Això és el que estava veient ara mateix en la televisió, una noia estava explicant com va conèixer la persona que li va canviar la vida. Però explicaré el meu cas. Com diu la pel·lícula, és imprevisible perquè mai sabràs quan coneixeràs la persona que canviarà la teva vida. La meva història va començar un 5 de novembre de 2021, en el meu poble, jo estava asseguda en un banc al davant d'una acadèmia i de cop va aparèixer un noi. Ell es va asseure en el banc del davant meu amb un amic seu, que jo també coneixia, però en aquell moment cap dels dos sabíem que acabaríem junts. Llavors va passar l'estona fins que vaig marxar cap a casa. A les 23:12 de la nit vaig rebre un missatge d'Instagram al mòbil, el missatge deia el següent:

"Holaa, ets la noia que estava avui en el banc de l'acadèmia, no?"

Quan ho vaig llegir, no sabia qui era, llavors li vaig respondre el següent:

"Holaa, sí, soc jo. Tu qui ets?"

Mentre contestava al meu missatge vaig decidir preguntar a la meva amiga si ella sabia qui era. Em va dir que si, que si sabia qui era. Després d'uns minuts em va tornar a respondre i em va dir això:

"Soc el noi que avui estava assegut en el banc del davant teu, parlant amb el meu amic."

Aleshores jo li vaig respondre que ja me'n recordava d'ell, després d'això vam estar parlant una estona fins que vaig marxar a dormir.



L'endemà vam parlar molt poc o en cap moment del dia, no ho recordo. Van anar passant els dies i anàvem parlant de tant en tant, fins que un dia parlant va saber que jo anava a l'institut del meu poble i em va dir que passaria amb la seva moto a l'hora de la sortida per veure'm. Quan va arribar el dia en què ell passaria amb la seva moto per la sortida de l'institut, jo estava molt nerviosa per si el veia, jo vaig baixar caminant fins on m'esperava la meva mare i baixant, en un moment del camí el vaig veure com passava amb la moto, però en aquell moment vaig agafar el mòbil per no mirar-lo.

Després d'uns quants minuts, em va arribar un missatge d'ell dient que m'havia vist i jo dissimulant li vaig dir que jo no l'havia vist, i vam estar una estona parlant. Passaven els dies i continuàvem parlant, però aquesta vegada parlàvem cada dia, fins que va arribar un altre dia que em va dir que, al dia següent, aniria a la sortida de l'institut un altre cop, però aquesta vegada hi aniria caminant i que estaria per allà. Jo li vaig dir que, si quan estigués per allà el veia, m'aproparia a veure'l i a saludar-lo.

L'endemà a les 14:30 em vaig tornar a posar molt nerviosa. Vaig sortir de l'institut i, per descomptat, el vaig veure des de lluny, ell a mi no em va veure, per sort, però quan vaig haver de baixar, vaig haver de passar molt a prop d'ell. A mi em feia molta, moltíssima vergonya i vaig decidir treure el mòbil un altre cop i passar dissimulant. Ell aquell dia no em va veure i em va preguntar per missatge si jo a ell l'havia vist i li vaig respondre mentint que no, que no el vaig veure.



Van continuar passant els dies fins que va arribar un divendres que em va proposar d'anar a la tarda a donar una volta amb ell per conèixer-lo. Em va semblar bona idea i li vaig dir que sí, que em semblava bé. Va arribar el divendres i jo com cada tarda de divendres baixava al poble amb les meves amigues, passaven les hores i cap del dos feia el pas de preguntar-li a l'altre que quan ens vèiem. Llavors va arribar el moment en què jo havia de tornar a casa. Aquell dia, al final no ens vam veure, però em va escriure més tard i vam parlar que ens feia vergonya als dos d'agafar i dir-li a l'altre d'anar a donar una volta i així van estar dos o tres divendres més, fins que un divendres vam aconseguir deixar la vergonya enrere i anar a donar una volta tots dos.

Aquell dia, en el qual vam decidir anar a donar una volta, em vaig sentir molt còmoda i em va caure molt bé. Després d'aquell dia tot va anar avançant, ja parlàvem més cada dia i les tardes de divendres ens vèiem més.



I així anaven passant els dies i les tardes de divendres.



I va arribar un divendres gairebé a la nit, que em va preguntar si podia pujar a la meva urbanització a veure'm, no recordo perquè em va dir allò, alguna cosa va passar a la tarda, aleshores li vaig dir que sí, que no hi havia cap problema, li vaig passar la ubicació i va pujar. En aquell moment ja teníem una mica de confiança. Quan va arribar vaig baixar al carrer i ens vam veure, vam parlar una bona estona fins que es va fer tard i vam haver de marxar.

Seguien passant els dies i nosaltres continuàvem parlant i cada vegada amb més il·lusió.