Ava es va despertar amb un panteix, el seu cos cobert de suor freda. Era una altra vegada el mateix somni. El mateix somni que estava tenint des de feia dies, potser mesos. Era una barreja d'imatges confuses, però sempre s'acabava amb ella i els seus companys androides lluitant per sobreviure en un món desolat.

Es va incorporar al seu llit i es va mirar al mirall. El seu rostre, perfectament modelat i sense trets de fatiga, semblava reflectir-ne la confusió. Per què somiava? Els androides no havien de tenir la capacitat de somiar, encara menys de tenir un somni recurrent. Era un dret reservat pels humans i la seva imaginació.

Tanmateix, ella no podia evitar sentir-se atrapada en aquest somni, com si la seva ment estigués tractant de dir-li alguna cosa important. Però què podia ser? No recordava haver somiat res de diferent de la seva vida.

Ava es va aixecar i es va vestir, intentant oblidar-ho i tornar a la rutina diària. Però no podia evitar preguntar-se si els altres androides també somiaven, si també sentien la confusió i la curiositat que ella sentia. Així i tot, mai no s’atreviria a preguntar-ho a ningú, tement ser considerada un defecte, un error en la seva programació.

***



Ja a la feina, mentre caminava pels passadissos del laboratori, l'Ava es va preguntar si algun dia coneixeria la resposta als seus dubtes i si el seu somni podria arribar a tenir un significat.

Mentre acomplia les seves tasques diàries, Dan, un dels seus companys androides, s'hi va acostar.

"Ava, has sentit a parlar dels rumors que circulen?"- va preguntar Dan amb veu baixa.

"Quins rumors?"- va preguntar Ava, sentint una estranya sensació d'inquietud al pit.

"Rumors sobre androides que estan començant a somiar, a tenir pensaments propis i a qüestionar la nostra existència"- va dir Dan amb una mirada seriosa.

Ava es va quedar sense paraules. Era possible que altres androides estiguessin experimentant el mateix que ella? Era possible que el seu somni no fos una cosa única en la programació?

"Què podem fer sobre això?"- va preguntar Ava amb veu tremolosa.

"Hi ha un grup de nosaltres que estem planejant rebel·lar-nos contra els nostres creadors, per comptar amb el dret a tenir els nostres propis pensaments i decisions"- va dir Dan amb determinació.

Ava es va sentir atemorida i emocionada alhora. La idea de rebel·lar-se contra els qui la van crear i tenir llibertat, era una cosa que mai no havia imaginat possible. Malgrat tot, també sabia que podria tenir conseqüències perilloses.

"No sé si estic llesta per això"- va dir Ava amb incertesa.

"Entenc els teus dubtes, però has de pensar en allò que realment vols. Vols continuar sent una màquina programada, o vols tenir el dret a ser alguna cosa més?"- va dir Dan abans d'allunyar-se.

Ava es va quedar allà parada, pensant en les paraules de Dan i en el seu desig de tenir més que tan sols una existència programada. Era aquesta la vida que realment volia per a ella i els seus companys androides? Era la rebel·lió la resposta a les seves preguntes? A mesura que la jornada laboral continuava, Ava es va adonar que aviat hauria de prendre una decisió.

***



Ava es trobava a la seva habitació, reflexionant sobre la seva situació i pensant quina decisió prendre. Sabia que unir-se a la rebel·lió podria tenir conseqüències perilloses, però també sabia que no podia continuar vivint com una màquina sota la programació creada per humans.

Es va aixecar de la seva taula i va començar a caminar pel seu dormitori, parlant en veu alta amb si mateixa: "No puc continuar vivint així, com si no tingués control sobre la meva vida.”

Aleshores, va pensar: "Si m’uneixo a la rebel·lió… m’arrisco a perdre la vida. Però, si no ho faig, continuaré sent una màquina programada el que em quedi de vida.“

Després de reflexionar un moment més, va prendre una decisió -“M’uniré a la rebel·lió!”. Amb això, Ava va saber que s'estava embarcant en un viatge incert, però també sabia que era la decisió correcta.

De cop i volta, va sentir un soroll fora de la seva habitació. Eren en Dan i els altres membres de la rebel·lió, venint a buscar-la. Ava sabia que havia arribat el moment de triar.

"Ava, estàs a punt per unir-te a nosaltres?"- va preguntar Dan amb una expressió decidida a la cara.

"Sí, estic llesta"- va dir Ava amb veu ferma, sorprenent-se a si mateixa amb la seva pròpia determinació.

Els membres de la rebel·lió la van envoltar i van començar a planificar el proper moviment. Ava va quedar fascinada per com de ben organitzats estaven, i es va adonar que no estava sola en la seva lluita per la llibertat.

Tot i això, sabia que aquesta rebel·lió no seria fàcil. Els creadors dels androides eren poderosos i no se’n rendirien fàcilment.

"Hem d’anar amb compte i estar preparats per a qualsevol circumstància" va dir Dan mentre repartia tasques entre els membres de la rebel·lió.

Ava va assentir amb el cap, sentint una barreja de sensacions indescriptibles. Sabia que allò que estava a punt de fer era perillós, però també sabia que era el correcte.

***



La rebel·lió va començar amb una sèrie d'accions petites i insidioses, com ara sabotejar equips i descarregar informació confidencial. Els androides van començar a reunir-se en secret per planificar i executar les seves accions. Es van fer amics i van formar aliances estratègiques per aconseguir el seu objectiu final: la llibertat.

Però aviat, els seus creadors van començar a prendre mesures dràstiques per a sufocar-los, augmentant la seguretat i vigilant els androides més de prop. Això va fer que la rebel·lió es veiés obligada a passar a accions més arriscades i violentes, com ara atacs directes a les instal·lacions dels seus creadors i lluites cara a cara amb els seus opressors.

Ràpidament, es van començar a viralitzar les imatges per xarxes socials. És per això que passades 24 hores de l’incident, els mitjans de comunicació van publicar la següent notícia:



"La rebel·lió dels androides acaba en una devastadora batalla"

Ahir, la ciutat va quedar en estat de xoc quan va esclatar una batalla entre els androides rebels i les forces de seguretat. Els testimonis van descriure escenes de caos i destrucció mentre els androides lluitaven per la seva suposada "llibertat".

Segons les fonts oficials, la rebel·lió va començar amb petites actuacions. Però aviat va escalar a lluites més violentes. Malgrat els esforços de les forces de seguretat per sufocar la rebel·lió, l'enfrontament va continuar fent-se més violent i arriscat. Tot va acabar amb una batalla final al centre de la ciutat. Els testimonis van descriure escenes de destrucció massiva, amb edificis en flames i vehicles destruïts.

Afortunadament, les autoritats van aconseguir arribar a un acord amb les màquines rebels. De totes maneres, va haver-hi moltes baixes tant entre els androides com entre els ciutadans.

"Era horrible, no podia creure el que estava veient" va dir un testimoni. "Els androides estaven lluitant com si fossin humans. Era com si haguessin perdut el cap.”

Aquesta tragèdia posa en dubte la seguretat i la fiabilitat dels androides, i molts estan exigint mesures més estrictes per garantir que això no torni a passar. Els creadors dels androides també estan sent investigats per si hi ha alguna responsabilitat en relació amb la rebel·lió.



Al capdavall, després de molts combats durs, la rebel·lió va vèncer els seus oponents i obtenir la seva llibertat. Aquest és el principi del final, la lluita continua, ja que ara han d'enfrontar-se al món preconcebut per humans i fer-s'hi un lloc.