CAPÍTOL 2
Mentre sopàvem, ma mare em va dir que havia trobat una parella, és a dir, mentre jo estava amb el meu pare ella va sortir de festa un cop, i en aquell cop va trobar l’amor, això es el que diu ella.
Al dia següent quan vaig arribar a l’escola li vaig explicar a en Joel i a en Marc i em van dir que no estigués preocupat però es impossible, no sé si és una persona agradable o desagradable, però el que tenia clar es que estava espantat per el que em podia trobar.
Al dia següent quan vaig arribar a casa la meva mare m’estava esperant per dinar. Nomes entrar a casa vaig deixar la motxilla al menjador i em vaig posar a dinar de la gana que tenia i també per si la parella de la meva mare venia a dinar per “sorpresa”. Després d’haver menjat vaig anar cap a la habitació el més ràpid que vaig poder però de sobte va sonar el timbre i vaig dir: no pot ser. Si, era ell. Vaig accelerar el pas cap a l’habitació i em vaig tancar. Un cop ja estava dins em vaig posar a escoltar música amb el volum al màxim per no escoltar rees mes que la meva música quan de sobte... Va sonar la porta, al principi pensava que era me mare, i si, era ella però no estava sola. Efectivament estava amb la seva parella. Jo no volia saber ni qui era ni com era, però ho havia de fer perquè sinó ma mare començaria a explicar-me coses que no em venen de gust escoltar. Al final si que van entrar-hi. Sincerament no era com m’esperava, no eren les expectatives que jo tenia, era tot l’oposat al que la meva mare deia que volia, però es veu que hi ha alguna cosa en ell que la ha enamorat. Quan va entrar ens vam saludar donant-nos la mà, vaig pressionar una mica fort per que vegi que no tinc ganes de parlar amb ell. Es veu que ho sap tot sobre mi, i ja se sap qui li ha explicat, me mare. No entenc per que li ha d’explicar la meva vida a una persona que va conèixer fa menys d’un mes. Vaig tallar la conversació que teníem i els vaig fer fora de la meva habitació. De veritat que no em podia creure el que acabava de passar així que vaig sortir una estona de casa i vaig quedar amb el Joel i el Marc. Els hi vaig explicar el que m’acabava de passar i el que em van dir va ser que estigués tranquil que era la normal la incomoditat en els primers dies però que després quan s’agafa més confiança l’ambient es una mica mes tranquil, però el que jo no volia era agafar confiança.
Sense donar-me compte ja es va fer de nit i vaig haver de tornar a casa. Quan vaig obrir la porta de casa vaig pensar si la parella de la meva mare ( Pol ) havia marxat, però no era així. Els dos estaven a la cuina rient mentre cuinaven, se’ls hi veia feliços però el problema es que jo no ho era i ningú es donava compte. No els hi vaig dir ni hola, vaig passar de llarg i vaig tancar-me a la habitació un altre cop a escoltar música fins quedar-me adormit.
Passada una estona me mare va venir a dir-me que anés a sopar però no tenia gana, igualment vaig baixar a sopar per no discutir amb ella així que em vaig assentar a la taula però sense menjar res, li vaig dir que no em trobava be i vaig tornar a la habitació.
Al dia següent no tenia ni ganes d’aixecar-me del llit, no tenia ganes de res però havia de fer alguna cosa, almenys anar a l’escola. Aquell dia tenia un examen de matemàtiques molt important per el que no havia estudiat res, però de totes maneres vaig decidir anar i fer-lo. Em vaig sorprendre per que sense haver estudiat l’examen em va anar molt be.
Després d’uns quants dies el professor de matemàtiques em va dir que si tenia un moment per parlar, jo realment estava espantat per si m’anava a renyar per haver fet molt malament l’examen, però no, va ser al contrari, em va dir que estava molt content amb el meu canvi d’actitud ja que l’examen l’havia aprovat amb un 9,2. Això em va motivar a seguir estudiant i a aprovar-ho tot, però a casa m’ho posaven difícil, però per sort el dia següent amb el meu pare.
Quan ja estava amb el meu pare, ja em sentia millor i amb ganes de fer coses, i això se’m notava a la cara.
Al dia següent quan ja estava a l’escola amb el Joel i el Marc, em van dir que vindria una persona, així que vam decidir quedar-nos a la entrada del institut per veure-la. Sincerament pensàvem que seria una persona d’un altre país o una persona rara, però va ser tot el contrari. Quan la vaig veure entrar, vaig pensar que era la persona mes guapa del món, i la veritat es que em vaig enamorar.
