Capítol 3:



L'Aleix va tirar uns claus rovellats a terra fent que el cotxe que transportava els líders polítics s'hagués de parar uns metres després perquè les rodes no funcionaven. Quan es van parar elGraigva aprofitar per tirar una bomba de diòxid nitrós fent que tots els líders s'adormin. Els van agafar a tots i els van lligar a cadires de metall molt fred en forma de cercle. Quan es van despertar tots els líders es van quedar sorpresos tots menys un, elKenny, ell es va fer un petit somriure, com si sabés que passaria allò. Abans que algú digui res elKenaufa agafar una escopeta i va disparar al cel. Tothom es va quedar callat i en aquell moment va aprofitar per posar un àudio del mateixKenau. Va començar a explicar que havien demanat una recompensa per ells de nou milions d'euros i mitja tona d'armament, que si no els hi donaven elsmatarienun per un fins que no quedessin ningú. Just quan va acabar elKennyva parlar:

- No enviaran una merda i a més no ens penseu matar.

ElKenauel va interrompre dient: Massa tard es veu que al teu germanet es preocupa molt per tu. Tot el que hem demanat ja està aquí.

ElKennyes va quedar amb la cara blanca i mentre pensava que tot el seu pla que s'havia fet al cap no tindria forma elGraigi elShallotvan alliberar a tots els líders menys ell. Quan només la cadira delKennyés la que quedava plena l'Aleix va agafar un pot de llenties i el va llançar cap a ell amb violència

-Alimenta't, que demà serà un dia llarg.

Després d'aquestes paraules els 4 nois i l'androide es van retirar mentre es treien les màscares i feien algunes rialles de felicitat.



La nit va ser llarga cada hora un el que estava vigilant elKennycanviava amb el seu company i així successivament, però quan faltaven onze minuts per les set del matí elKennyes va començar ariure, un riure que no era normal, semblava que les cordes vocals anaven a trencar-se en qualsevol moment. L'Àreu que era qui estava vigilant en aquell moment es va apropar a ell i amb un revòlver carregat es va apropar a ell, elKennyes va començar ariuremés fort fent que l'Àreu disparés una de les bales a la cama delKennyfent que pares de riure a cridar. Quan elKennyes va calmar va demanar amb un to serè a l'Àreu que s'apropés que havia de dir-li alguna cosa, l'Àreu va començar a desconfiar, però es va apropar a ell. Quan l'orella de l'Àreu estava just en els llavis delKenny, ell amb un moviment ràpid va mossegar la jugular fent que comences a escampar sang, tanta sang que l'Àreu va perdre el coneixement i va aprofitar aquella oportunitat per agafar el revòlver de l'Àreu i disparar la corda fins a poder-se alliberar.



El mati següent el primer que va veure l'horrorosa escena va ser elShallot, quan es va despertar va veure que la cadira delKennyestava viuda, però sobretot, l'Àreu a terra, estava pàl·lid, no es movia ni feia cap soroll, elShallotes va apropar a ell amb l'esperança que res dolent l'hagués passat, però en el fons sabia que allò no era bon senyal. Quan el va tocar va poder confirmar el que més desitjava, l'Àreu estava mort.

ElShallotes va dirigir al grup per informar-los de la notícia, però estava amb tantes emocions que no sabia que dir era un androide, però en aquell moment va ser més humà que els seus companys. L'Aleix va saber que allò no era bon senyal i es va dirigir corrents cap a la cadira delKennii va veure el mateix el cadàver de l'Àreu a terra. L'Aleix va anar cap al grup amb una mirada d'ira una mirada que podria matar a qualsevol que mires als ulls i amb una veu d'ira i tristesa va dir:

-L'Areua mort hi ha un canvi de plans, ara anirem a la nau del Vaticà, allà entrarem a la força i els matarem a tots.

Quan va acabar elKenuva cridar:

-Estàs boig!, no sortirà bé, morirem tots, l'Àreu a mort, però això no significa que hem de morir tots!

