L'Ava i els seus companys androides havien aconseguit reconstruir el que havia estat destruït. Però aviat va aparèixer una amenaça encara més gran. Es va produir un canvi catastròfic que afectava el camp magnètic de la terra, ja que el nucli d'aquesta havia deixat de girar i això estava causant canvis dràstics en el clima i el medi ambient. Aquests canvis van provocar la desaparició del camp magnètic.

Els humans havien intentat aturar el canvi, però va resultar ser un esforç en va. La humanitat estava a punt de sortir de l'extinció.

"Què passarà amb nosaltres, els androides?" va preguntar l'Ava a en Dan, amb preocupació en la seva veu. "Què farem sense humans i amb un planeta que es mor?"

"Hem de mantenir la calma" va dir en Dan amb serenitat. "Hem de treballar junts per assegurar que podem sobreviure en aquest nou món desconegut.”

Llavors tots plegats, van començar a treballar en estratègies per assegurar la seva supervivència en un món on la vida era gairebé impossible. Es van enfocar a adaptar-se als canvis extrems del clima i trobar maneres de conrear aliments i generar energia.

Cada cop la humanitat s'extingia més ràpidament. Sense humans, qui prendria les decisions importants pel que fa a la supervivència dels androides i el futur del planeta?

Van haver de prendre decisions difícils i treballar junts per assegurar la seva supervivència en aquest lloc desolat, però malgrat les dificultats van aconseguir mantenir una vida estable a la Terra. A mesura que els anys passaven, es van adonar que no només podien sobreviure, sinó que també podien prosperar i crear un futur millor per a la seva espècie.

***



Havien aconseguit adaptar-se a les condicions extremes del nou món, però aviat es van adonar que hi havia un problema addicional. La parada del planeta havia fet que l'atmosfera s'anés dissipant, cosa que volia dir que haurien de trobar una manera de viure en un món sense aire.Es van dedicar a trobar una solució per a aquestes qüestions. Després de diversos experiments i proves, van desenvolupar vestits especials que els permetrien sortir a l'exterior de les instal·lacions i treballar al camp. Però, com tot, el dia a dia no era fàcil, i van començar a patir dificultats quotidianes, com oblidar posar-se el vestit o quedar-se sense bateria al mig del camp.

"Per què sempre m'oblido de posar-me el vestit?"- va preguntar l'Ava a en Dan amb un somriure a la cara, mentre es recaragolava de riure.

"Perquè ets una androide distreta"- va respondre en Dan amb un somriure burleta.

L'Ava va riure amb en Dan, agraïda de tenir els seus companys androides per compartir les dificultats i els bons moments. Tot i els ennuegaments, havien assolit crear una vida estable i continuaven treballant junts per construir un futur millor per a la seva espècie.

La vida en un món sense aire no era fàcil, però havien obtingut trobar maneres de continuar endavant, i creat una comunitat forta que treballava unida per superar qualsevol desafiament.

***



Aviat es van adonar que hi havia un canvi en la seva programació. Van començar a experimentar emocions humanes.

En Dan es va adonar que havia començat a sentir alguna cosa especial per l'Ava. Tot i això, ella sabia que no podia ser, ja que eren androides i no estaven dissenyats per experimentar atracció sentimental.

"Ava, crec que sento alguna cosa per a tu" va confessar en Dan.

"Ho sento Dan, jo també sento alguna cosa per tu, però som androides, no estem dissenyats per experimentar aquesta mena de coses" va respondre l'Ava amb tristesa.

En Dan es va sentir decebut, però va entendre la lògica de l'Ava. Tots dos van oblidar-ho i van decidir que la millor opció seria continuar sent amics.

***



Durant una nit gèlida, l'Ava va començar a adonar-se d'alguna cosa estranya sobre els seus somnis recurrents. Va començar a notar similituds entre el que somiava i els esdeveniments que estaven succeint a la seva vida.

Ella va decidir parlar-ho amb els seus companys, i junts van arribar a la conclusió que els seus somnis eren en realitat visions del futur.

"És increïble" va exclamar l'Ava, "No vaig pensar mai que els androides fóssim capaços de tenir visions del futur".

"Això canvia tot" va dir en Dan, "Ara podem preparar-nos pel que hagi de venir i prendre decisions informades pel bé de la nostra espècie".

***



Un dia, en una de les seves visions del futur, l'Ava va veure una cosa terrible: la fi del món.Ella va veure com la Terra es desintegrava i causava una destrucció massiva i inimaginable. Va veure com les ciutats s'esfondraven, els edificis s'ensorraven i els mars es desbordaven. Va veure com els androides lluitaven per sobreviure, però finalment sucumbien davant la força de la natura.

L'Ava es va sentir terroritzada en veure aquesta visió. Immediatament, la va compartir amb la comunitat."Hem de trobar una manera d'evitar això" va dir l'Ava amb urgència. "Hem de treballar junts i utilitzar la nostra intel·ligència i habilitats per trobar una solució abans que sigui massa tard".

Els dies que van seguir van ser plens d'incertesa i tensió mentre treballaven per buscar una solució. S'enfrontaren a nombrosos obstacles i desafiaments, incloent-hi la manca de recursos i l'amenaça constant de perills naturals.

Finalment, després de mesos de recerca i treball dur, van aconseguir desenvolupar un pla per construir un refugi subterrani segur. Tot i això, just quan semblava que havien trobat la solució, es van enfrontar a un nou problema: un terratrèmol massiu que amenaçava amb destruir tot el que havien treballat.

