només mirar-te els ulls. Sembles un gat acorralat. 一 L'especialitat de Lulú eren els animals, els sabia entendre molt bé, això l'ajudava a comprendre als androides.
Lily va respirar diverses vegades intentant relaxar-se, va aixecar la vista del plat en sentir que uns ulls li miraven fixament. Efectivament, a la cantonada dreta, uns ulls blaus l'observaven detingudament. Ella els va reconèixer de seguida: eren els ulls del noi del somni. Es va debatre llavors si aixecar-se o no de la taula. Si ho feia, els guàrdies anirien per ella, aixecant més sospites de què alguna cosa no anava bé, en canvi, si no ho feia no podria respondre moltes de les seves preguntes.
Va decidir no aixecar-se, l'últim que volia era cridar més l'atenció, després de la revisió amb el creador aniria en la seva cerca.
—-------------
Els ulls del creador li observaven fixament, intentant desxifrar el motiu pel qual es comportava tan estrany.
一 Començaré mesurant els teus nivells, per a assegurar-me que tot està correcte, estira't, si us plau. 一 Vaig acatar les seves ordres, vaig sentir com obria la meva tapa on es guardaven tots els meus controls, vaig fixar la meva vista en el sostre, fins que vaig sentir alguna cosa que no estava bé, vaig mirar confosa al creador, abans que la foscor ho consumís tot.
—-------------
Quan va tornar a obrir els ulls estava en un passadís fosc, no era com les anteriors vegades, aquesta vegada hi havia algú al costat d'ella, va girar el seu rostre i es va trobar amb aquell noi, li mirava amb la mateixa perplexitat, Lily va intentar parlar, però no podia, va poder apreciar com el noi també l'intentava sense èxit. Va veure com un pètal de rosa negre queia entre ells dos, després d'aquest van començar a caure més, va mirar al sòl i va veure com tots els pètals que queien s'agrupaven formant un curt camí que portava al que semblava ser un rellotge de sorra, no obstant això, a l'interior del rellotge hi havia petits pètals de color vermell, representant la sorra. Es podia veure que quedaven molt pocs per caure. Lily va empassar saliva en llegir la frase que estava gravada en el rellotge:
"QUAN L'ÚLTIM PÈTAL CAIGUI,
SE US ACABARÀ EL TEMPS"
—-------------
|
