Unes setmanes més tard vaig rebre una carta d'ell...

No sé com ni quan va descobrir la meva direcció, però aquella carta ho va significar tot. Un darrer comiat? Una última paraula? No sabia que fer, si respondre o fer com si mai no hagués arribat. Però no podia fer com si res, ell estava enamorat de mi...

O allò era el que deia la carta, a veure la carta deia moltes coses, una mica de l'important era que sentia coses per mi més fortes que una amistat i que el que sentia amb mi no era normal, ja que només se sent una vegada a la vida, que faria tot per mi. Bé això era una mica el que deia la seva carta.

En aquest moment estic molt perduda, jo també estic enamorada d'ell, però el que vaig fer... No puc tornar a la ciutat!

Com ell no ho sap no pot opinar gaire, si el puc tornar a veure, li explicaré, tanmateix,no sé si serà possible.