Es va fer un silenci incòmode, però elShallotva trencar-lo dient:

-Ahir vaig tenir un somni, un on somni es veia un món nou, un món feliç sense església ni dictadura, però passava una cosa, nosaltres estàvem units, trobàvem en equip els nostres desavantatges esconvertienen habilitats, jo només us ho dic, penseu en allò.

Aquell dia va ser un dia molt trist, en sort es van dir algunes paraules, tots estaven reflexionant, però la idea que elKennisegui lliure els hi feia ràbia, però l'endemà un crit delGraigels va despertar a tots

-JA HO TINC! NOIS VENIU ARA!

Tots van venir molt ràpidament i elGraigva dir:

-el pla que he pensat és el següent, fingimla nostre mortexplotenla base, després ens colarem a la nau i alliberarem als nostres companys presoners, en acabat tots farem que la nau es desbordi i ens estellí allà començarem una guerra, una guerra que serà recordada per sempre.

Abans que acabes l'Aleix el va interrompre:

-I si no guanyem?

-Guanyarem-va dir elGraig.

No van trigar molt a posar tots els explosius i es van assegurar que unacàmera gravesmentre la base explotava.iaixí ho van fer després amb una pàgina anònima, el va enviar al papa i no va trigar molt en què totes les forces de l'església s'adonessin que havien mort.

Es van armar fins a les dents i amb la furgoneta van anar cap a la nau del Vaticà, era una nau colossal, feta amb or, quars, diamant i moltes més pedres precioses. Tenia forma de mitja lluna, però amb una creu que anava levitant entre les dues puntes de la nau. Es movia a una velocitat vertiginosa. Però suficient perquè la furgoneta els atrapes, van estar dues hores seguint la nau fins que va afluixar la velocitat en aquell moment l'Aleix va agafar un llença míssil i la va llençar al motor dret, no el va donarperòva forcar a quèaterrassinper por a si s'havia trencat una cosa. Quan van aterrar van elGraigva agafar una metralladora i va començar a disparar a les enginyes que van baixar per mirar que tot estigués bé i en aquell moment van aprofitar per entrar.



Quanvan entrar van veure un gran passadís de color daurat i blanc, però no va durar molt, ja que el color blanc es va canviar al vermell mentre se n'adonava una alarma terrorífica. Van obrir-se pas mentre es creava un intercanvi de bales a prop seu i al final van arribar a la presó. Quan van arribar els seus companys ara tancats en una sala es van emocionar molt en veure'ls, elKenauels va alliberar i elShallotels va repartir les armes que havans els hi havien donat.Quanvan arribar els guàrdies catòlics es van sorprendre molt, van obrir foc imentresla naus'enlairavaenKenauva activar les bombes que tenia el motor fent que la nauésdescalibresicaiguesenl'aigua.

allava començar una guerra ferotge, tots els rebels van enfrontar-se als soldatscatòlics,s'escoltavencrits,trets, explosions per tot arreu la nau s'estava enfonsantperòellsseguiendisparant, volienl'esperanca, lavictòriavolien ser homes i doneslliures.ElShallotes va dirigircap alpapa amb una espasa i el papa va treure unVasto.totsdos van començar a lluitar. La nau sestavaenfonsanti la guerra detretssestava acabant.Totsels soldats estavenabandonantla nau, peròells dosseguienen peuallàvasentirun critde l'Aleixcridant:

-SHALLOT! SURT JA!

Però ell no volia marxar. Però al final elShallotamb un moviment ràpid va tallar el braç del papa fent que ja no pogués lluitar més. El Shallotes va apropar a ell per matar-lo quan elKennyvaapareixiaperdarrerei amb una pistola li va disparar al motor. Elshallotno es podia moure imentrel'habitacios'omplia d'aigua el papa i elKennyevacuaven l'habitaciói mentre la nau ésderivavaelShallotes va apagar.



Van passar vuit anys d'aquella guerra. Les ciutats tornaven a ser construïdes i el planeta tornava a tenir vida. En el centre de la ciutat on vivia l'Aleix hi havia una estàtua delShallot, aquell guerrer que potser no va matar el papa, però va fer que les forces catòliques no tinguessin força i queacabessinsucumbint amb el pas del temps. I amb un fil de veu l'Aleix va dir:

-Shallotgràcies.