Anàvem quedant bastants dies durant tota la setmana i fèiem coses junts, anàvem a donar una volta, anàvem a dinar o sopar a casa de l'altre o a restaurants i també, cada cap de setmana, un dia dels dos es quedava a casa meva a dormir.



I així cada dia, cada setmana i cada mes.



Va arribar el dia de la castanyada i Halloween, al matí vam anar a Granollers amb la seva mare i amb la seva germana i ens vam comprar unes màscares per posar-nos-les a la nit. Quan va arribar la nit, vam baixar al poble a donar una volta i per poder posar-nos les màscares.



No hi havia quasi ningú pel poble, molt poca gent, i ell aquella nit anava a un lloc del poble amb amics per passar l'estona fins tard, però com no hi havia gent en el poble vam decidir anar a sopar i a dormir tots dos a casa meva.



Els dies continuaven passant i encara estàvem junts.



Al desembre va hi va haver festa de l'institut, els dies 6 i 8 i nosaltres vam fer pont els dies 6, 7 i 8, perquè el dia 7 vam marxar amb els seus pares i la seva germana a PortAventura, aquells dies m'ho vaig passar molt bé i crec que ell també.



Uns dies després, el dia 17 a la nit, anàvem a celebrar l'aniversari del seu pare a un local molt a prop del nostre poble. Hi anava bastant gent, família per part de mare, família per part de pare i amics, aquella nit va estar entretinguda i divertida, va ser molt guai.



Després d'uns dies, va arribar el 24 de desembre, aquella nit no podíem estar junts perquè ell anava a casa del seu tiet a sopar i jo a casa de la meva tieta i estàvem separats, però anàvem parlant durant la nit. L'endemà, Nadal vam quedar per obrir els regals, ell tenia regals per a mi i jo per a ell, aleshores, va pujar amb el cotxe a casa meva i em va portar els seus regals perquè els obrís, quan va arribar a casa els vam obrir, i em van agradar molt els regals que em va donar. Aquell dia es va quedar a casa meva a dormir, ja que l'endemà, el dia 26, dinàvem a casa meva amb els nostres veïns i ell també es quedava a dinar.

Quan ens vam llevar l'endemà era una mica tard, dinaríem en molt poc així que vam esmorzar alguna cosa molt petita per després tenir gana per dinar. I després vam estar dinant amb els veïns.



Van anar passant els dies i va arribar el dia de Reis, aquell dia al matí jo anava amb la meva família a casa de la meva àvia a esmorzar i el meu xicot també va venir. Vam passar el matí allà i ens vam quedar a dinar també. A la tarda, vam anar a casa seva i vaig obrir els regals de reis que tenia per a mi, i a la nit vam pujar a casa meva perquè ell obrís els seus regals de reis i es va quedar a dormir. I l'endemà vam decidir anar-hi a dinar al Koyo de Parets, que és un restaurant japonès, perquè li vaig regalar una invitació per anar-hi, ja que vam dir d'anar-hi abans i no ho vam fer, llavors vam anar-hi.



El dia 9 de gener per desgràcia tornàvem a l'institut, perquè començaven les classes un altre cop. Els dies anaven passant i ens vèiem els caps de setmana, que també es quedava a dormir a casa meva.



I després d'uns quants dies va arribar el dia del seu aniversari, dimecres dia 8 de febrer de 2023, ell el dia d'abans m'havia dit que si volia anar amb ell, amb els seus pares i la seva germana a dinar després de l'institut a Can Traver (un restaurant que hi ha en el nostre poble), li vaig dir que sí, que per mi sí que hi anava, i així va ser, quan vam sortir de l'institut vam anar cap allà a dinar, estava tot molt bo. Després de dinar vam anar cap a casa seva a bufar les espelmes, i els seus pares li van donar un últim regal, jo també tenia regals per a ell, però no li vaig poder donar perquè els tenia a casa perquè a l'institut no me'ls podia emportar. Llavors li vaig dir que li donaria el divendres. Vam estar tota la tarda a casa seva fins a les 20:00 hores, que em van venir a buscar els meus pares.



Més tard, a les 21:00 hores, el meu pare em va baixar perquè li pogués donar els seus regals d'aniversari perquè era molt millor que els obrís en el seu dia, i va ser així. Vam baixar, li vaig donar els seus regals i li vaig dir que fins que jo no arribés a casa meva que no els obrís perquè el volia trucar per veure com els obria i la seva reacció. Aleshores quan vaig arribar a casa, li vaig trucar de pressa i els va obrir davant meu, em va dir que li van agradar molt, però no n’estic segura del tot, i així va ser el dia del seu aniversari.



Continuaven passant els dies i a mi se'm va ocórrer preguntar-li que si volia sortir a córrer per a fer exercici amb mi. Em va dir que sí, que si volia doncs que aniríem a córrer. Llavors vam decidir anar-hi el dilluns dia 13 de febrer, em va portar per uns camins que no hi havia anat mai, però la tarda va estar entretinguda i divertida.



Al cap de dos dies, el dia 15 de febrer, havíem quedat amb un amic per anar-hi al centre comercial de Barcelona, el Diagonal Mar. Aleshores aquell dia el meu xicot no va venir a l'institut però jo sí, i em vindrien a buscar a les 14:30, quan jo sortís de l'institut. Anàvem a dinar i passar la tarda allà. Quan vam arribar, vam anar directament al McDonald's a dinar alguna cosa ràpida perquè ja era una mica tard, les 16:00 hores més o menys.



Després de dinar vam anar a donar una volta per les botigues, tot semblava que anava bé, però va haver-hi un problema, ens vam asseure a uns bancs una estona i després vam dir d'anar al lavabo, ens vam aixecar i vam marxar, després de dos minuts més o menys em vaig adonar que no tenia la meva bossa a la mà. Llavors li vaig fer saber al meu nòvio, vam tornar corrents als bancs on havíem estat asseguts i allà, la bossa ja no estava, efectivament l'havia perdut. Vam decidir anar al punt d'informació per preguntar si el tenien, però no hi va haver sort, també vam anar a un home de seguretat per dir-li el que havia passat. Em van agafar les dades i em van dir que mirarien les càmeres, la tarda ja no va ser divertida, no vam fer res més que buscar la bossa per tot arreu.



Van anar passant les hores i jo seguia sense la meva bossa, i va arribar l'hora de marxar cap a casa, i si, vaig marxar sense, no el vaig trobar.



I aquí acaba la meva història amb el meu xicot i les experiències que hem viscut junts.



Una última cosa que vull afegir és que mai sabràs el que t'espera, jo no m'imaginava que un dia per estar asseguda en un banc m'escrivira un noi i que a partir d'aquell moment es tornaria una de les persones més importants per a mi, això ho he acabat d'escriure ara a les 22:15 hores de la nit, del dia 16 de febrer de 2023, avui en dia el noi aquesta història segueix amb mi, i estic contenta de poder dir-ho. Aquesta història està basada en fets reals, tot el que s'explica és de veritat, no hi ha res que sigui mentida, està clar que falten moltes coses per dir, perquè no està tot explicat al cent per cent. I per últim dir que, no tinguis por de parlar amb un noi o una noia per molta vergonya que tinguis, potser després aquesta persona es torna molt important per a tu també.