Bernat Bassa Prats

Capítol 1

L'androide que no podia dormir

La idea de preguntar si també ells podien sentir no el deixava estar tranquil, pensava diverses formes de dir-li al primer androide que veies si ell també tenia sentiments o podia pensar. Sincerament, ell no sabia si des que es va despertar podia pensar o era tot just fa uns dies. L'Androide va anar a fer una volta per la ciutat o bé el que es considerava ciutat.

Mentre caminava observava les colossals muralles que rodejaven la ciutat, en la seva programació deia que les muralles estaven per protegir-los, però ara començava a dubtar si era perquè els volien allà tancats. Les muralles eren de coure i metall estaven rovellades i tenia molts grafitis que posaven coses com: mort a l'església, ell no es deu o l'església es satanas grafitis que l'androide no entenia. Mentre es dirigia a les muralles es va trobar amb un altre androide que també s'estava dirigint a les muralles. Durant un moment ell va sentir una petita gota d'esperança perquè potser aquell androide que havia vist també tenia curiositat per les muralles i això volia dir que també podria sentir i somiar. Li va causar tanta alegria que es va dirigir corrents per poder preguntar-li si era com ell. Quan es va trobar davant de les muralles rovellades de metall i coure es va donar que l'androide que havia visualitzat anteriorment ja no hi hera. Defraudat va tornar a la seva càpsula, ja que era hora de recargar-se i tornar a tenir aquell somni. Quan va arribar a la seva càpsula va observar que estava ocupada per aquell androide. Ell una mica estranyat, però feliç s’hi va dirigir i li fa fer la pregunta que es portava aguantant des que tenia personalitat.

-Tu, tu també pots, pots pensar?, li va dir mentre intentava fer un somriure. Quan ho va dir l'androide que tenia al davant se'l va quedar mirant encara més inexpressiu del que ja estava. No estava tenint resposta i es va posar nerviós, però no volia marxar d'allà perquè encara esperava una resposta, van estar uns dos minuts mirant-se quan un fort soroll va aparèixer dalt seu. Era un helicòpter que volava amb dificultats pel desgast, l'androide es va espantar, però tenia intriga de qui podia estar dintre d'aquell helicòpter. L'helicòpter va aterrizar a penes cinc metres d'ell i van baixar set persones armades i amb màscares d'animals. Un d'ells es va apropar a l'androide i amb un cop d'escopeta a la cara, el sistema de l'androide va deixar de funcionar i es va caure desplomat a terra. Quan va recobrar consciència estava en una sala sense porta visible amb una olor putrefacta, les parets estaven cremades i gaitejades amb creus cristianes. Davant seu estava amb un dels homes de les màscares, però ell no portava cap, es van estar una estona mirant-se, quan ell per instint va deixar un fil de veu dient Aleix. El noi va fer un petit somriure com si hagués aconseguit el que buscava mentre que l'androide no sabia per què havia dit allò sentia que coneixia aquell noi, no només a ell sinó que sentia que coneixia els set nois que havien baixat sentia que ja havia estat allà fins que va tornar a preguntar.

-Tu qui ets?

El noi va fer un petit somriure i li va contestar

-Shallot, soc el teu antic company, l'Aleix.

L'androide es va quedar immòbil durant una bona estona, com m'havia dit? Shallot?, passava. Els pensaments de l'androide es van tallar per la veu de l'Aleix que li va dir

-quan vulguis saber la veritat parla amb mi estaré al subterrani. Després d'haver dit allò unes escales van sortir del terra i ell va baixar deixant a l'androide sol i encara amb més preguntes de les que tenia abans fins que va decidir baixar per aquelles escales i saber tot el que passava.