Mare meva

7:10

encara em faltava dir-liadéua ma mare, agafar les claus i targeta de metro.

El soroll del rellotge que la meva àvia li va regalar a la meva mare el dia que van comprar el pis estava posant-me nerviosa

- TIC, TAC, TIC,TAC.

Fins després mama, t’estimo que tinguis bon dia -deixo anar atabalada mentre tanco la porta.

Baixo les escales de dos en dos com feia quan era petita, i el trobo recolzat a la porta del portal. Avui portava uns pantalons negres amples, amb un jersei blau com de llana.

No vaig ni arribar a obrir la porta quan -bon dia, ploranera, que tal? - va dir amb un mig somriure picaresc.

-JA JA- vaig riure irònicament- Que graciós ets t'ho han dit mai?

-És clar, i també guapo saps?-Va dir-me amb una mirada intimidant.

-Va tirar endavant.



Un cop a la parada ell va treure la mà de la butxaca, i li va caure una llibreta no molt gran però tampoc molt petita. M'ajupo disposada a tornar-li la llibreta, quan les nostres mans es toquen, els dos ens mirem a l’hora,estàvem tan a prop un de l’altre que li dic- Ei mira el bus au va pujar guapo, ell s’hi gira i riu,el que ell no sapesque jo havia vist el dibuix en el qual m’ha dibuixat a mi.-Que vol dir? Que volia dir que m'hagués dibuixat?



Un cop baixem de l’autobús anem a l'institu parlant sobre les matèries que tenim avui -estudiàvem al mateix centre, però diferent bloc, ell era al bloc de ciències i jo al bloc del costat de lletres.-.



2:45

A la sortida el vaig esperar al seu bloc, però semblava que no hi era, que havia marxat -una mica estrany que no m'hagués dit res al matí- Vaig pensar, però no vaig donar-li moltes voltes al tema, només vaig connectar els cascos al mòbil i vaig dirigir-me a la parada de l'autobús per tornar a casa.



3:27

Quan baixo de l'autobús, vaig fer el mateix recorregut que vaig fer amb ell per tornar a casa.

Obro la cremallera petita, trec les claus, obro la porta i quan estic a punt de girar direcció a la meva escala,em paro de cop i volta.

-Per quènoli escric una carta i li deixo a la seva bústia?-



Vaig pujar les escales de dos en dos fins arribar a casa, i obro la porta.

-Holaaa, mama?, papa? -estic sola a casa-

deixo la motxilla a la meva habitació i la jaqueta a la cadira de l'escriptori,

recordant el que va passar al matí em dirigeixo a la cuina per preparar el meu menjar -la seva mirada, la seva mirada com si em deixes entrar al que pensa i sent, la seva mà càlida -

-No sé perquè penso ara amb això?

4:22

M’aixeco i deixo els plats per rentar-los després, només puc pensarenescriure la carta i deixar-la a la bústia.

------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Per una pròxima avisa'm al matí i no t’espero a la sortidaguapo.

Ei això de fer cartes em sembla divertit,noet sembla?

Per cert, no sabia que pintaves,des de fa quan?

I una altra cosa que m’he adonat és que a la meva habitació hi ha una finestra que crec que connecta amb la teva,pot ser?, espero la teva carta:)



Ploranera



----------------------------------------------------------------------------------------------------------------



Ja està- Dic en veu alta.

M’aixeco,i vaig a la porta,l'obro,baixo les escales de dos en dos,estic buscant la teva bústia i… - Bingo!- Deixo anar feliç- i no ho penso dos cops i la deixo.



7:12

Entro a la meva habitació,i em fa molt pal, però he de fer un projecte de castellà,em sento a la cadira i nosecom niperquè, però la meva mirada s'alça en l'aire direcció a la seva finestra,i veig: M’HA AGRADAT LA CARTA:)



El meu cor es para per uns instants,però no pel paper que he vist,sinó perquè està amb una noia, i si no m’equivoco és la seva núvia per què li ha fet un petó.

Em quedo de pedra, però … Per què?, m'agrada? -no,bé...No sé.

Estic gelosa? -no bé, és que …

Exacte no tinc una resposta.

Em giro per veure si segueixen quan em trobo amb ell mirant la meva finestra,ell em mira,em mira d’aquella manera …dela manera com em va mirar quan estàvem a 10 cm un de l'altre, i em diu hola amb la mà,content, jo li torno un somriure a mala gana i tanco la cortina,no el vull veure, no em ve de gust, i em deixo caure al llit.



Només vull desaparèixer, perquè sempre em passa el mateix, sempre.



10:08

M’he quedat dormida, m'aixeco i no s'sent soroll suposo que estaran dormint els pares.

Obro la cortina per veure la lluna - m’agrada veure la lluna,em diuen que sempre estic a la lluna,buenopot ser que si,no hi ha res de dolent en estar a la lluna.

I sento com raig d'una llum,quan intento saber d’on provenen …Esell amb una llanterna, ambels cabellsdespentinats com la cabellera d’un lleó, estàdretparat a la finestra mirant-me.

iescriu en un paper una cosa que després mel'ensenyai diu: m'agrada la lluna? amimoltíssim, sento que a totes hores estic a la lluna.

Jo li vaig contestar amb un altre paper que deia: també m’agrada molt, a mi em diuen que sembla que estigui a la lluna.- ho llegeix i deixa anar un riure.

-En un altre paper em diu- doncs ja som dos , no creus?

Si la veritat, a la lluna estem- li escric a un paper-

Nosaltres a la lluna -escriu a la part deldarreredel paper-

Si,nosaltresa la lluna - li torno a contestar-. Seguidamentd’un - vaig a dormir descansa,fins demà- li dic juntament amb el moviment de la mà acomiadant-me,

ell em torna el gest,i vaig tancanta poc a pocla cortina, peròveig que ell segueix amb la mirada en la meva finestra durant uns segons, i després torna a mirar a la lluna amb un somriure,més tardtorna a mirar a la meva finestra i tancaa poc a pocla cortina - jo ho sabia perquè estava mirant per un costat.



La seva mirada i la meva,no era una mirada normal,jo sabia que hi havia moltmésque una simple mirada creuada, el que hi havia no ho sabia,però no era una miradaqualsevol