F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
TREBALLS PUBLICATS

Tot el que penso (AMAaronPau)
L' Ave María Col·legi (Manresa)
Inici: El que penso (sobre tot) (Jordi Sierra i Fabra)
U (HOLA)
No soc escriptor.
Però escric.
Perquè tots en sabem d’escriure.
I si li expliques el que et passa a un paper...
Si n’ets capaç...
No tindràs cap necessitat d’anar a un psiquiatre.
Per aquesta raó escric això.
Perquè puc.
Ho necessito.
Sento que m’allibera.
Això sí: ja veurem com acaba.
Perquè començar, ja he començat.
Però d’aquí a saber com acabarà...


Capítol 1: 

CAPÍTOL 1


Hola jo soc en Jordi, tinc 15 anys, soc de Barcelona i aquesta es la meva història.


En la meva anterior escola em feien bullying.


Quan patia aquest problema els meus pares no sabien que fer i van començar les discussions a casa meva...


Després d’uns mesos els meus pares es van separar, a dia d’avui segueixo pensant que va ser culpa meva però ells hem diuen que no. Els meus pares tenen la custodia compartida i estic una setmana amb cadascú.


També em vaig canviar d’institut es clar i des de que em vaig canviar les coses van ser molt diferents.


El primer dia jo estava amb el meu pare, que era ell qui em portava perquè nosaltres vivíem lluny del institut i havia de venir amb cotxe. Doncs quan vaig arribar era tot completament nou, es clar, però el que vull dir es que era molt diferent a l’antic institut al que jo anava.


Tots eren amics de tots, i hi havia molt de respecte entre tots, però jo no sabia que res d’això seria així.


Només entrar a la classe ja vaig fer un amic, en Joel, es molt bon amic i molt graciós, no esperava trobar un amic com ell avui, la veritat es que ens ho hem passat molt bé.


Després de l’institut vaig anar a casa meva amb el meu pare, i li he explicat tot el que he fet a l’escola i també li he explicat que he fet un nou amic.


Al dia següent el Joel i jo vam anar junts caminant fins a l’escola, encara que estava una mica lluny, però vam anar caminant igualment. Evidentment volia saber coses sobre en Joel i li vaig preguntar que d’on venia, i em va dir que ell portava tota la vida aquí a Barcelona i en el mateix institut i els seus pares també estan separats, però no per el mateix tema que jo.


Quan ja vam arribar al institut la gent ja estava una mica diferent, ja no estaven tots amb tots sinó que estaven separats en grups i mirant-se malament els uns als altres, fins i tot ens van mirar malament a mi i a en Joel. El meu primer pensament va ser preguntar-li al Joel que es el que passava i segons el que em va dir, tots els anys es el mateix; al principi tothom es troba molt a faltar i després d’un dia ja no s’estimen tant, el Joel em va dir que en aquest institut hi ha molta toxicitat i sempre hi ha un nen del que es riuen i poden arribar a picar durant tot el curs.


En aquell moment em vaig quedar de pedra, sobre pensant-ho tot, pensant si seré jo aquell desafortunat nen al que li farien la vida impossible.


Després d’un dur dia pensant en les coses que em poden arribar a fer ja vaig arribar a casa, molt seriós, fins i tot el meu pare em va preguntar que si em passava alguna cosa, i òbviament li vaig dir que no perquè no volia parlar d’aquest tema un altre cop.


Al dia següent quan ja estava arribant a l’escola amb en Joel li vaig confessar el que em passava, i va intentar calmar-me dient que estigués tranquil que segur que a mi no em farien res.


Quan vam baixar al pati, un nen molt baixet amb cabell daurat es va apropar a nosaltres i ens va preguntar si podíem ser el seu amic, i nosaltres evidentment li vam dir que si. El nen es deia Marc i era molt vergonyós però amb nosaltres va parlar sense cap problema, i ens va estar explicant una mica de la seva vida fins que va sonar el timbre per indicar-nos que tornem a la classe.


A la tarda, mentre tornàvem cap a casa el Marc va venir amb nosaltres perquè ell també vivia a prop del nostre carrer. En Joel va venir a casa meva a jugar a la consola i vam estar tota la tarda jugant. Un cop ell ja havia de marxar vaig decidir acompanyar-lo, i de camí ens vam trobar amb el Marc amb els seus pares, ens va sorprendre que els seus pares estiguessin junts ja que els nostres estan separats.


Un cop ja estava a casa meva vaig decidir jugar a la consola un altre cop amb el Marc i en Joel, i en comptes de jugar vam parlar sobre nosaltres per coneixents mes. Ja portàvem una hora parlant quan la meva mare em va cridar per sopar, no tenia gaire gana però vaig anar-hi igualment.


Però després de la noticia que em va donar si que no vaig tenir gana en tota la nit.

 
AMAaronPau | Inici: El que penso (sobre tot)
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Organitza:
Amb el suport de:

[Web creada per Duma Interactiva]