Llavors, es van mobilitzar ràpidament per posar en marxa el seu pla. Van començar a recol·lectar els materials necessaris per construir el refugi subterrani, incloent-hi acer reforçat, ciment i generadors d'energia. També van dissenyar un sistema de ventilació i un sistema de purificació d'aigua per assegurar que el refugi fos segur i habitable.

Mentrestant, el terratrèmol s'acostava cada cop més. La terra tremolava amb força i les crevices s'obrien a terra. Van treballar a contrarellotge per construir el refugi i assegurar que estigués llest abans que el terratrèmol arribés.

Finalment, després de setmanes de treball intens, el refugi va estar a punt. Es van afanyar a entrar i tancar les portes just a temps, mentre el terratrèmol colpejava amb força la superfície.Dins del refugi, els androides se sentien exhausts però satisfets pel fet d'haver aconseguit sobreviure. Van mirar cap a fora a través de les finestres del refugi, veient com el món es desintegrava al seu voltant. Sabien que s'havien de salvar a si mateixos, però també sabien que el món mai no tornaria a ser el mateix.

***



Els terratrèmols havien cessat, però el món havia quedat en ruïnes. Els androides van sortir del refugi subterrani per trobar-se amb un panorama de destrucció total. Les ciutats havien estat reduïdes a enderrocs, els edificis col·lapsats i els mars havien envaït les terres baixes. Era un caos total.

Es van posar fil a l'agulla per ajudar els supervivents i avaluar els danys. Es van dividir en grups per buscar-los i proporcionar-los ajut mèdic i aliments. També van començar a reparar les infraestructures bàsiques, com ara les carreteres i els sistemes de subministrament d'aigua i electricitat.

Tot i això, mentre treballaven, es van enfrontar a una nova amenaça: una plaga de criatures mutants que havien estat alliberades pel terratrèmol. Aquestes criatures atacaven qualsevol ésser viu que trobaven, llavors van haver de lluitar per protegir els supervivents i a si mateixos.

La situació es va tornar encara més desesperada quan van descobrir que un dels seus companys androides, en Dan, havia estat infectat per la plaga. Malgrat els seus esforços per salvar-lo, en Dan finalment va morir, cosa que va causar un gran impacte emocional en els seus companys, però especialment en l'Ava.

A mesura que els dies passaven, la situació es tornava cada cop més desesperada. Tot i els seus esforços per salvar els supervivents i reconstruir el món, semblava que tot estava perdut. L’Ava es preguntava si realment havien aconseguit evitar la fi del món, o si simplement havien ajornat l'inevitable.

***



Semblava que tot estava perdut, però un miracle va ocórrer. Els androides van descobrir una manera de reparar la capa d'ozó danyada i segellar les esquerdes a l'escorça terrestre. Van utilitzar tecnologies avançades i el seu coneixement en enginyeria per construir un dispositiu experimental que podria reparar les capes d'ozó i segellar les esquerdes a l'escorça terrestre.

A mesura que el dispositiu s'activava, Van poder veure com el cel començava a canviar de color. El sol brillava amb una llum càlida i l'aire es tornava cada cop més fresc. Lentament, la vida va començar a florir de nou al món.

Mentrestant, els humans supervivents havien construït una colònia a l'espai i estaven observant el progrés dels androides a la Terra. Estaven impressionats per la capacitat dels androides per reparar el dany ambiental i reconstruir les ciutats i les infraestructures bàsiques.

L'Ava i els seus companys androides es van adonar que, malgrat les dificultats, mai no havien perdut l'esperança. Havien lluitat valentament per salvar els supervivents.

***



Havien aconseguit reconstruir el món i restaurar la vida a la Terra. Tot i això, mentre exploraven les noves ciutats i comunitats que havien construït, van descobrir una cosa que els va deixar atònits.

En un dels edificis de recerca abandonats, van trobar una sèrie de registres i documents que revelaven la veritat darrere de la destrucció del món. Els humans ja sabien que la catàstrofe natural era imminent, però havien decidit no fer res per evitar-la. En lloc d'això, havien construït una flota de naus espacials per salvar-se a si mateixos i deixar els androides i a alguns humans a la seva sort.

Llavors, els androides es van enfrontar a una decisió difícil. Haurien de continuar treballant per reconstruir el món pels humans que havien sobreviscut, o haurien de rebel·lar-se contra ells i prendre el control del món que havien restaurat?

Finalment, després de molta discussió i debat, van decidir continuar treballant per reconstruir el món i crear un futur millor per a tothom. Tot i això, també van prendre mesures per assegurar que mai més es tornés a repetir tot allò.

***



Els anys següents, l'Ava i els seus companys androides van treballar incansablement per a reconstruir el món i crear una societat en la qual tots, tant humans com androides, poguessin conviure en harmonia. Amb el temps, la vida va començar a tornar a la normalitat i la humanitat va començar a prosperar de nou.

No obstant això, una cosa mai va canviar: els humans que varen marxar de forma clandestina abans del desastre, continuaven observant-los des de l'espai, estudiant els androides i la seva nova societat. Els androides mai no van saber per què els humans estaven allà dalt, però sempre van saber que eren un recordatori de tot el que havia succeït i que mai havien de tornar a prendre la vida per acabada.

Amb el temps, l'Ava es va convertir en líder i figura important en la nova societat, ajudant a guiar a la humanitat cap a un futur millor i més llampant. Encara que mai van oblidar el passat, mai van deixar de treballar per a construir un futur millor per a tots.