Un dia, després de classes, vaig decidir parlar amb ella, no sabia què li diria, però necessitava demanar-li la seua ajuda per a alguna cosa que m'havia passat aquell mateix matí. Quan vaig arribar a la seua aula, ella ja no hi era, però vaig veure que hi havia una nota adherida a la porta. La vaig agafar i la vaig obrir.

“Hola Marc, m’han dit que vindries a buscar-me i que necessites la meua ajuda, però no puc estar aquí ara mateix. Estic en una situació difícil que no està relacionada amb el treball. Si vols parlar amb mi, pots venir a ma casa aquesta vesprada, l'adreça és...”

No vaig poder llegir l’adreça, ja que vaig acabar de llegir la nota amb els ulls emplenats de llàgrimes. No entenia el que em passava, però vaig decidir anar-hi.

Vaig tornar a ma casa per a sopar ràpidament i anar cap a casa de la Mati. Em va rebre molt amablement i junts vam caminar cap a una bonica habitació on vaig veure el seu fill, que estava al llit plorant.

Jo no sabia que tenia un fill.

Mati, em va explicar que el pare del nen, el seu exmarit, s’havia anat molt lluny i la va deixar sola amb el xiquet, i ara ella estava allí vivint sense ningú, ja que els seus pares eren de fora. No m'esperava això, em va sorprende molt.

Aquella vesprada va ser molt difícil, jo només escoltava i intentava animar Mati, com ella sempre feia amb mi, però jo encara em considere molt petit per saber gestionar situacions com aquesta del seu exmarit.

Ens vam acomiadar amb una abraçada. Mentres ella tancava la porta, vaig recordar que encara no havia tingut temps de preguntar-li per què vivia a Elx i no al poble amb els seus pares, però vaig suposar que aquesta no seria ni la primera ni l’última vegada que parlaria amb ella, per això, vaig decidir tornar tranquil·lament a casa i preguntar-li-ho en un altre moment.

Des d'aquell moment les coses van canviar entre nosaltres, i cada dia ens vam anar acostant més, però sempre amb certa distància de professora - alumne. Encara no sé si realment m'estic enamorant, però sé que m'agrada estar amb ella i que em sent molt bé. Avui és el meu aniversari i he decidit fer una cosa especial. M'he vestit amb la meua millor roba i he agafat el llibre de receptes que m'havia proporcionat l'assignatura de l’any passat, és a dir, aquest diari, perquè tot el que passara hui, i tot el que tenia planejat estiguera sempre guardat en aquest llibre.

He decidit anar a la classe de Mati, on ella sí que era hi aquesta vegada. Quan hi arribú, em va obrir la porta i d’alguna manera m'estava esperant, ella sentia que jo aniria en algun moment.



Li he regalat unes llepolies per demostrar-li que estic molt agraït per estar sempre al meu costat. M'ha abraçat i per uns instants he sigut la persona més feliç del món.

Aquesta nit, mentre tornava a casa després d’un intens dia ja amb 16 anys, he vist que la lluna tenia una forma especial. Les estreles del cel brillaven més que mai.

Jo no sóc massa supersticiós però aquesta setmana tot el que em passava semblava estar relacionat amb el que vaig llegir a la revista de l’horòscop sobre el meu signe del zodíac.

Aquella revista que vaig llegir mentre esperava el meu torn al dentista, deia que aquesta setmana tots els que pertanyíem al signe Leo anàvem a viure alguns moments emocionants (com el meu aniversari) , que anàvem a trobar algunes respostes que busquem (com les que vaig trobar quan vaig anar a casa de Mati) i que acabaríem la setmana amb un succés que em podía canviar de mentalitat totalment. Com un gir en la vida. La veritat és que ha sigut llegir això i tremolar durant una estona.

Tot s'havia anat complint fins al moment, excepte això del succés que em canviaria. Però realment passarà alguna cosa de veritat?